{"id":18081,"date":"2014-01-28T11:06:17","date_gmt":"2014-01-28T10:06:17","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=1292"},"modified":"2020-10-19T10:41:13","modified_gmt":"2020-10-19T10:41:13","slug":"lany-patxot","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/miscellania\/lany-patxot\/","title":{"rendered":"Recordant Rafel Patxot i Jubert (1872-1964)"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 28\/01\/2014<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el <\/b>50\u00e8 aniversari de la mort de Rafel Patxot i Jubert, el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya vol recordar la seva contribuci\u00f3 a la meteorologia catalana.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Rafel Patxot i Jubert (1872-1964) va crear l\u2019any 1896 a la seva ciutat natal, Sant Feliu de Gu\u00edxols, un complet observatori meteorol\u00f2gic i astron\u00f2mic que va anomenar Observatori Catal\u00e0<\/b>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
L\u2019Observatori Catal\u00e0 al sostre de la casa de Rafel Patxot, a Sant Feliu de Gu\u00edxols. En primer terme s\u2019observen els aparells meteorol\u00f2gics i, al fons, la c\u00fapula que protegeix el telescopi. Fons del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, Cartoteca de l\u2019Institut Cartogr\u00e0fic de Catalunya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

L\u2019estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica disposava de bar\u00f2metre, psicr\u00f2metre, anem\u00f2metre, term\u00f2metre i pluvi\u00f2metre. Patxot, juntament amb els seus ajudants Pelegr\u00ed Blasco i Josep Bruguera, anotaven de forma precisa i sistem\u00e0tica les dades meteorol\u00f2giques enregistrades pels aparells i feien observacions di\u00e0ries del tipus, caracter\u00edstiques i moviment dels n\u00favols.<\/p>\n\n\n\n

El recull de les observacions es public\u00e0 l\u2019any 1908 en el volum \u201c<\/a>Meteorologia catalana: Observacions de Sant Feliu de Gu\u00edxols. Resultats del 1896 al 1905\u201d<\/a>. <\/b>L\u2019obra consta de tres seccions: la transcripci\u00f3 de les dades meteorol\u00f2giques di\u00e0ries, la climatologia local (on estudia l\u2019evoluci\u00f3 de les diferents variables meteorol\u00f2giques al llarg de l\u2019any) i l\u2019estudi pluviom\u00e8tric realitzat amb totes les s\u00e8ries actives que Patxot localitza al Principat, Catalunya Nord i Illes Balears a finals de segle XIX: Barcelona, Caldes de Montbui, Pontvendres-Cap de Biarra, Ceret, Falset, Far de Sant Sebasti\u00e0, Girona, Eivissa, La Cellera, Ma\u00f3, Manresa, Matar\u00f3, Montserrat, Olot, Palma de Mallorca, Perpiny\u00e0, Prades, Prats de Moll\u00f3, Puigcerd\u00e0, Sant Juli\u00e0 de Vilatorta, Sant Hilari Sacalm, Tarragona, Tortosa, Tossa de Mar, Vilafranca del Pened\u00e8s i Vilanova i la Geltr\u00fa.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Observacions Sant Feliu de Gu\u00edxols<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"\/
Primera publicaci\u00f3 meteorol\u00f2gica de Rafel Patxot, que aplega les observacions fetes entre el 1896 i el 1905, elabora conclusions a partir d\u2019elles i fa un recull totes les s\u00e8ries meteorol\u00f2giques que localitza al Principat, Catalunya Nord i Illes Balears. Fons del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, Cartoteca de l\u2019Institut Cartogr\u00e0fic de Catalunya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Amb aquesta obra i la que es publicar\u00e0 el 1912 (Pluviometria Catalana. Resultats del quinquenni 1906-1910<\/b>), Patxot recull la tasca iniciada el 1896 per la Diputaci\u00f3 de Barcelona, que va establir anys abans la Granja Experimental de Barcelona (1896-1901), amb l\u2019objectiu de millorar els rendiments agr\u00edcoles i ramaders, i on el coneixement de la influ\u00e8ncia de la meteorologia hi va tenir un pes destacat. El seu director, Hermenegildo Gorr\u00eda i Eduard Fontser\u00e8, van impulsar la creaci\u00f3 d\u2019una xarxa d\u2019estacions meteorol\u00f2giques a Catalunya i les Balears. Malauradament, amb el tombant de segle, les dificultats econ\u00f2miques van impedir la continu\u00eftat i creixement de la xarxa i fou gr\u00e0cies al mecenatge de Patxot que es va poder salvar, fins a la creaci\u00f3 de la Societat Astron\u00f2mica de Barcelona el 1910 que en va recollir el testimoni.<\/p>\n\n\n\n

Patxot complet\u00e0 l\u2019estudi de la precipitaci\u00f3 a Catalunya amb el \u201c<\/strong>Segon estudi de la pluja a Sant Feliu de Gu\u00edxols\u201d <\/b>del 1923, on fa un compendi de les observacions des de 1895 fins a 1923. <\/b>Aquell mateix any publicar\u00e0 tamb\u00e9 la \u201cContribuci\u00f3 a l\u2019estudi dels corrents atmosf\u00e8rics mitgers\u201d<\/b>.<\/p>\n\n\n\n

Posteriorment crea la Instituci\u00f3 Patxot<\/i> per publicar els millors treballs que es presentin en l\u2019\u00e0mbit filol\u00f2gic, hist\u00f2rico-arqueol\u00f2gic i cient\u00edfic. En aquest marc publica \u201cEstudis de la Intensitat de la pluja a Barcelona, pel Dr. Ramon Jard\u00ed\u201d <\/b>(1927)  i \u201c<\/strong>Atles Pluviom\u00e8tric de Catalunya\u201d<\/b> <\/strong><\/a>, per Joaquim Febrer, encarregat de la secci\u00f3 de climatologia al Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (1930).<\/p>\n\n\n\n

Tot i l\u2019esfor\u00e7 realitzat per aconseguir s\u00e8ries pluviom\u00e8triques de qualitat que permetin con\u00e8ixer millor el clima de Catalunya, la contribuci\u00f3 m\u00e9s coneguda de Patxot a la meteorologia catalana i internacional est\u00e0 relacionada amb l\u2019estudi dels n\u00favols.<\/p>\n\n\n\n

El desembre de 1921 Patxot va oferir al director del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (SMC), el Dr. Eduard Fontser\u00e8, la creaci\u00f3 d\u2019una secci\u00f3 d\u2019estudi de n\u00favols dins del Servei que seria sufragada per una de les seves fundacions de mecenatge, la Fundaci\u00f3 Concepci\u00f3 Rabell<\/i>.  L’SMC s\u2019havia creat aquell mateix any com a membre de ple dret dins de l\u2019Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Internacional (OMI), precursora de l\u2019actual Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Mundial (OMM). Patxot es va fer c\u00e0rrec tant del personal -fot\u00f2graf i ajudant- com del material -dos teodolits fotogram\u00e8trics dissenyats per fer fotografies simult\u00e0nies de n\u00favols, material fotogr\u00e0fic i mobiliari-.  D\u2019aquesta manera va n\u00e9ixer la Secci\u00f3 Nefol\u00f2gica del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya<\/b>, que operava des de dues estacions connectades telegr\u00e0ficament: una situada a la torre sud-est de la Universitat Industrial (seu de l\u2019SMC) i l\u2019altra ubicada a una torratxa d\u2019una casa del carrer Casanova de Barcelona. Les fotografies simult\u00e0nies de n\u00favols des de les dues perspectives permetien descriure acuradament aquests meteors.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Imatge d\u2019un dels fot\u00f2grafs amb el teodolit fotogram\u00e8tric que permet fotografiar els n\u00favols i obtenir la seva posici\u00f3. El fot\u00f2graf disposa d\u2019un sistema per comunicar-se a dist\u00e0ncia amb el seu hom\u00f2leg i poder prendre les imatges de forma simult\u00e0nia. Fons del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, Cartoteca de l\u2019Institut Cartogr\u00e0fic de Catalunya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Fontser\u00e8 va donar a con\u00e8ixer l\u2019activitat de la Secci\u00f3 Nefol\u00f2gica a la reuni\u00f3 de directors de serveis meteorol\u00f2gics que va tenir lloc a Utrech l\u2019any 1923[i].<\/p>\n\n\n\n

El maig de 1925 es realitza una exposici\u00f3 de m\u00e9s de 300 fotografies de n\u00favols al Centre Excursionista de Catalunya (CEC). D\u2019aquestes imatges en sortiria l\u2019Atles Elemental de N\u00favols<\/b>, publicat a utilitat dels observadors de la Xarxa Meteorol\u00f2gica Catalana per l\u2019Editorial Gustau Gili de Barcelona el mateix any 1925. L\u2019obra contenia un prefaci del president de la Comissi\u00f3 Internacional per a l\u2019Estudi dels N\u00favols, el franc\u00e8s E. Delcambre. L\u2019atles va ser presentat al Congr\u00e9s Meteorol\u00f2gic Internacional celebrat a Viena el setembre del 1926 i tradu\u00eft posteriorment al franc\u00e8s per Ph. Wehrl\u00e9, per usar-lo a mode d\u2019atles provisional. Coneixent l\u2019OMI la tasca feta a Catalunya en l\u2019estudi dels n\u00favols, va triar Barcelona com la seu de la reuni\u00f3 de la Comissi\u00f3 Internacional per a l\u2019Estudi de N\u00favols, el juny de 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera. D\u2019aquesta reuni\u00f3 sortiren les dues edicions finals de l\u2019Atles Internacional de N\u00favols i dels Estats del Cel<\/b><\/a>, publicades per l\u2019OMI gr\u00e0cies al mecenatge personal de Patxot, en catal\u00e0, angl\u00e8s, franc\u00e8s i alemany: primer va sortir a la llum la versi\u00f3 redu\u00efda per a utilitat dels observadors (1930) amb l\u2019objectiu de facilitar l\u2019aplicaci\u00f3 del nou codi de n\u00favols, i posteriorment, la versi\u00f3 complerta (entre 1932 i 1935, essent la versi\u00f3 catalana l\u2019\u00faltima en publicar-se).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Dissipaci\u00f3 d\u2019una tempesta a Barcelona. Aquesta s\u00e8rie de fotografies, preses pel fot\u00f2graf, Sr. Pons, va incloure\u2019s a l\u2019Atles Internacional de N\u00favols i dels Estats del Cel (l\u00e0mina 57: Stratocumulus format per estesa de Cumulus, Stratocumulus cumulogenitus<\/em>). Fons del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, Cartoteca de l\u2019Institut Cartogr\u00e0fic de Catalunya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Mentre va tenir lloc la reuni\u00f3 internacional, a la Universitat Industrial es va realitzar una Exposici\u00f3 Internacional de Fotografies de N\u00favols<\/b>, on tingueren un paper destacat les imatges enregistrades per la Secci\u00f3 Nefol\u00f2gica de l’SMC.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Exposici\u00f3 Internacional de Fotografies de N\u00favols, el juny de 1929, a la Universitat Industrial. Els plafons mostren les millors imatges de n\u00favols dels diferents serveis meteorol\u00f2gics que formaven part de la Comissi\u00f3 Internacional per a l\u2019Estudi dels N\u00favols. Fons del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, Cartoteca de l\u2019Institut Cartogr\u00e0fic de Catalunya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

En un escrit in\u00e8dit, Rafel Patxot evoca: \u201cEncara em sembla veure el doctor Fontser\u00e8, en l\u2019oficina de l\u2019Obra del Can\u00e7oner Popular de Catalunya, entorn d\u2019un llarg taul\u00f3 ple de gravats de l\u2019Atlas i, amunt i avall, regirant plecs i impresos, tots dos cercant resoldre el problema, no sempre f\u00e0cil, d\u2019adaptar al catal\u00e0 el tecnicisme f\u00edsic especialitzat, tasca gens planera, les dificultats de la qual dif\u00edcilment capiren els que llegeixin el text definitiu. Com que tant el doctor Fontser\u00e8 com jo, tenim una consciencia i ens guiem per una moral molt diferents de les del representant oficial de Madrid, no ens don\u00e0vem compte de que, en aquella oferta a Catalunya, que nosaltres consider\u00e0vem cosa laudable, comet\u00edem un crim de lesadictadura<\/i>, lesaestatisme<\/i>, lesaburocr\u00e0cia<\/i> i no s\u00e9 quantes \u201clesos i lesa<\/em>\u201d m\u00e9s, de la qual el doctor Fontser\u00e8 fou considerat inductor i jo autor, calificatius que accept\u00e0rem amb horan\u00e7a i ple convenciment. Aix\u00f2 don\u00e0 lloc a incidents que el doctor Fontser\u00e8 sab\u00e9 trampejar amb calma i una habilitat que jo vaig admirar\u201d.[i]<\/p>\n\n\n\n

Patxot va exercir la seva tasca de mecenatge en \u00e0mbits culturals molt diversos, d\u2019entre els que destaquen les can\u00e7ons populars o l\u2019arquitectura de les masies catalanes. Amb l\u2019exili de Patxot l\u2019any 1936, el fons del Can\u00e7oner Popular va quedar a Montserrat, on va ser estudiat. El fons de la masia catalana va romandre al CEC, on tamb\u00e9 va poder ser investigat. Per\u00f2 el fons nefol\u00f2gic del primer SMC no va c\u00f3rrer la mateixa sort, ja que va ser confiscat pel Servicio Meteorol\u00f3gico Nacional en acabar la guerra, l\u2019any 1939, i traslladat fora de Catalunya\u201cper al seu estudi i desenvolupament\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Llista del material que constitueix el fons nefol\u00f2gic. Publicat a la p\u00e0gina 681 del Guaitant Enrera<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Rafel Patxot va intentar per tots els mitjans recuperar, des de l\u2019exili, el material de la Secci\u00f3 Nefol\u00f2gica mitjan\u00e7ant la intervenci\u00f3 de l\u2019OMI i fins i tot de la UNESCO. Tots els esfor\u00e7os van ser est\u00e8rils. Per a que qued\u00e9s const\u00e0ncia, va publicar l\u2019any 1948 les cartes enviades a aquestes institucions sota el t\u00edtol Cartes als membres de l\u2019Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Internacional i als meteor\u00f2legs en General[ii]<\/b><\/b>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Lettre aux Membres de l’Organisation M\u00e9t\u00e9orologique Internationale et aux M\u00e9t\u00e9orologues en g\u00e9n\u00e9ral<\/strong>, publicaci\u00f3 de Patxot que recull totes les cartes enviades per ell mateix als representats de l\u2019Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Internacional i a la UNESCO, demanant ajut per a la restituci\u00f3 del fons nefol\u00f2gic. Fons del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, Cartoteca de l\u2019Institut Cartogr\u00e0fic de Catalunya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Despr\u00e9s que Patxot fos depurat i multat, el directori del Servicio Meteorol\u00f3gico Nacional, el Sr. Luis de Azc\u00e1rraga, va anar a visitar-lo a Su\u00efssa per demanar-li la represa dels seus estudis nefol\u00f2gics sota l\u2019ampara de la mateixa instituci\u00f3 que havia usurpat el seu arxiu fotogr\u00e0fic. Patxot va respondre que \u201cni tan sols un d\u2019aquests cabells blancs est\u00e0 en venda<\/i>\u201d, acabant amb un \u201cnon serviam<\/i>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

No va ser fins l\u2019any 1983 que el material va ser retornat. Per\u00f2 la manca de cura en el seu emmagatzematge i transport havia malm\u00e8s gran part dels clix\u00e9s fotogr\u00e0fics, si \u00e9s que no es trobaven directament trencats. Ning\u00fa no va estudiar el material durant els anys que va estar en possessi\u00f3 del Servicio Meteorol\u00f3gico Nacional. Actualment l\u2019arxiu fotogr\u00e0fic de la Fundaci\u00f3 Concepci\u00f3 Rabell es troba a disposici\u00f3 del p\u00fablic a la Cartoteca de l\u2019Institut Cartogr\u00e0fic de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Rafel Patxot (a l\u2019extrem esquerra) revisa la caseta que ser\u00e0 l\u2019Observatori Meteorol\u00f2gic del Tur\u00f3 de l\u2019Home al taller de la casa constructora, al carrer Sic\u00edlia. Eduard Fontser\u00e8 es troba entre els assistents. Fons del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, Cartoteca de l\u2019Institut Cartogr\u00e0fic de Catalunya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n

[i] Eduard Fontser\u00e8, relaci\u00f3 de fets<\/strong>. Josep Igl\u00e8sies. Fundaci\u00f3 Salvador Vivies Casajuana, Barcelona 1986.\u00a0 P\u00e0g 81<\/p>\n\n\n\n

[ii] <\/strong> Lettre aux membres de l’Organisation M\u00e9t\u00e9orologique Internationale et aux m\u00e9t\u00e9orologues en general<\/strong>. Rafel Patxot i Jubert, Fribourg, 1948<\/p>\n\n\n\n

Altra bibliografia emprada<\/span>:<\/h2>\n\n\n\n
  • Rafael Patxot i Jubert, mecenes i cient\u00edfic<\/b>. Joaquim Maluqer i Sostres. Vides i Mem\u00f2ries, 10. Editorial P\u00f2rtic. Barcelon, 1994<\/li>
  • Guaitant Enrera. Ad\u00e9u a Catalunya<\/b>. Rafael Patxot i Jubert. Gen\u00e8ve, 1952<\/li>
  • XI Jornades de Meteorologia Eduard Fontser\u00e8. <\/b>Associaci\u00f3 Catalana de Meteorologica (ACAM), novembre 2005, Barcelona<\/li>
  • Atles Elemental de N\u00favols, extracte de l\u2019obra completa a utilitat dels observadors<\/b>. Comit\u00e8 Meteorol\u00f2gic Internacional. Fundaci\u00f3 Concepci\u00f3 Rabell i Civils. Barcelona, 1925<\/li>
  • Atles Internacional dels N\u00favols i dels Estats del Cel, extracte de l\u2019Obra completa a utilitat dels observadors<\/b>. Comit\u00e8 Meteorol\u00f2gic International, Comissi\u00f3 per a l’Estudi dels N\u00favols, Barcelona 1932 (editat en franc\u00e8s, angl\u00e8s, alemany i catal\u00e0)<\/li>
  • Atles Internacional dels N\u00favols i dels Estats del Cel, Atles general.<\/b> Comit\u00e8 Meteorol\u00f2gic Inernacional. Comissi\u00f3 d\u2019Estudi dels N\u00favols, Barcelona\u00a0 1935 (editat en franc\u00e8s, angl\u00e8s, alemany i catal\u00e0)<\/li><\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    PUBLICADA EL 28\/01\/2014 En el 50\u00e8 aniversari de la mort de Rafel Patxot i Jubert, el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya vol recordar la seva contribuci\u00f3 a la meteorologia catalana. Rafel Patxot i Jubert (1872-1964) va crear l\u2019any 1896 a la seva ciutat natal, Sant Feliu de Gu\u00edxols, un complet observatori meteorol\u00f2gic i astron\u00f2mic que va anomenar […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":18378,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18081"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18081"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18081\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29218,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18081\/revisions\/29218"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18378"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18081"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}