{"id":177,"date":"2014-12-13T11:29:15","date_gmt":"2014-12-13T11:29:15","guid":{"rendered":"http:\/\/\/wpweb\/?page_id=177"},"modified":"2024-11-18T11:41:14","modified_gmt":"2024-11-18T11:41:14","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/sobre-meteocat\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"\n

El 31 de mar\u00e7 de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el Decret que establia la creaci\u00f3 del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, i Eduard Fontser\u00e8 en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal\u00b7laci\u00f3, i el Servei va quedar sota la depend\u00e8ncia cient\u00edfica de l’Institut d’Estudis Catalans<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

La seu del Servei ocupava el pis superior de l’edifici del rellotge de l’Escola Industrial. Des d’all\u00e0, recollia i tractava tant la informaci\u00f3 subministrada pels observadors voluntaris com la informaci\u00f3 rebuda de l’Estat Espanyol i els organismes internacionals que arribaven a trav\u00e9s de la telegrafia sense fils.<\/p>\n\n\n\n

Eduard Fontser\u00e8 va assistir, en representaci\u00f3 de l’SMC, a diverses Confer\u00e8ncies Internacionals de Directors de Serveis Meteorol\u00f2gics com a membre del m\u00e0xim organisme rector de l ‘Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Internacional<\/a>, la Confer\u00e8ncia de Directors.<\/p>\n\n\n\n

Des de l’any 1922, l’SMC va elaborar una previsi\u00f3 di\u00e0ria del temps que es donava a con\u00e8ixer en els edificis p\u00fablics i les centrals comarcals de la Mancomunitat. Des de l’any 1927, es va retransmetre la informaci\u00f3 del temps a trav\u00e9s de Radio Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Durant els seus 17 anys d’exist\u00e8ncia, l’antic Servei va donar un impuls extraordinari a la meteorologia a Catalunya, i, amb alguns dels seus treballs, de gran valor cient\u00edfic, va adquirir un important prestigi internacional. Entre els seus treballs de ress\u00f2 fora de casa nostra destaquen la participaci\u00f3 en l’elaboraci\u00f3 de l’Atlas internacional dels n\u00favols i dels estats del cel, la contribuci\u00f3 a l’Any Polar Internacional (1932-33) amb la creaci\u00f3 de dos observatoris d’alta muntanya a Sant Jeroni (Montserrat) i el Tur\u00f3 de l’Home (Montseny), i el disseny del pluvi\u00f2graf Jard\u00ed. L’any 1939, per\u00f2, l’SMC va ser suprimit i els seus arxius i depend\u00e8ncies requisats.<\/p>\n\n\n\n

Posteriorment, l’Estatut d’autonomia de 1979, recollint la llarga tradici\u00f3 meteorol\u00f2gica de Catalunya, va atribuir a la Generalitat, en el seu article 9.15, compet\u00e8ncia exclusiva sobre l’SMC sens perjudici del que disposa l’article 149.1.20 de la Constituci\u00f3. Responent a aquest punt de l’Estatut, l’any 1996 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Meteorologia de Catalunya com a \u00f2rgan administratiu adscrit a la Direcci\u00f3 General de Qualitat Ambiental de l’aleshores Departament de Medi Ambient.<\/p>\n\n\n\n

Els arxius de l’antic SMC van ser retornats a la Generalitat l’any 1983. Anys m\u00e9s tard, aquest fons, que cont\u00e9 dades meteorol\u00f2giques, documents administratius, correspond\u00e8ncia i abundant documentaci\u00f3 gr\u00e0fica, va ser catalogat i des de l’any 2003 es conserva i \u00e9s a disposici\u00f3 del p\u00fablic a la Cartoteca de l’Institut Cartogr\u00e0fic i Geol\u00f2gic de Catalunya<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

L’aprovaci\u00f3 de la Llei 15\/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va suposar el restabliment del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya com a entitat amb personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n

L’article 144.5 de l’Estatut d’autonomia de 2006, donant continu\u00eftat a les lleis anteriors, esmenta que correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorol\u00f2gic propi, indicant a continuaci\u00f3 altres compet\u00e8ncies de la Generalitat en mat\u00e8ria de meteorologia.<\/p>\n\n\n\n

L’organisme predecessor de l’OMM: l’OMI<\/h2>\n\n\n\n
\"Els<\/figure>\n\n\n\n
\"Resum<\/figure>\n\n\n\n

La generalitzaci\u00f3 de les observacions meteorol\u00f2giques durant el segle XIX va crear la necessitat d’una organitzaci\u00f3 de la meteorologia d’\u00e0mbit internacional.
<\/p>\n\n\n\n

El primer intent va ser l’any 1853 a la I Confer\u00e8ncia Meteorol\u00f2gica Internacional de Brussel.les. L’any 1872, a Leipzig, es va esbossar l’esborrany de l’Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Internacional (OMI) i finalment va ser fundada a Viena l’any 1873. L’OMI (1873 – 1950) actuava com a coordinadora dels diferents serveis meteorol\u00f2gics nacionals, per\u00f2 amb una estructura d’organitzaci\u00f3 no governamental, principal difer\u00e8ncia amb l’actual OMM (Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Mundial), de caire governamental.Es va organitzar en tres nivells:<\/p>\n\n\n\n

  1. La Confer\u00e8ncia de Directors<\/li>
  2. El Comit\u00e8 Meteorol\u00f2gic Internacional<\/li>
  3. Les comissions de treballA l’\u00f2rgan suprem de l’OMI, la Confer\u00e8ncia de Directors, es trobaven representats els caps de les xarxes meteorol\u00f2giques i els directors dels observatoris meteorol\u00f2gics oficials i independents de cada pa\u00eds.<\/li><\/ol>\n\n\n\n

    Reuni\u00f3 OMI Paris 1919<\/h2>\n\n\n\n

    Despr\u00e9s de la I Guerra Mundial, la primera reuni\u00f3 de l’OMI, es va celebrar a Par\u00eds el setembre de 1919, amb l’objectiu de refer-se de l’evoluci\u00f3 dram\u00e0tica de la meteorologia durant el conflicte. Eduard Fontser\u00e8 va ser convidat com a director de l’Estaci\u00f3 Aerol\u00f2gica de Barcelona, juntament amb el seu amic Jos\u00e9 Galbis, director de l’Observatorio Central Meteorol\u00f3gico i tamb\u00e9 amb el pare Ricard Cirera, director de l’Observatori de l’Ebre. Eduard Fontser\u00e8 va ser elegit membre de les comissions d’Exploraci\u00f3 de l’Alta Atmosfera i de Meteorologia Agr\u00edcola.<\/p>\n\n\n\n

    \"Confer\u00e8ncia<\/figure>\n\n\n\n

    El Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (1921-1939): projecci\u00f3 internacional<\/h2>\n\n\n\n

    \nEls acords de la Confer\u00e8ncia de Par\u00eds de 1919 van influir notablement en la creaci\u00f3 de l’SMC. Calia disposar d’un centre d’investigaci\u00f3 adscrit als organismes de Catalunya, que tingu\u00e9s com a objectiu l’estudi meteorol\u00f2gic i clim\u00e0tic del pa\u00eds i que estigu\u00e9s vinculat a l’OMI per seguir les directrius de la meteorologia mundial.
    Aix\u00ed, l’any 1923 a Utrecht, i l’any 1929 a Copenhaguen, Fontser\u00e8 va assistir a la Confer\u00e8ncia Internacional de Directors de Serveis Meteorol\u00f2gics en representaci\u00f3 de l’SMC, com a membre del m\u00e0xim organisme rector de l’OMI, la Confer\u00e8ncia de Directors.\n\n<\/p>\n\n\n\n

    \"Confer\u00e8ncia<\/figure>\n\n\n\n

    Creaci\u00f3 del SMC<\/h2>\n\n\n\n

    El 31 de mar\u00e7 de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el decret que establia la creaci\u00f3 del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya. Eduard Fontser\u00e8 en va ser el director. Mentre la Mancomunitat assumia les despeses d’instal\u00b7laci\u00f3 i funcionament, l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC) s’ocupava del nomenament de personal i de la inspecci\u00f3 cient\u00edfica.<\/p>\n\n\n\n

    El 26 de gener de 1939 es van destruir les instal\u00b7lacions de l’SMC i es van incautar els arxius amb tots els registres acumulats durant disset anys d’observacions, els milers de clix\u00e9s de n\u00favols i les dades de l’observatori del Tur\u00f3 de l’Home.
    <\/span><\/p>\n\n\n\n

    Despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, totes les compet\u00e8ncies en aquest sector, les va assumir el Servicio Nacional de Meteorolog\u00eda.<\/span><\/p>\n\n\n\n

    \"C\u00f2pia<\/figure>\n\n\n\n
    \"Prof.<\/figure>\n\n\n\n
    \"An\u00e0lisi<\/figure>\n\n\n\n

    <\/p>\n\n\n\n

    Estudis de l’alta atmosfera: l’Estaci\u00f3 Aerol\u00f2gica<\/h2>\n\n\n\n

     L’any 1896, l’OMI va crear la Comissi\u00f3 Internacional d’Aeroestaci\u00f3 Cient\u00edfica, rebatejada l’any 1919 amb el nom de Comissi\u00f3 Internacional per a l’Estudi de l’Alta Atmosfera.<\/p>\n\n\n\n

    L’any 1913, aquesta comissi\u00f3 va fer una crida per iniciar el llan\u00e7ament de globus sondes en dies assenyalats, anomenats dies internacionals, amb l’objectiu d’estudiar l’alta atmosfera a escala europea.<\/p>\n\n\n\n

    A Catalunya, l’inter\u00e8s per aquests estudis es va concretar l’any 1914, quan l’IEC va aprovar el projecte de Fontser\u00e8 per a la creaci\u00f3 de l’Estaci\u00f3 Aerol\u00f2gica de Barcelona, ubicada a una torre de la pla\u00e7a d’Urquinaona. Des d’all\u00e0 es llan\u00e7aven i seguien els globus pilot en els dies internacionals o per a l’estudi local de la marinada i la tramuntana.<\/p>\n\n\n\n

    Posteriorment, l’Estaci\u00f3 Aerol\u00f2gica va passar a formar part de l’SMC.<\/p>\n\n\n\n

    Amb l’aparici\u00f3 del servei aeri que comunicava Barcelona amb Madrid i Marsella, i m\u00e9s tard amb Roma, les companyies a\u00e8ries demanaven informaci\u00f3 del temps a l’SMC i a canvi oferien observacions de vol.<\/p>\n\n\n\n

    \"Preparaci\u00f3<\/figure>\n\n\n\n
    \"Correspond\u00e8ncia<\/figure>\n\n\n\n

    Sondatges atmosf\u00e8rics<\/h2>\n\n\n\n

     Les dades recollides eren de gran import\u00e0ncia per a la navegaci\u00f3 a\u00e8ria de l’\u00e8poca i es difonien per r\u00e0dio poques hores despr\u00e9s del sondatge diari. S’enviaven a Madrid a trav\u00e9s de l’estaci\u00f3 militar de Montju\u00efc, i des de l’emissora de Carabanchel cap a tot Europa.<\/p>\n\n\n\n

    Amb l’aparici\u00f3 del servei aeri que comunicava Barcelona amb Madrid i Marsella, i m\u00e9s tard amb Roma, les companyies a\u00e8ries demanaven informaci\u00f3 del temps a l’SMC i a canvi oferien observacions de vol.<\/span><\/p>\n\n\n\n

    \"Carta<\/figure>\n\n\n\n
    \"Meteor\u00f2graf<\/figure>\n\n\n\n

    L’Atlas internacional dels n\u00favols i dels estats del cel<\/h2>\n\n\n\n

    A la reuni\u00f3 de l’any 1921 del Comit\u00e8 Meteorol\u00f2gic Internacional a Londres, va crear novament la Comissi\u00f3 Internacional per a l’Estudi dels N\u00favols.<\/p>\n\n\n\n

    L’objectiu de la Comissi\u00f3 era elaborar un nou atles internacional que substitu\u00eds a l’antic de Hildebrandsson et al. (1896).<\/p>\n\n\n\n

    A Catalunya existia una tradici\u00f3 cient\u00edfica d’estudi dels n\u00favols i l’SMC disposava d’un servei adscrit, sufragat totalment per la Fundaci\u00f3 Concepci\u00f3 Rabell, per als estudis nefol\u00f2gics.<\/p>\n\n\n\n

    Els estudis de la Comissi\u00f3 van avan\u00e7ar r\u00e0pidament amb una participaci\u00f3 intensa de l’SMC. Els treballs arribaren al punt de definir el nou Atles Internacional; per\u00f2 no es disposava de fons per a la seva edici\u00f3. Davant d’aquesta situaci\u00f3, a la reuni\u00f3 del Comit\u00e8 Meteorol\u00f2gic Internacional de Viena, l’any 1926, la Instituci\u00f3 Patxot ofer\u00ed fer-se c\u00e0rrec del cost de l’edici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    Aix\u00ed, els treballs continuaren amb celeritat i l’any 1929 es va fer a Barcelona la darrera reuni\u00f3 de treball de la Comissi\u00f3 Internacional per a l’Estudi dels N\u00favols, fent-la coincidir amb una Exposici\u00f3 Internacional de N\u00favols. L’any 1930 es publicaren les edicions redu\u00efdes de l’Atles Internacional dels N\u00favols en franc\u00e8s, angl\u00e8s, alemany (lleng\u00fces oficials de l’OMI) i catal\u00e0. L’any 1935 es va publicar la versi\u00f3 completa en catal\u00e0. De les 175 fotografies que composen el volum, 26 pertanyen a la col\u00b7lecci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Concepci\u00f3 Rabell.<\/p>\n\n\n\n

    \"Observatori<\/figure>\n\n\n\n

    Portades de l’Atles Internacional dels N\u00favols<\/h2>\n\n\n\n

     Portades de les quatre versions redu\u00efdes de l’Atlas en les seva versi\u00f3 redu\u00efda de l’any 1930.<\/p>\n\n\n\n

    \"Portada<\/figure>\n\n\n\n
    \"Portada<\/figure>\n\n\n\n
    \"Portada<\/figure>\n\n\n\n
    \"Portada<\/figure>\n\n\n\n

    Imatges de l’Atles Internacional dels N\u00favols<\/h2>\n\n\n\n
    \"Atles<\/figure>\n\n\n\n
    \"Atles<\/figure>\n\n\n\n
    \"Atles<\/figure>\n\n\n\n
    \"Atles<\/figure>\n\n\n\n

    Tipus de fitxa que s’usava per catalogar les fotografies dels n\u00favols.<\/p>\n\n\n\n

    \"Exemple
    Exemple concret d’una foto feta des de la mateixa seu de l’SMC a Barcelona (c\/Comte d’Urgell, 187).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    L’Any Polar Internacional (1932-1933) i les estacions de muntanya<\/h2>\n\n\n\n

    A l’\u00e8poca en qu\u00e8 no es disposava de dades atmosf\u00e8riques en altura, la v\u00e0lua de les estacions d’alta muntanya per l’estudi de la circulaci\u00f3 atmosf\u00e8rica general era \u00e0mpliament reconeguda.<\/p>\n\n\n\n

    Ja l’any 1881, l’Associaci\u00f3 Catalanista d’Excursions Cient\u00edfiques (predecessora del CEC) va intentar fundar un Observatori Meteorol\u00f2gic al Tur\u00f3 de l’Home. Comen\u00e7aren les obres, per\u00f2 no van poder arribar a bon port. Cinquanta anys m\u00e9s tard hi va haver una segona oportunitat.<\/p>\n\n\n\n

    L’organitzaci\u00f3 del Segon Any Polar Internacional (API), es va decidir l’any 1929 a la Confer\u00e8ncia Internacional Meteorol\u00f2gica de Copenhagen, amb durada des de l’estiu de 1932 fins a la tardor de 1933.<\/p>\n\n\n\n

    Es definiren tres objectius principals:<\/p>\n\n\n\n

    1. Elaboraci\u00f3 de cartes del temps a nivell del mar a les regions polars.<\/li>
    2. Investigaci\u00f3 de la circulaci\u00f3 atmosf\u00e8rica entre regions polars i les baixes latituds.<\/li>
    3. Estudi de l’alta atmosfera a les regions polars.<\/li><\/ol>\n\n\n\n

      Dins del segon punt es recomanava la creaci\u00f3 d’estacions d’alta muntanya. Els recursos de l’SMC no li van permetre col\u00b7laborar en els punts 1 i 3; per\u00f2 s\u00ed en el 2. Alhora, el president de la Comissi\u00f3 de l’Any Polar, el doctor La Cour, director del Servei Meteorol\u00f2gic dan\u00e8s, va mostrar el seu inter\u00e8s en que Catalunya actu\u00e9s com a punt de refer\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

      L’SMC va contribuir al segon API amb la creaci\u00f3 de les estacions d’alta muntanya del Tur\u00f3 de l’Home i de Sant Jeroni de Montserrat. En aquell moment, el Tur\u00f3 de l’Home era l’estaci\u00f3 europea m\u00e9s meridional d’aquestes caracter\u00edstiques.<\/p>\n\n\n\n

      L’estaci\u00f3 de St. Jeroni va ser pensada com provisional, per\u00f2 des d’un primer moment es va pensar en l’estaci\u00f3 del Tur\u00f3 de l’Home com un projecte de futur, amb continu\u00eftat despr\u00e9s de l’Any Polar i que s’arrib\u00e9s a convertir en un centre de recerca.<\/p>\n\n\n\n

      Acabat l’API, l’estaci\u00f3 del Tur\u00f3 de l’Home va continuar la seva tasca contribuint a l’ajuda a la navegaci\u00f3 a\u00e8ria i a l’estudi dels n\u00favols, per\u00f2 la Guerra Civil paralitz\u00e0 els plans futurs d’expansi\u00f3. Amb la incautaci\u00f3 l’any 1939 de tots els b\u00e9ns de l’SMC, el Servicio Nacional de Meteorolog\u00eda va passar a assumir la gesti\u00f3 d’aquesta estaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

      \"Pujada<\/figure>\n\n\n\n
      \"Observatori<\/figure>\n\n\n\n
      \"Llibretes<\/figure>\n\n\n\n
      \"St.<\/figure>\n\n\n\n

      El pluvi\u00f2graf Jard\u00ed<\/h2>\n\n\n\n

      Poc despr\u00e9s de la creaci\u00f3 del SMC, el president de la Mancomunitat (Puig i Cadafalch) deman\u00e0 al seu director que es realitzessin estudis encaminats a determinar la intensitat efectiva dels x\u00e0fecs que en algunes ocasions havien causat estralls en les obres p\u00fabliques.No existia en aquella \u00e8poca un aparell que pogu\u00e9s mesurar acuradament aquestes pluges. El Dr. Ramon Jard\u00ed, meteor\u00f2leg de l’SMC, en disseny\u00e0 un de nou. L’aparell fou acceptat internacionalment i es comercialitz\u00e0 per la casa Richard de Par\u00eds i tamb\u00e9, en quatre versions diferents, per Casella, de Londres.Encara avui en trobem un en funcionament a l’Observatori Fabra.<\/p>\n\n\n\n

      \"Fragment<\/figure>\n\n\n\n
      \"Pluvi\u00f2graf<\/figure>\n\n\n\n
      \"Carta<\/figure>\n\n\n\n

      Eduard Fontser\u00e8 i Riba (1870-1970).<\/h2>\n\n\n\n
      \"Eduard<\/figure>\n\n\n\n

      De l’any 1921 fins el dia d’avui<\/h2>\n\n\n\n

      El 31 de mar\u00e7 de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el decret que establia la creaci\u00f3 del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya sota la depend\u00e8ncia cient\u00edfica de l’Institut d’Estudis Catalans<\/a>. Eduard Fontser\u00e8 en va ser el director.Aquest Servei consistia inicialment en una oficina central encarregada de coordinar les dades procedents tant dels observadors voluntaris com de les informacions de l’Estat espanyol i internacionals rebudes a trav\u00e9s de la telegrafia sense fils.Des de l’any 1922, els membres del Servei Meteorol\u00f2gic elaboraven una previsi\u00f3 di\u00e0ria del temps, que es donava a con\u00e8ixer en els edificis p\u00fablics de Barcelona i als locutoris de la xarxa telef\u00f2nica de la Mancomunitat de Catalunya.L’any 1939, el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya va ser suprimit i el seu arxiu i la seva biblioteca, requisats.<\/p>\n\n\n\n

      D’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya<\/a> (article 9.15), la Generalitat t\u00e9 compet\u00e8ncia exclusiva en mat\u00e8ria del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya.Per aix\u00f2, el mes de juliol de 1996, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya crea el Servei de Meteorologia, integrat dins del Departament de Medi Ambient.\u00ab(…)
      <\/p>\n\n\n\n

      Article 11 Servei de Meteorologia Correspon al Servei de Meteorologia:
      <\/p>\n\n\n\n

      1. La programaci\u00f3, implantaci\u00f3 i gesti\u00f3 d\u2019una xarxa d\u2019equipaments meteorol\u00f2gics.<\/li>
      2. La programaci\u00f3, implantaci\u00f3 i gesti\u00f3 d\u2019un sistema de predicci\u00f3 sobre el comportament dels fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics.<\/li>
      3. El tractament, l’explotaci\u00f3 i la divulgaci\u00f3 de les dades procedents dels equipaments meteorol\u00f2gics i del sistema de predicci\u00f3.<\/li>
      4. La realitzaci\u00f3 d\u2019estudis i propostes sobre les actuacions necess\u00e0ries per a millorar el coneixement del clima.<\/li>
      5. L\u2019assist\u00e8ncia i col\u00b7laboraci\u00f3 a les administracions i institucions i als altres usuaris que necessiten la informaci\u00f3 meteorol\u00f2gica.<\/li>
      6. La participaci\u00f3 en la formulaci\u00f3 d\u2019una cartografia clim\u00e0tica de Catalunya.<\/li><\/ol>\n\n\n\n

        (…)\u00bbDecret 272\/1996 de 23 de juliol.Mitjan\u00e7ant la resoluci\u00f3 184\/V, de 17 d’octubre de 1996, el Parlament d<\/a>e<\/a> Catalunya<\/a> insta al Govern a reclamar al Govern de l’Estat la transfer\u00e8ncia a la Generalitat del Servei de Meteorologia.<\/p>\n\n\n\n

        Llei de Meteorologia 15\/2001, de 14 de novembre<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

        El 14 de novembre de 2001 s’aprova al Parlament de Catalunya la Llei de Meteorologia<\/a>, per la qual es crea el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya com una entitat de dret p\u00fablic de la Generalitat de Catalunya amb personalitat jur\u00eddica pr\u00f2pia i adscrita al Departament de Medi Ambient.L’objecte d’aquesta Llei \u00e9s establir i regular els instruments necessaris per a garantir una informaci\u00f3 meteorol\u00f2gica de qualitat en el marc de les compet\u00e8ncies de la Generalitat en mat\u00e8ria de meteorologia.La finalitat d’aquesta nova Llei \u00e9s donar resposta a les necessitats d’informaci\u00f3 meteorol\u00f2gica i clim\u00e0tica, com a element b\u00e0sic per al suport, assessorament i informaci\u00f3 en mat\u00e8ria de meteorologia en l’\u00e0mbit de la Generalitat.<\/p>\n\n\n\n

        El Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya canvia la seva figura jur\u00eddica<\/h2>\n\n\n\n

        L’\u00fa d’agost de 2002, el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya es converteix, de ple dret, en empresa p\u00fablica adscrita al Departament de Medi Ambient. Coincidint amb aquesta fita recupera el nom hist\u00f2ric de l’any 1921 (Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya), canvia el seu logo pel que actualment es pot veure en aquesta p\u00e0gina web i s’identifica amb la marca METEOCAT (Meteorologia de Catalunya), cedida desinteressadament per l’ACOM (Associaci\u00f3 Catalana d’Observadors Meteorol\u00f2gics), que la va comen\u00e7ar a utilitzar en l’organitzaci\u00f3 de Jornades Meteorol\u00f2giques anuals. Posteriorment a mitjans de 2006, es va aconsseguir el domini .CAT passant a ser la marca del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (METEO.CAT) que esdev\u00e9 tamb\u00e9 el domini de la seva p\u00e0gina web.
        Arran del canvi de govern de finals de desembre de 2010, i d\u2019acord amb el Decret 200\/2010, de 27 de desembre, de creaci\u00f3, denominaci\u00f3 i determinaci\u00f3 de l\u2019\u00e0mbit de compet\u00e8ncia dels departaments de l\u2019Administraci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 44\/2011, de 4 de gener, d\u2019estructuraci\u00f3 del Departament de Territori i Sostenibilitat, el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya qued\u00e0 adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat.
        Amb el canvi de govern de finals de maig de 2021, i d\u2019acord amb el Decret 21\/2021, de 25 de maig, de creaci\u00f3, denominaci\u00f3 i determinaci\u00f3 de l\u2019\u00e0mbit de compet\u00e8ncia dels departaments de l\u2019Administraci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 25\/2021, de 22 de juny, de reestructuraci\u00f3 del Departament d\u2019Acci\u00f3 Clim\u00e0tica, Alimentaci\u00f3 i Agenda Rural, el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya qued\u00e0 adscrit al Departament d\u2019Acci\u00f3 Clim\u00e0tica, Alimentaci\u00f3 i Agenda Rural.

        Fons gr\u00e0fiques i col\u00b7laboraci\u00f3 de:<\/p>\n\n\n\n

        • ICC Institut Cartogr\u00e0fic de Catalunya<\/li>
        • Observatori de l’Ebre<\/li>
        • Observatori Fabra<\/li>
        • Biblioteca de la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies i Arts de Barcelona<\/li><\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

          El 31 de mar\u00e7 de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el Decret que establia la creaci\u00f3 del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, i Eduard Fontser\u00e8 en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal\u00b7laci\u00f3, i el Servei va quedar sota la depend\u00e8ncia cient\u00edfica de l’Institut d’Estudis Catalans. La […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":70,"menu_order":3,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/177"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=177"}],"version-history":[{"count":41,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/177\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":41765,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/177\/revisions\/41765"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/70"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=177"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}