{"id":1625,"date":"2014-10-14T12:45:07","date_gmt":"2014-10-14T11:45:07","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=1625"},"modified":"2022-04-12T10:11:16","modified_gmt":"2022-04-12T10:11:16","slug":"1914-12-31_estacions-creades-lany-1914","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/1914-12-31_estacions-creades-lany-1914\/","title":{"rendered":"Estacions meteorol\u00f2giques creades l’any 1914"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 14\/10\/2014<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Introducci\u00f3 hist\u00f2rica<\/b><\/h2>\n\n\n\n

El primer pas important per a la creaci\u00f3 d\u2019una xarxa d\u2019estacions meteorol\u00f2giques a Catalunya t\u00e9 lloc el 1895, moment en qu\u00e8 el director de la Granja Experimental de la Diputaci\u00f3 de Barcelona<\/i>, Hermenegildo Gorria, crea amb l\u2019ajuda dels seus socis i col\u00b7laboradors la primera xarxa d\u2019estacions meteorol\u00f2giques a Catalunya i Balears. La intenci\u00f3 d\u2019aquesta \u00e9s augmentar i agrupar el nombre d\u2019estacions meteorol\u00f2giques ja existents aleshores i donar un millor servei a l\u2019agricultura. Inicialment s\u00f3n un total de 14 observatoris que, gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 del Dr. Eduard Fontser\u00e8 i la Diputaci\u00f3, passen a ser uns 40 observatoris repartits per Catalunya i Balears als primers anys del segle XX. Posteriorment, en Rafel Patxot, un conegut mecenes de l\u2019\u00e8poca i observador de l\u2019Observatori Catal\u00e0 de Sant Feliu de Gu\u00edxols, continua l\u2019obra de la Granja i coordina la \u201cXarxa Pluviom\u00e8trica Catalana\u201d, <\/i>reduint les observacions a la pluviometria i arribant el 1910 a tenir fins uns 70 observatoris arreu de Catalunya. M\u00e9s endavant, a partir del 1910, la Sociedad Astron\u00f2mica de Barcelona<\/i> (SAB) recollir\u00e0 el testimoni de Patxot i ampliar\u00e0 significativament la xarxa d\u2019observatoris (sobretot pluviom\u00e8trics), convertint-se d\u2019aquesta manera en l\u2019\u00fanica instituci\u00f3 de refer\u00e8ncia al m\u00f3n de la meteorologia de Catalunya. Amb la presid\u00e8ncia l\u2019any 1911 del Dr. Eduard Fontser\u00e8, considerat el pare de la meteorologia catalana, els objectius de la Societat es van dirigir m\u00e9s cap a la vessant meteorol\u00f2gica i clim\u00e0tica. La gran tasca de difusi\u00f3 de les observacions pluviom\u00e8triques a Catalunya va fer que es passessin de 12 estacions l\u2019any 1912 a 224 l\u2019any 1918, en tan sols 6 anys.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Figura 1. Evoluci\u00f3 del nombre d\u2019estacions pertanyents a la Xarxa Pluviom\u00e8trica de Catalunya (BSAB-86, gener 1919)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Aquest creixement en el nombre d\u2019estacions es va veure afectat l\u2019any 1918 per problemes econ\u00f2mics que faran que la xarxa es torni insostenible. Afortunadament, la institucionalitzaci\u00f3 del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya<\/i> l\u2019any 1921, aglutin\u00e0 els esfor\u00e7os previs, tot mantenint i eixamplant la xarxa d\u2019estacions manuals fins a l\u2019any 1939, quan la Guerra Civil signific\u00e0 la desaparici\u00f3 de les institucions catalanes i el trasp\u00e0s a la gesti\u00f3 estatal.<\/p>\n\n\n\n

\"(obre<\/a>
Cobertura temporal de les xarxes pels volts del 1914<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Per tant, un cop situat l\u2019escenari de l\u2019any 1914, ara fa cent anys, es veu que coincideix amb un per\u00edode d\u2019expansi\u00f3 de l\u2019observaci\u00f3 i divulgaci\u00f3 meteorol\u00f2gica, i amb aquesta expansi\u00f3 la creaci\u00f3 d\u2019un gran nombre d\u2019estacions meteorol\u00f2giques.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure><\/div>\n\n\n\n

L\u2019any 1914, ara fa 100 anys<\/b><\/h2>\n\n\n\n

En aquest article es vol fer esment a les estacions creades l\u2019any 1914, ara fa just cent anys, i que coincideix amb el per\u00edode de gran expansi\u00f3 de l\u2019observaci\u00f3 i la divulgaci\u00f3 meteorol\u00f2gica a casa nostra. Es vol destacar sobretot el reconeixement de la tasca dels seus observadors i la gran v\u00e0lua de les seves observacions meteorol\u00f2giques dia rera dia.<\/p>\n\n\n\n

Com s\u2019ha dit anteriorment, l\u2019any 1910 es cre\u00e0 la Societat Astron\u00f2mica de Barcelona (SAB) amb l\u2019objectiu de desenvolupar i difondre el coneixement cient\u00edfic i, en el camp de la meteorologia, va exercir com un vertader servei meteorol\u00f2gic del moment, dictant instruccions per les observacions i planificant la ubicaci\u00f3 dels punts d\u2019observaci\u00f3 basant-se en criteris cient\u00edfics. L\u2019any 1914 la SAB instal\u00b7l\u00e0 11 estacions meteorol\u00f2giques manuals i majorit\u00e0riament pluviom\u00e8triques: Vic, Viladrau, el Vendrell, Berga, Lleida, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Gu\u00edxols, l\u2019Escala, T\u00e0rrega, Castellter\u00e7ol i la Pobla de Lillet.<\/p>\n\n\n\n

A Osona les estacions de Vic i de Viladrau disposaven d\u2019un pluvi\u00f2metre Hellmann instal\u00b7lat a 1,5 metres del terra. El de Vic es trobava dins un hort dels Germans Maristes al centre de la poblaci\u00f3 i les dades les prenia el Sr. Josep Pratdesaba. \u00c9s possible que les observacions les inici\u00e9s ell mateix ja l\u2019any 1913, per\u00f2 no s\u2019ha conservat cap document d\u2019aquell primer any, i per tant la s\u00e8rie es considera que comen\u00e7a l\u2019any 1914. Termom\u00e8tricament, i segons Jim\u00e9nez i Ginebra (2006), entre el 1917 i 1936 es van fer observacions de temperatura m\u00e0xima i m\u00ednima, pel mat\u00ed i per la tarda, per\u00f2 malauradament aquestes no s\u2019han pogut recuperar. En el cas de Viladrau l\u2019estaci\u00f3 es trobava tamb\u00e9 al centre de la poblaci\u00f3, en aquest cas al jard\u00ed del domicili de l\u2019observador, el Sr Antoni Ariet i Barberis.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica del Vendrell tenia tamb\u00e9 el pluvi\u00f2metre instal\u00b7lat a 1,5 metres al jard\u00ed del domicili de l\u2019observador, el Sr. Jaume Palau Badia, advocat de professi\u00f3 que vivia al carrer Doctor Robert 30, dins mateix de la poblaci\u00f3. El term\u00f2metre se sap que es trobava a l\u2019ombra, per\u00f2 no se sap en quines condicions i quin tipus de sensor s\u2019instal\u00b7l\u00e0 l\u2019any 1914. Les dades que es tenen del per\u00edode 1914 a 1920 s\u2019han pogut extraure de la premsa digitalitzada, en concret de l\u2019Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA).<\/p>\n\n\n\n

Al Bergued\u00e0 s\u2019instal\u00b7len dues estacions l\u2019any 1914, la de Berga i la de la Pobla de Lillet. La primera era gestionada per un farmac\u00e8utic, el Sr. Joaquim Serra i tenia el pluvi\u00f2metre a dalt del terrat del domicili de l\u2019observador, a uns 12 metres del terra aproximadament. La segona, de la Pobla de Lillet, disposava d\u2019un pluvi\u00f2metre instal\u00b7lat a 1,5 metres de terra, rem\u00e8s per l\u2019Oficina Central Meteorol\u00f3gica (OCM). L\u2019observador, Conrad Prat, exercia de mestre i per aix\u00f2 es creu que probablement l\u2019instrument estaria ubicat al pati de l\u2019escola del poble. L\u2019any 1916 Conrad Prat fou traslladat a Santa Coloma de Farners i prengu\u00e9 el relleu el Sr. Artur Tonfain, un p\u00e8rit industrial.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a l\u2019estaci\u00f3 de Lleida, s\u2019instal\u00b7l\u00e0 en un jard\u00ed del Seminari de la ciutat, d\u2019uns 4.000m2 d\u2019extensi\u00f3 i sense obstacles. \u00c9s possible per aix\u00f2 que les dades de 1913 a 1920 s\u2019efectuessin des d\u2019una altra ubicaci\u00f3, per\u00f2 no s\u2019ha pogut confirmar. Tot i que uns anys m\u00e9s tard, l\u2019any 1927, s\u2019afegeix un term\u00f2metre a l\u2019estaci\u00f3, inicialment nom\u00e9s consistia en un pluvi\u00f2metre instal\u00b7lat a 1,5 metres del terra. L\u2019observador responsable de l\u2019estaci\u00f3 fou el metge del municipi, el Sr. Josep Maria Vicens.<\/p>\n\n\n\n

Al Vall\u00e8s Oriental l\u2019any 1914 es creen dues estacions: la de Sant Esteve de Palautordera i la de Castellter\u00e7ol. La de Sant Esteve de Palautordera es trobava m\u00e9s concretament a un indret anomenat Can Pol. Hi consta com a observador el Sr. Francesc Coll i \u00e9s una estaci\u00f3 que tingu\u00e9 nom\u00e9s 5 anys de vida, de l\u2019any 1914 a 1918. Com a curiositat es desconeix el tipus de pluvi\u00f2metre que s\u2019utilitz\u00e0, per\u00f2 se sap que estava instal\u00b7lat a 1 metre del terra i que era finan\u00e7at pel Sr. Benet Adroher, membre de la SAB. En canvi l\u2019altra, l\u2019estaci\u00f3 de Castellter\u00e7ol, disposava d\u2019un pluvi\u00f2metre instal\u00b7lat a 1,5 metres del terra, per\u00f2 la ubicaci\u00f3 exacta es desconeix. Se sap que es trobava a un pati de l\u2019interior de la poblaci\u00f3, a prop de la rectoria.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019Empord\u00e0 el 1914 la SAB cre\u00e0 tamb\u00e9 dues estacions pluviom\u00e8triques, una a Sant Feliu de Gu\u00edxols i una altra a l\u2019Escala. La de Sant Feliu s\u2019instal\u00b7l\u00e0 a l\u2019andana de l\u2019estaci\u00f3 de la l\u00ednia del carrilet de Girona a Sant Feliu de Gu\u00edxols. Un treballador dels ferrocarrils, el Sr. Josep Maria Saura, era l\u2019encarregat de prendre cada dia les dades de pluja. La de l\u2019Escala s\u2019ubica a unes vinyes, tot i que posteriorment a partir del 1918 es canvia de lloc i es disposa en una terrassa propietat de l\u2019observador, el Sr. Llu\u00eds Alsina, en concret al carrer Pi i Maragall n\u00famero 15 de la mateixa localitat. El pluvi\u00f2metre fou enviat per l\u2019OCM com en el cas anterior, per\u00f2 aquesta vegada uns mesos m\u00e9s tard, el setembre de 1914.<\/p>\n\n\n\n

I finalment a l\u2019Urgell la SAB cre\u00e0 l\u2019estaci\u00f3 pluviom\u00e8trica de T\u00e0rrega, que m\u00e9s tard, l\u2019any 1930, passa a ser termopluviom\u00e8trica amb la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019un term\u00f2metre. L\u2019estaci\u00f3 estava ubicada al convent de la Mare de D\u00e9u del Carme, regentat pels Pares Caputxins entre 1914 i 1926, congregaci\u00f3 a la qual pertany l\u2019observador, el Pare Jeroni Torregrossa. L”any 1926 pass\u00e0 a mans del pares Carmelites Cal\u00e7ats. El pluvi\u00f2metre s”instal\u00b7la a una terrassa a 13,2 metres del nivell natural del terra. A partir de 1926 l”altura del pluvi\u00f2metre passa a ser de 9,30 metres, fet que insinuaria un canvi d”ubicaci\u00f3. \u00c9s possible que el 1932 s”instal\u00b7l\u00e9s un abric meteorol\u00f2gic a la pla\u00e7a Maci\u00e0. Si m\u00e9s no aix\u00ed consta al diari “Cr\u00f2nica Targarina” de juny de 1932. Com en els casos anteriors el pluvi\u00f2metre fou cedit per l\u2019OCM l\u2019any que s\u2019inicia, el 1914.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 no fou nom\u00e9s la SAB l\u2019\u00fanic organisme que impuls\u00e0 la creaci\u00f3 d\u2019estacions meteorol\u00f2giques. Aquest \u00e9s el cas de la 1a divisi\u00f3 hidrol\u00f2gica forestal, depenent del Ministeri d\u2019Agricultura i que tenia com a funcions b\u00e0siques dirigir la repoblaci\u00f3, l\u2019extinci\u00f3 de torrents i la restauraci\u00f3 de muntanyes en totes les conques hidrol\u00f2giques. L\u2019any 1914 la 1a divisi\u00f3 hidrol\u00f2gica forestal instal\u00b7l\u00e0 tres estacions pluviom\u00e8triques: una a la Pobla de Lillet, una altra a Gerri de la Sal i la darrera a Vimbod\u00ed \u2013 la Pena.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Fig.2. Foto de Vimbod\u00ed \u2013 La Pena (Font Casa Forestal de la Pena del Fons fotogr\u00e0fic del PNIN de Poblet)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

A les tres estacions les observacions les feien guardes forestals. A la de la Pobla de Lillet es desconeix el nom de la persona, per\u00f2 a la de Gerri de la Sal i a la de Vimbod\u00ed s\u00ed que es coneixen els noms: el senyors Josep Mir\u00f3 i Antoni Calvet, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

A banda del pluvi\u00f2metre de Gerri de la Sal, que es desconeix de quin tipus \u00e9s, els altres s\u00f3n tots dos Hellmann. L\u2019al\u00e7ada de la boca del pluvi\u00f2metre varia en tots tres casos: a la Pobla de Lillet es troba a 1,5 metres, a Vimbod\u00ed a 1,2 metres i finalment a Gerri de la Sal a 2,8 metres.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estaci\u00f3 de la Pobla de Lillet es trobava ubicada a l\u2019indret anomenat \u201cel Pla de Ti\u00f3\u201d, a una dist\u00e0ncia de 2 Km del poble, en direcci\u00f3 oest. El pluvi\u00f2metre s\u2019instal\u00b7l\u00e0 dins un jard\u00ed tancat, amb els arbres m\u00e9s propers a una dist\u00e0ncia de 10 metres. A Gerri de la Sal es desconeix on es trobava el pluvi\u00f2metre exactament, per\u00f2 se sospita que probablement era en una casa forestal del poble. La de Vimbod\u00ed es trobava ubicada a prop de la Casa Forestal de la Pena, a uns 10 Km del poble, a camp lliure.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1914 l\u2019Observatori de Montserrat crea quatre estacions m\u00e9s que formaran part de la xarxa pluviom\u00e8trica montserratina: la de Sant Jeroni (instal\u00b7lada al cim), la de Monistrol de Montserrat (molt probablement ubicada a les instal\u00b7lacions de les Escoles Cristianes de la poblaci\u00f3), la de Marganell i la del Bruc. Les quatre tenien un pluvi\u00f2metre Hellmann i tots els observadors eren clergues: el pare Pere Sant Crist\u00f2fol a Sant Jeroni, el germ\u00e0 Ciril\u00b7li a Monistrol, el pare Salvador Rial al Bruc i el pare Jaume Rossell a Marganell.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Fig.3. Butllet\u00ed de l\u2019Observatori meteorol\u00f2gic de Montserrat<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

L\u2019any 1914, per iniciativa particular, es creen dues estacions m\u00e9s, una la de l\u2019Estaci\u00f3 Enol\u00f2gica de Vilafranca del Pened\u00e8s i l\u2019altra la dels Germans de Sant Gabriel de Castell\u00f3 d\u2019Emp\u00faries. Per l\u2019estaci\u00f3 de Vilafranca del Pened\u00e8s cal tenir una consideraci\u00f3 especial perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019\u00fanica estaci\u00f3 que a nivell pluviom\u00e8tric ha perdurat m\u00e9s de cent anys, \u00e9s a dir, es va crear l\u2019any 1914 i fins a dia d\u2019avui encara resta operativa. L\u2019observaci\u00f3 la feia el mateix director de l\u2019Estaci\u00f3 Enol\u00f2gica, el Sr. Crist\u00f2bal Mestre. Estava situada a l\u2019interior de la poblaci\u00f3, a la cantonada del C. Am\u00e0lia Soler\/C. de Cal Bolet. Tamb\u00e9 val a dir que posteriorment es van produir, com a m\u00ednim, dos petits canvis d”ubicaci\u00f3 dins la mateixa localitat: l\u2019any 1938 i l\u2019any 1962. Fins el 1938 es trobava en un jard\u00ed i el 1962 es reinstal\u00b7l\u00e0 en un terrat degut a una reforma de l\u2019edifici (Saumell et al, 2003). Fins i tot se sap que m\u00e9s endavant es canvi\u00e0 a un terrat superior, per\u00f2 es desconeix el moment exacte. Finalment el juliol de 2008 es reubic\u00e0 als afores de la poblaci\u00f3. Es tenen dades des de 1914, tot i que a l”obra “Estaci\u00f3 de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Pened\u00e8s, 1903-2003, cent anys d”hist\u00f2ria”<\/i> consta que la Granja envi\u00e0 material meteorol\u00f2gic el 1903. Malauradament aquestes dades no s\u2019han pogut recuperar. El que s\u00ed s\u2019ha pogut realitzar recentment \u00e9s el rescat de les dades entre 1923 a 2008, gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 inestimable de l\u2019actual observador, el Sr. Josep Gol i Par\u00e9s, observador de la Xarxa d\u2019Observadors Meteorol\u00f2gics (XOM). D\u2019aquesta manera, actualment Vilafranca del Pened\u00e8s \u00e9s de les localitats del pa\u00eds que pot lluir que disposa d\u2019una s\u00e8rie centen\u00e0ria i totalment cont\u00ednua.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, l\u2019estaci\u00f3 de Castell\u00f3 d\u2019Emp\u00faries la instal\u00b7l\u00e0 l\u2019agrimensor Florenci Vila per iniciativa pr\u00f2pia l\u2019any 1914 en un ubicaci\u00f3 que es desconeix. L\u2019any 1916, dos anys m\u00e9s tard, passa a ser gestionada pel Germ\u00e0 Gabriel, membre de la SAB. En aquest cas s\u00ed que es coneix la ubicaci\u00f3 exacta: el pluvi\u00f2metre era instal\u00b7lat en un terrat a l\u2019interior de la poblaci\u00f3, a 5,25 metres d\u2019altura. Se suposa, doncs, que el terrat pertanyia a una finca dels Germans de Sant Gabriel.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PUBLICADA EL 14\/10\/2014 Introducci\u00f3 hist\u00f2rica El primer pas important per a la creaci\u00f3 d\u2019una xarxa d\u2019estacions meteorol\u00f2giques a Catalunya t\u00e9 lloc el 1895, moment en qu\u00e8 el director de la Granja Experimental de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, Hermenegildo Gorria, crea amb l\u2019ajuda dels seus socis i col\u00b7laboradors la primera xarxa d\u2019estacions meteorol\u00f2giques a Catalunya i […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":18384,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1625"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1625"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1625\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":33869,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1625\/revisions\/33869"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18384"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1625"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}