{"id":18067,"date":"2013-06-10T07:29:36","date_gmt":"2013-06-10T06:29:36","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=791"},"modified":"2020-10-21T06:31:55","modified_gmt":"2020-10-21T06:31:55","slug":"un-estudi-analitza-les-tempestes-de-la-gran-nevada-que-hi-va-haver-a-catalunya-el-2010","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/miscellania\/un-estudi-analitza-les-tempestes-de-la-gran-nevada-que-hi-va-haver-a-catalunya-el-2010\/","title":{"rendered":"Un estudi analitza les tempestes de la gran nevada que hi va haver a Catalunya el 2010"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 10\/06\/2013<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un estudi que han dut a terme investigadors de la UB i del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (SMC) analitza les tempestes que hi va haver durant la gran nevada del 2010, una de les m\u00e9s destacables de les \u00faltimes d\u00e8cades a Catalunya, tant per l\u2019extensi\u00f3 com per la intensitat i els efectes que va tenir. Una de les conclusions principals del treball \u00e9s la constataci\u00f3 que, a difer\u00e8ncia del que passa en les tempestes estivals, la distribuci\u00f3 de les desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques n\u00favol-terra no est\u00e0 necess\u00e0riament relacionada amb m\u00e0xims de precipitaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019episodi analitzat va tenir lloc el 8 de mar\u00e7 del 2010 i va provocar el col\u00b7lapse de la xarxa vi\u00e0ria, que va quedar completament aturada a gran part del territori i va obligar a suspendre el transport per carretera amb Fran\u00e7a. Durant la nevada hi va haver una activitat el\u00e8ctrica poc habitual per l\u2019\u00e8poca de l\u2019any. La caiguda de llamps durant una nevada, que es coneix com a tempesta de neu<\/em> (thundersnow)<\/em>, <\/em>\u00e9s un fenomen de gran inter\u00e8s perqu\u00e8, tal com explica Joan Bech, investigador de la UB, \u00abest\u00e0 poc documentat i ens interessa estudiar-lo per comprendre les difer\u00e8ncies que presenta amb les tempestes t\u00edpiques dels mesos c\u00e0lids, en particular pel que fa a la distribuci\u00f3 de c\u00e0rrega el\u00e8ctrica dins del n\u00favol de tempesta\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

En la major part de les tempestes, l\u2019activitat el\u00e8ctrica es concentra a les zones amb la m\u00e0xima precipitaci\u00f3. Per\u00f2 en l\u2019estudi, apunta Nicolau Pineda, investigador de l\u2019SMC, “es determina que durant l\u2019episodi es va produir un nombre important de llamps fora de les zones de m\u00e0xima precipitaci\u00f3, que han estat associats a efectes indu\u00efts per torres de telecomunicacions elevades”.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019examen detallat de les observacions obtingudes amb els torns de vols en l\u00ednia (online slots<\/a><\/em>), radars meteorol\u00f2gics i de la xarxa de detecci\u00f3 de desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques atmosf\u00e8riques de l\u2019SMC ha perm\u00e8s detectar llamps n\u00favol-terra i desc\u00e0rregues dins dels n\u00favols. Prop d\u2019un ter\u00e7 de les desc\u00e0rregues n\u00favol-terra detectades es concentren al voltant de torres de comunicaci\u00f3 elevades, com ara la torre de Collserola, a Barcelona, ubicada a 447 m d\u2019altura; la torre de Puig Neul\u00f3s, a la frontera amb la Catalunya Nord i a una altura de 1.261 m, i la torre de Rocacorba, al Pla de l\u2019Estany, a 991 m.<\/p>\n\n\n\n

“Aquest efecte d\u2019inducci\u00f3 es deu al fet que les tempestes hivernals tenen lloc a menor al\u00e7ada i la dist\u00e0ncia \u00e9s prou curta perqu\u00e8 interaccionin amb les torres de comunicaci\u00f3 i afavoreixin la desc\u00e0rrega el\u00e8ctrica”, conclou N. Pineda. Aquesta hip\u00f2tesi explicaria l\u2019aparent desconnexi\u00f3 entre les zones de desc\u00e0rrega el\u00e8ctrica i les d\u2019activitat convectiva, on es concentra el m\u00e0xim de precipitaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, durant la tempesta es van produir precipitacions superiors als 100 mm en 24 hores, amb acumulacions de neu de m\u00e9s de 30 cm en cotes relativament baixes. Tal com explica Bech, \u00abla nevada va estar condicionada en gran mesura per la irrupci\u00f3 d\u2019una massa freda en altura (\u201330 \u00b0C a uns 5.500 m) i pel r\u00e0pid desenvolupament d\u2019una zona de baixes pressions, o ciclog\u00e8nesi, a la mar Mediterr\u00e0nia\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Imatge del radar meteorol\u00f2gic situat a Puig d”Arques (mass\u00eds de les Gavarres, Baix Empord\u00e0) i de les desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques atmosf\u00e8riques (marcades amb creus) durant la nevada del 8 de mar\u00e7 de 2010 a les 13.54 h. La imatge mostra la intensitat dels ecos de la precipitaci\u00f3 observats (reflectivitat radar) amb diversos nuclis convectius de precipitaci\u00f3 intensa (m\u00e9s intensitat cap al vermell).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, “el fet que la neu fos humida, combinat amb vents suaus, en certs moments de l\u2019episodi, va propiciar l\u2019acumulaci\u00f3 de neu en cables i branques”, assenyala l\u2019investigador. A conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2, van produir-se danys importants en grans extensions de bosc, valorats en m\u00e9s de vint milions d\u2019euros. La xarxa de transport el\u00e8ctric, principalment al nord-est de Catalunya, on van caure 33 torres el\u00e8ctriques d\u2019alta tensi\u00f3, tamb\u00e9 va quedar afectada.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi, publicat al n\u00famero d\u2019abril del 2013 de la revista Atmospheric Research<\/em>, \u00e9s el resultat d\u2019una col\u00b7laboraci\u00f3 entre el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, pertanyent al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i el Departament d\u2019Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, i ha estat realitzat pels investigadors Joan Bech, de la UB, i Nicolau Pineda, Tomeu Rigo i Montserrat Aran, de l\u2019SMC.<\/p>\n\n\n\n

Refer\u00e8ncies:<\/h2>\n\n\n\n

J. Bech, N. Pineda, T. Rigo i M. Aran: “Remote sensing analysis of a Mediterranean thundersnow and low-altitude heavy snowfall event”. Atmospheric Research<\/em>, abril de 2013. <\/em>DOI:10.1016\/j.atmosres.2012.06.021.<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PUBLICADA EL 10\/06\/2013 Un estudi que han dut a terme investigadors de la UB i del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (SMC) analitza les tempestes que hi va haver durant la gran nevada del 2010, una de les m\u00e9s destacables de les \u00faltimes d\u00e8cades a Catalunya, tant per l\u2019extensi\u00f3 com per la intensitat i els efectes […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":18378,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18067"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18067"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18067\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29252,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18067\/revisions\/29252"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18378"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18067"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}