{"id":18075,"date":"2013-10-28T11:49:53","date_gmt":"2013-10-28T10:49:53","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=1196"},"modified":"2022-04-12T16:06:09","modified_gmt":"2022-04-12T16:06:09","slug":"5e-informe-de-lipcc-ipcc-ar5","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/miscellania\/5e-informe-de-lipcc-ipcc-ar5\/","title":{"rendered":"5\u00e8 Informe de l\u2019IPCC (IPCC-AR5)"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 28\/10\/2013 <\/strong><\/p>\n\n\n\n

A finals del mes de setembre a Estocolm (Su\u00e8cia) es va presentar i aprovar la Base Cient\u00edfica<\/b> de l\u2019\u00faltim informe del Grup Intergovernamental d\u2019Experts sobre el Canvi Clim\u00e0tic de les Nacions Unides (GIECC o IPCC, en les seves sigles en angl\u00e8s, Integovernmental Panel on Climate Change<\/i>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019IPCC<\/a> \u00e9s l\u2019organisme encarregat d\u2019analitzar a nivell mundial, de forma exhaustiva, objectiva, oberta i transparent, la informaci\u00f3 cient\u00edfica, t\u00e8cnica i socioecon\u00f2mica rellevant per entendre els elements cient\u00edfics del risc que suposa el canvi clim\u00e0tic provocat per les activitats humanes, les seves possibles repercussions i les possibilitats d”adaptaci\u00f3 i atenuaci\u00f3 del mateix. Les an\u00e0lisis i conclusions d\u2019aquest grup d\u2019experts internacional es redacten en un informe que s\u2019elabora aproximadament cada set anys i que consta de tres parts o grups de treball:<\/p>\n\n\n\n

  1. La Base Cient\u00edfica <\/b><\/li>
  2. Impactes, Adaptaci\u00f3 i Vulnerabilitat <\/b><\/li>
  3. Mitigaci\u00f3 del Canvi Clim\u00e0tic<\/b><\/li><\/ol>\n\n\n\n

    Des de la primera edici\u00f3 fins a l\u2019\u00faltima, a la primera part d\u2019aquest informe l\u2019IPCC ha intentat respondre, de la manera m\u00e9s completa possible i amb els coneixements del moment,  les seg\u00fcents tres preguntes b\u00e0siques:<\/p>\n\n\n\n

    1. Com ha canviat el sistema clim\u00e0tic? (Canvis observats)<\/b><\/li>
    2. Quina \u00e9s la influ\u00e8ncia de la humanitat en el Canvi Clim\u00e0tic? (Influ\u00e8ncia humana)<\/b><\/li>
    3. Com s\u2019espera que el sistema clim\u00e0tic canvi\u00ef en el futur? (Projeccions)<\/b><\/li><\/ol>\n\n\n\n

      Tot seguit es resumeixen les principals conclusions de la primera part de l\u2019IPCC-AR5<\/b>, les quals estan resumides en el document de s\u00edntesi per als responsables pol\u00edtics que es va aprovar i publicar a la reuni\u00f3 d\u2019Estocolm:<\/p>\n\n\n\n

      Canvis observats<\/b><\/h2>\n\n\n\n

      L\u2019escalfament del sistema clim\u00e0tic \u00e9s inequ\u00edvoc<\/b>. \u00c9s a dir, \u00e9s una evid\u00e8ncia l\u2019exist\u00e8ncia del qual cient\u00edficament no es pot refusar. Molts dels canvis observats des dels anys 50 del segle passat no tenen cap precedent en l\u2019\u00faltim mil\u00b7lenni.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"\/<\/figure><\/div>\n\n\n\n

      La precipitaci\u00f3 ha augmentat des de 1901 (confian\u00e7a mitjana), per\u00f2 sobretot des de 1951 (elevada confian\u00e7a) sobre les \u00e0rees terrestres de latituds mitjanes de  l\u2019Hemisferi Nord. La freq\u00fc\u00e8ncia i la intensitat de les precipitacions torrencials ha augmentat probablement a l\u2019Am\u00e8rica del Nord i Europa.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"\/<\/figure><\/div>\n\n\n\n

      Els oceans han absorbit m\u00e9s del 90% de l”exc\u00e9s de calor de la Terra del 1971 fins al 2010<\/b>, explicant aix\u00ed el que err\u00f2niament s\u2019ha descrit com una desacceleraci\u00f3 de l”escalfament des del 2000<\/b>. Aquest fet est\u00e0 afectant els corrents marins i fent que l”aigua s”expandeixi, contribuint a l”augment global del nivell del mar.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"\/<\/figure><\/div>\n\n\n\n

      Els dos principals contribuents a l\u2019augment del nivell global del mar s\u00f3n la fosa de les glaceres<\/b> i l\u2019escalfament de les aig\u00fces marines<\/b>, que s”expandeixen a mesura que s”escalfen. Els oceans  tamb\u00e9 han absorbit al voltant del 30%<\/b> del CO2<\/sub> que hem alliberat a l”atmosfera, i aix\u00f2 \u00e9s el que ha causat l”augment de la seva acidesa, reduint-se el pH en un 0,1 per un augment del 26%<\/b> de la concentraci\u00f3 de l\u2019hidrogen a l\u2019aigua del mar des de la Revoluci\u00f3 Industrial.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"\/<\/figure><\/div>\n\n\n\n

      La velocitat amb la qual la capa de gel de Grenl\u00e0ndia s”est\u00e0 fonent ha augmentat considerablement: 237 Gigatones (Gt) de gel es perden cada any des del 2002 fins al 2011, enfront dels 37 Gt per any del per\u00edode 1992-2001. Mentrestant, l”Ant\u00e0rtida va perdre 162 Gt de gel per any des del 2002 fins al 2011, davant les 33 Gt anuals del per\u00edode 1992-2001.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"\/<\/figure><\/div>\n\n\n\n

      Els models clim\u00e0tics utilitzats en l\u2019IPCC-AR5 han millorat des de l\u2019IPCC-AR4 (2007). Reprodueixen correctament els patrons de temperatura superficial a escala continental i les tend\u00e8ncies observades durant moltes d\u00e8cades, com ara el refredament posterior que provoquen les grans erupcions volc\u00e0niques o el r\u00e0pid escalfament observat des de mitjans del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

      Influ\u00e8ncia humana<\/b><\/h2>\n\n\n\n

      La influ\u00e8ncia humana ha estat detectada en l”escalfament de l”atmosfera i els oceans, en els canvis del cicle global de l”aigua, en la reducci\u00f3 de les cobertures de neu i gel, en l”augment global del nivell mitj\u00e0 del mar, i en els canvis d\u2019alguns extrems clim\u00e0tics. Des de mitjans del segle XX l\u2019acci\u00f3 de l\u2019home ha estat la causa dominant de l\u2019escalfament observat<\/b>.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"\/<\/figure><\/div>\n\n\n\n

      Les concentracions<\/b> atmosf\u00e8riques de gasos amb efecte d\u2019hivernacle (di\u00f2xid de carboni, CO2<\/sub>, met\u00e0, CH4<\/sub> i \u00f2xid nitr\u00f3s, N2<\/sub>O) s\u2019han incrementat fins a nivells sense precedents<\/b> en almenys els \u00faltims 800.000 anys<\/b>. Les concentracions de CO2<\/sub> han augmentat un 40% des de l”era preindustrial, principalment per les emissions de combustibles f\u00f2ssils<\/b> i en segon lloc per les emissions netes de canvi d”usos del s\u00f2l<\/b>.<\/p>\n\n\n\n

      Projeccions<\/b><\/h2>\n\n\n\n

      L\u2019IPCC-AR5 analitza un conjunt de quatre escenaris nous d\u2019emissions (RCPs, Representative Concentration Pathways<\/i>, o TRC Traject\u00f2ries Representatives de Concentracions) definits a l\u2019any 2005, els quals substitueixen els anteriors escenaris d\u2019emissions (SRES, Special Report on Emission Scenarios<\/i> o IEEE, Informe Especial sobre Escenaris d\u2019Emissions) definits a l\u2019any 2000. Els escenaris RCP descriuen quatre futurs clim\u00e0tics possibles amb diferents evolucions estimades de la quantitat de gasos amb efecte d\u2019hivernacle que s\u2019emetran a l\u2019atmosfera durant aquest segle. Els quatre escenaris s\u00f3n RCP2.6, RCP4.5, RCP6 i RCP8.5<\/b>, el nom dels quals t\u00e9 a veure amb el possible rang de valors de for\u00e7ament radiatiu assolit a l”any 2100 (2,6; 4,5; 6,0 i 8,5 W\/m2<\/sup>, respectivament).<\/p>\n\n\n\n

      \"\"\/<\/figure><\/div>\n\n\n\n

      Amb els nous escenaris RCP, l\u2019IPCC-AR5 ha revisat a la baixa el l\u00edmit inferior d”escalfament que s”espera una vegada s\u2019hagi duplicat la concentraci\u00f3 de CO2<\/sub> a l”atmosfera respecte l\u2019\u00e8poca preindustrial, per\u00f2 deixa sense canvis el l\u00edmit superior d\u2019escalfament de l\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019IPCC-AR4 (2007).<\/p>\n\n\n\n

      Les cont\u00ednues emissions de gasos amb efecte d\u2019hivernacle causaran un major escalfament i  canvis en tots els components del sistema clim\u00e0tic. La limitaci\u00f3 d\u2019aquests canvis requerir\u00e0 una reducci\u00f3 substancial i sostinguda de les emissions de gasos amb efecte d\u2019hivernacle. El rang probable d\u2019augment de la temperatura global de la Terra per a aquest segle \u00e9s de 1,5-4,5 \u00baC<\/b> una vegada que els nivells de CO2<\/sub> a l”atmosfera siguin el doble (560<\/b> parts per mili\u00f3, ppm<\/b>) que els que hi havia a l\u2019\u00e8poca preindustrial (280 ppm<\/b>). Aquesta primavera, els nivells de CO2<\/sub> es van situar per damunt de les 400 ppm<\/b>.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"\/<\/figure><\/div>\n\n\n\n
      \"\"\/<\/figure><\/div>\n\n\n\n

      Tot i que \u00e9s gaireb\u00e9 segur que hi haur\u00e0 m\u00e9s dies extremadament calorosos i menys d\u2019extremadament freds, encara es produiran ocasionalment alguns hiverns extremadament freds.<\/p>\n\n\n\n

      Els canvis en el cicle global de l”aigua com a resposta al major escalfament global durant el segle XXI no seran uniformes. El contrast entre les regions humides i seques de la Terra seguir\u00e0 augmentant, encara que amb algunes excepcions regionals. En general, les primeres seran cada cop m\u00e9s humides i les segones m\u00e9s seques i extenses. De la mateixa manera, el contrast entre les estacions humida i seca tamb\u00e9 es far\u00e0 m\u00e9s pronunciat.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"\/<\/figure><\/div>\n\n\n\n

      S”espera que les nevades augmentin a Grenl\u00e0ndia i l”Ant\u00e0rtida. A Grenl\u00e0ndia, existeix una elevada confian\u00e7a que l\u2019augment de les nevades seria massa lent per compensar el major ritme de fosa gel. No obstant, aquest no seria el cas per a l”Ant\u00e0rtida.<\/p>\n\n\n\n

      El nivell mitj\u00e0 global del mar seguir\u00e0 pujant durant el segle XXI, ja que tots els escenaris projecten una taxa d”augment que molt probablement excedir\u00e0 l”observada durant el per\u00edode 1971-2010. La coberta de gel mar\u00ed de l”\u00c0rtic \u00e9s molt probable que segueixi reduint-se i sigui molt m\u00e9s prima durant el segle XXI. El volum global de les glaceres encar\u00e0 disminuir\u00e0 m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

      Cal remarcar que des del primer informe de l\u2019IPCC (FAR, 1990) la tend\u00e8ncia general projectada del clima de la Terra s\u2019ha mantingut constant. L\u2019\u00fanica difer\u00e8ncia entre els informes ha estat el rang de variaci\u00f3 projectada, per\u00f2 no el sentit. Els models clim\u00e0tics podran millorar d\u2019aqu\u00ed a 10 anys, per\u00f2 no explicaran una hist\u00f2ria diferent a l\u2019actual.<\/b><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      PUBLICADA EL 28\/10\/2013 A finals del mes de setembre a Estocolm (Su\u00e8cia) es va presentar i aprovar la Base Cient\u00edfica de l\u2019\u00faltim informe del Grup Intergovernamental d\u2019Experts sobre el Canvi Clim\u00e0tic de les Nacions Unides (GIECC o IPCC, en les seves sigles en angl\u00e8s, Integovernmental Panel on Climate Change). L\u2019IPCC \u00e9s l\u2019organisme encarregat d\u2019analitzar a […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":18378,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18075"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18075"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18075\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34032,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18075\/revisions\/34032"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18378"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18075"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}