Les dues primeres condicions es donen amb facilitat a l\u2019atmosfera, tanmateix, un cop format un n\u00favol no \u00e9s el m\u00e9s habitual que es formin precipitacions, per tant, les dues darreres condicions s\u00f3n molt importants i no tenen lloc en tots els casos.<\/p>\n\n\n\n
Per tal que els n\u00favols donin precipitaci\u00f3 abundant cal que es vagin alimentant d\u2019aire humit constantment. Si no fos aix\u00ed la precipitaci\u00f3 seria molt minsa, ja que, per exemple, un n\u00favol de 2.000 metres de gruix nom\u00e9s seria capa\u00e7 de deixar 1 mm de precipitaci\u00f3 abans de desapar\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n
La darrera condici\u00f3 \u00e9s la m\u00e9s cr\u00edtica, cal tenir en compte que les gotes de pluja tenen un di\u00e0metre entre 0,5 mm i 3 mm (en alguns casos, fins a 7 mm) i les gotes d\u2019aigua que formen els n\u00favols no s\u00f3n m\u00e9s grans que entre 0,01 i 0,025 mm, la qual cosa vol dir que aproximadament el volum d\u2019una gota de pluja \u00e9s un mili\u00f3 de cops m\u00e9s gran que les que formen un n\u00favol.<\/p>\n\n\n\n
Per saber-ne m\u00e9s<\/h2>\n\n\n\n
El creixement de les gotes d\u2019aigua dels n\u00favols fins que tenen una mida suficient per precipitar s\u2019explica segons dues teories no excloents entre si:
<\/p>\n\n\n\n
La teoria de la cristal\u00b7litzaci\u00f3<\/strong>.<\/span> T\u00e9 com a punt de partida la pres\u00e8ncia de n\u00favols en els quals coexisteixen cristalls de gla\u00e7 i gotes d\u2019aigua en subfusi\u00f3<\/strong> (\u00e9s a dir, aigua l\u00edquida amb temperatura negativa) i es basa en el fet que, a la mateixa temperatura, la pressi\u00f3 de vapor de saturaci\u00f3 al gla\u00e7 \u00e9s inferior que a l\u2019aigua l\u00edquida en subfusi\u00f3<\/strong> i, per tant, en un moment donat l\u2019aire pot estar sobresaturat respecte del gla\u00e7 i no saturat respecte de l\u2019aigua.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 vol dir que, pel que fa als cristalls de gla\u00e7, hi ha massa vapor a l\u2019aire i per aix\u00f2 una part sublima sobre el gla\u00e7 fent que els cristalls creixin. Simult\u00e0niament, la reducci\u00f3 de vapor d\u2019aigua que \u00e9s deguda a aquest proc\u00e9s fa que l\u2019aire sigui encara m\u00e9s lluny de la saturaci\u00f3 respecte de l\u2019aigua i noves gotes s\u2019evaporen per restablir l\u2019equilibri.<\/p>\n\n\n\n Amb aquest proc\u00e9s el vapor existent es condensar\u00e0 sobre els cristalls de gla\u00e7 augmentant la seva mida. T\u00e9 lloc quan a l\u2019interior dels n\u00favols hi ha temperatures entre \u2013 5 \u00baC i -15 \u00baC i explicaria gran part de les precipitacions de les zones temperades i fredes de la terra. La teoria de les col\u00b7lisions o coalesc\u00e8ncia.<\/strong>.<\/span> Aquesta teoria explicaria les fortes precipitacions sobre els oceans i les zones tropicals i els forts x\u00e0fecs estivals a les regions mediterr\u00e0nies.<\/p>\n\n\n\n La teoria parteix de la base que als n\u00favols hi ha gotes d\u2019aigua de diferent grand\u00e0ria, per la qual cosa la velocitat de caiguda ser\u00e0 tamb\u00e9 diferent, les gotes m\u00e9s gruixudes cauran a m\u00e9s velocitat i podran absorbir les m\u00e9s petites amb les que topin. D\u2019aix\u00f2 se\u2019n diu captura directa<\/strong> i es complementa amb el proc\u00e9s de captura d\u2019estela<\/strong> \u00a0que es produeix pel fet que les gotes descendents van deixant rere seu una estela de menor resist\u00e8ncia de l\u2019aire,\u00a0 per la qual cosa les part\u00edcules superiors d\u2019una mida menor o igual que l\u2019anterior poden atrapar-la i engruixir-la per contacte.<\/p>\n\n\n\n Les fitxes seg\u00fcents es dediquen a les formes de precipitaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\nFotografies<\/h2>\n\n\n\n
![\"Cortines](\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21084223\/BIG_396385615022712_00.jpg\")
<\/a>