{"id":1647,"date":"2014-11-21T09:08:25","date_gmt":"2014-11-21T09:08:25","guid":{"rendered":"http:\/\/\/wpweb\/?page_id=1647"},"modified":"2024-03-06T06:31:03","modified_gmt":"2024-03-06T06:31:03","slug":"cb-cumulonimbus","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/equipaments-meteorologics\/observadors-meteorologics\/manual-de-lobservador\/generes-de-nuvols\/cb-cumulonimbus\/","title":{"rendered":"Cb &#8211; Cumulonimbus"},"content":{"rendered":"\n<h2>Definici\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<p>S\u00f3n n\u00favols de desenvolupament vertical que ocupen els tres pisos d\u2019altura definits per als n\u00favols (alt, mitj\u00e0 i baix), i arriben fins al l\u00edmit superior de la troposfera, la capa inferior de l\u2019atmosfera. Aquest l\u00edmit superior \u00e9s conegut com <strong>tropopausa<\/strong>.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Tenen forma de muntanya o de torre. La part superior \u00e9s habitualment llisa, fibrosa o estriada, de color blanc molt intens i gaireb\u00e9 sempre aplanada, en forma d\u2019<strong>enclusa<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n<p>La part mitjana i baixa \u00e9s cumuliforme i amb diverses tonalitats de grisos, habitualment molt foscos.<br><\/p>\n\n\n\n<p>El m\u00e9s usual \u00e9s que siguin formacions d\u2019un sol cumulonimbus amb for\u00e7a n\u00favols associats. En altres ocasions, es presenten en grups que adquireixen la forma d\u2019una gran muralla i poden causar episodis de precipitacions molt intenses, s\u00f3n els anomenats <strong>trens convectius<\/strong>.<br><\/p>\n\n\n\n<p>La pedra i la calamarsa, els x\u00e0fecs i les tempestes s\u00f3n fen\u00f2mens associats en exclusiva als cumulonimbus, la qual cosa no vol dir que un n\u00favol d\u2019aquest g\u00e8nere hagi de generar obligat\u00f2riament sempre algun o tots aquests fen\u00f2mens.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Estan constitu\u00efts per gotes l\u00edquides en la part inferior i mitjana, i per una barreja de gotes l\u00edquides i gla\u00e7ades i de cristalls de gla\u00e7 en la superior.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Els despla\u00e7aments verticals d\u2019aire al seu interior s\u00f3n molt violents i r\u00e0pids.<\/p>\n\n\n\n<h2>Consells per a l\u2019observaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<p>Vist en perspectiva, \u00e9s un n\u00favol dif\u00edcil de confondre.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Els cumulonimbus van associats a d\u2019altres classes de n\u00favols i s\u00f3n tamb\u00e9 veritables f\u00e0briques de n\u00favols: poden produir bancs d\u2019altoc\u00famulus, estratoc\u00famulus espessos i cirrus densos.<br><\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019aspecte del cel quan passa un cumulonimbus per sobre de l\u2019observador pot ser ca\u00f2tic, amb multitud de n\u00favols trencats i esquin\u00e7ats i amb cortines de precipitaci\u00f3 que poden evaporar-se abans d\u2019arribar a terra (<strong>virga<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n<h2>Fotografies<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21084223\/BIG_224035715022712_00.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"700\" height=\"285\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21084223\/BIG_224035715022712_00.jpg\" alt=\"Cumulonimbus arcus\" class=\"wp-image-2944\"\/><\/a><figcaption>G\u00e8neres de n\u00favols Cumulonimbus arcus. Autora: Brunya Surinyach<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21084223\/BIG_693585615022712_00.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"700\" height=\"470\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21084223\/BIG_693585615022712_00.jpg\" alt=\"Cumulonimbus\" class=\"wp-image-2945\"\/><\/a><figcaption>G\u00e8neres de n\u00favols Cumulonimbus. Autor: Manel Dot<\/figcaption><\/figure><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Definici\u00f3 S\u00f3n n\u00favols de desenvolupament vertical que ocupen els tres pisos d\u2019altura definits per als n\u00favols (alt, mitj\u00e0 i baix), i arriben fins al l\u00edmit superior de la troposfera, la capa inferior de l\u2019atmosfera. Aquest l\u00edmit superior \u00e9s conegut com tropopausa. Tenen forma de muntanya o de torre. La part superior \u00e9s habitualment llisa, fibrosa [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"parent":1326,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1647"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1647"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1647\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":39903,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1647\/revisions\/39903"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1326"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1647"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}