<\/p>\n\n\n\n
Un fenomen poc freq\u00fcent \u00e9s l\u2019anomenat llamp en bola o llamp globular<\/strong>, sembla un globus de foc, de 5 a 20 cm de di\u00e0metre, que sura a l\u2019atmosfera i presenta moviments pausats, com si fos arrossegat pels corrents d\u2019aire. Sol acabar en una explosi\u00f3 que el fa desapar\u00e8ixer sense deixar rastre.<\/p>\n\n\n\n Els llamps i els trons van sempre associats a les tempestes. Si la tempesta passa pel punt d\u2019observaci\u00f3 o en les immediacions, l\u2019observador anotar\u00e0 el meteor \u201ctempesta\u201d. Ara b\u00e9, quan la tempesta t\u00e9 lloc en un indret allunyat del punt d\u2019observaci\u00f3, llavors s\u2019anotar\u00e0 qualsevol d\u2019aquests dos meteors si \u00e9s que s\u2019observen. L\u2019observador tamb\u00e9 ha de tenir clar que no s\u2019anota llamps o trons (un dels fen\u00f2mens o tots dos) quan la tempesta s\u2019acosta o s\u2019allunya, sin\u00f3 que nom\u00e9s cal anotar tempesta quan \u00e9s a sobre de la zona d\u2019observaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El llamp \u00e9s un meteor fuga\u00e7, fet que en dificulta l\u2019observaci\u00f3 i la descripci\u00f3. S\u2019origina amb una guia descendent, que es ramifica a mesura que es propaga cap a la superf\u00edcie. En establir contacte, es produeix una desc\u00e0rrega de retorn, en forma de fort corrent, que neutralitza la c\u00e0rrega el\u00e8ctrica dipositada al canal per la guia descendent. Si b\u00e9 en la meitat dels casos el fenomen s\u2019acaba aqu\u00ed, en l\u2019altra meitat el llamp presenta m\u00e9s d\u2019una desc\u00e0rrega de retorn. Ara b\u00e9, el temps entre desc\u00e0rregues successives \u00e9s de l\u2019ordre dels mil\u00b7lisegons i a simple vista no es poden diferenciar les desc\u00e0rregues, com a molt l\u2019observador pot percebre un efecte de parpelleig. Aix\u00ed mateix, alguna d\u2019aquestes desc\u00e0rregues secund\u00e0ries pot prendre un cam\u00ed lleugerament diferent de la primera, impactant en un punt diferent. Per tant, un mateix llamp pot generar danys en m\u00e9s d\u2019un lloc. Combinant la direcci\u00f3 de propagaci\u00f3 del llamp i la polaritat de la c\u00e0rrega que transporta, es poden definir b\u00e0sicament quatre tipus de llamps. La gran majoria de llamps s\u00f3n descendents, si b\u00e9 en alguns casos s\u2019originen a la superf\u00edcie i pugen cap al n\u00favol. L\u2019efecte punta que generen les torres de comunicacions o altres estructures que sobresurten de la superf\u00edcie, combinat amb una base dels n\u00favols poc elevada propicia aquest tipus de llamps ascendents. D\u2019altra banda, els llamps poden ser de polaritat negativa o positiva. Els positius nom\u00e9s representen entre el 10 i el 20% del total, per\u00f2 es consideren m\u00e9s perillosos. <\/p>\n\n\n\n S\u2019acostumen a originar a la part alta del n\u00favol de tempesta, tenen un recorregut m\u00e9s llarg i poden impactar en zones m\u00e9s allunyades del nucli de precipitaci\u00f3, agafant-nos m\u00e9s desprevinguts. Es diferencien dels negatius per no presentar l\u2019estructura ramificada, sin\u00f3 un \u00fanic canal.<\/p>\n\n\n\nConsells per a l\u2019observaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\nPer saber-ne m\u00e9s<\/h2>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\nFotografies<\/h2>\n\n\n\n
![\"Llamps](\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21084223\/BIG_552435615022712_00.jpg\")
<\/a>