{"id":1609,"date":"2014-11-21T08:46:43","date_gmt":"2014-11-21T08:46:43","guid":{"rendered":"http:\/\/\/wpweb\/?page_id=1609"},"modified":"2020-10-15T09:00:35","modified_gmt":"2020-10-15T09:00:35","slug":"neu","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/equipaments-meteorologics\/observadors-meteorologics\/manual-de-lobservador\/meteors-relacionats-amb-la-precipitacio\/neu\/","title":{"rendered":"Neu"},"content":{"rendered":"\n<h2>Definici\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<p>\u00c9s el tipus de precipitaci\u00f3 s\u00f2lida m\u00e9s com\u00fa. Es tracta d\u2019una precipitaci\u00f3 for\u00e7a uniforme de cristalls hexagonals microsc\u00f2pics o esquelets d\u2019aigua s\u00f2lida, que cauen individualment o, de vegades, reunits en borrallons o flocs (volves, si s\u00f3n molt lleus) d\u2019un sostre continu de n\u00favols.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Els cristalls es formen a baixes temperatures i cal que la temperatura entre el n\u00favol i la superf\u00edcie sigui inferior a 0 \u00baC o molt pocs graus positius; en cas contrari, la precipitaci\u00f3 s\u00f2lida es liquaria pel cam\u00ed.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Normalment, la precipitaci\u00f3 de neu comen\u00e7a en el n\u00favol amb l\u2019exist\u00e8ncia de cristalls de gla\u00e7 diminuts generats en les zones elevades dels n\u00favols, molt fredes. Segons cauen, la seva mida creix per agregaci\u00f3 amb altres cristalls fins a formar grans flocs, sempre que es donin dues condicions:<\/p>\n\n\n\n<ul><li> Que la humitat sigui elevada, altrament es podrien evaporar abans d\u2019arribar a la superf\u00edcie.<\/li><li> Que els valors de temperatura siguin negatius, per\u00f2 pr\u00f2xims als 0 \u00baC, perqu\u00e8 en ambients m\u00e9s freds, els cristalls s\u00f3n molt secs i no s\u2019arriben a annexionar els uns amb els altres.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>L\u2019aspecte final de la neu \u00e9s molt variable, perqu\u00e8 aquest dep\u00e8n molt de la temperatura, el grau de saturaci\u00f3 de l\u2019aire i l\u2019altitud.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Es calcula que tan sols l\u20191% de la precipitaci\u00f3 total obtinguda arreu del m\u00f3n en un any \u00e9s en forma de neu.<br><\/p>\n\n\n\n<p>La neu pot caure en forma de tempesta; en aquest cas, les volves s\u00f3n, generalment, m\u00e9s grans. La velocitat de descens oscil\u2022la entre 30 i 80 cm\/s.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Quan la neu coincideix amb condicions de vent moderat o fort, es produeix el <strong>torb<\/strong> o la <strong>rufaga<\/strong>. Es poden generar a partir de la caiguda de la neu des del n\u00favol o b\u00e9 a partir de la neu acumulada al terra i empesa pel vent. En tots els casos, el vent despla\u00e7a horitzontalment for\u00e7a neu i la visibilitat es redueix a uns metres escassos.<\/p>\n\n\n\n<h2>Consells per a l\u2019observaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<p>L\u2019aspecte del cel \u00e9s el mateix que el de la pluja. Els n\u00favols del que es despr\u00e8n s\u00f3n, generalment, nimbostrats i de vegades altostrats, estratoc\u00famuls i, molt puntualment, c\u00famuls. Si \u00e9s en forma de x\u00e0fec de neu, l\u2019origen s\u2019haur\u00e0 de buscar en els cumulonimbus.<br><\/p>\n\n\n\n<p>La neu no acostuma a caure verticalment, cau descrivint h\u00e8lixs o tirabuixons, atesa la seva poca densitat.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Els flocs solen tenir un di\u00e0metre d\u20191 a 4 cent\u00edmetres i s&#8217;acumulen a terra formant una capa esponjosa.<br><\/p>\n\n\n\n<p>La mesura de la neu en els pluvi\u00f2metres convencionals (tipus Hellman) \u00e9s un dels principals problemes en les observacions meteorol\u00f2giques i a continuaci\u00f3 es detallen alguns consells:<br><\/p>\n\n\n\n<ul><li> Si la nevada \u00e9s molt intensa, s\u2019aconsella buidar la neu quan sigui possible abans que ompli totalment el pluvi\u00f2metre a mig episodi i no es pugui recollir tota la neu per mesurar despr\u00e9s.<\/li><li>Tot i que de vegades s\u2019ha dit que per mesurar la neu es pot escalfar el pluvi\u00f2metre fins que la neu es desfaci i pugui abocar-se l\u2019aigua sobre la proveta de mesura, el millor sistema \u00e9s abocar en el pluvi\u00f2metre un volum d\u2019aigua conegut per ajudar a desfer la neu i posteriorment mesurar el total d\u2019aigua, descomptant el que hav\u00edem abocat.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Una altra mesura que l\u2019observador ha de fer de manera acurada \u00e9s la del gruix de neu. Es recomana realitzar-la quan acabi l\u2019episodi, a no ser que quan s\u2019efectua l\u2019observaci\u00f3 meteorol\u00f2gica ordin\u00e0ria estigui encara nevant. En tots els casos, cal mesurar el gruix de neu en llocs plans que no siguin massa ventats, ni tampoc en depressions on l\u2019observador sap que s\u2019acumula la neu caiguda i l\u2019altra transportada pel vent. S\u2019aconsella anotar el gruix mitj\u00e0 obtingut de diverses mesures en les condicions comentades.<\/p>\n\n\n\n<h2>Fotografies<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21084223\/BIG_740505615022712_00.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"700\" height=\"526\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21084223\/BIG_740505615022712_00.jpg\" alt=\"Neu\" class=\"wp-image-2973\"\/><\/a><figcaption>Meteors relacionats amb la precipitaci\u00f3 Neu. Autor: Jordi Bober<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21084223\/BIG_177515615022712_00.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"700\" height=\"526\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21084223\/BIG_177515615022712_00.jpg\" alt=\"Neu\" class=\"wp-image-2972\"\/><\/a><figcaption>Meteors relacionats amb la precipitaci\u00f3 Neu. Autor:Enric Estragu\u00e9s<\/figcaption><\/figure><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Definici\u00f3 \u00c9s el tipus de precipitaci\u00f3 s\u00f2lida m\u00e9s com\u00fa. Es tracta d\u2019una precipitaci\u00f3 for\u00e7a uniforme de cristalls hexagonals microsc\u00f2pics o esquelets d\u2019aigua s\u00f2lida, que cauen individualment o, de vegades, reunits en borrallons o flocs (volves, si s\u00f3n molt lleus) d\u2019un sostre continu de n\u00favols. Els cristalls es formen a baixes temperatures i cal que la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":1261,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1609"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1609"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1609\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":28879,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1609\/revisions\/28879"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1261"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1609"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}