{"id":1541,"date":"2014-11-21T08:07:37","date_gmt":"2014-11-21T08:07:37","guid":{"rendered":"http:\/\/\/wpweb\/?page_id=1541"},"modified":"2020-10-15T09:57:53","modified_gmt":"2020-10-15T09:57:53","slug":"boira","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/equipaments-meteorologics\/observadors-meteorologics\/manual-de-lobservador\/fenomens-superficials-i-de-reduccio-de-la-visibilitat\/boira\/","title":{"rendered":"Boira"},"content":{"rendered":"\n<h2>Definici\u00f3:<\/h2>\n\n\n\n<p>Suspensi\u00f3 a l\u2019atmosfera de gotes d\u2019aigua molt petites arran de terra que redueixen la visibilitat horitzontal sobre la superf\u00edcie, o a una part, a menys d\u20191 km.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Les condicions per a la seva formaci\u00f3 s\u00f3n dues: <\/p>\n\n\n\n<ul><li>l\u2019evaporaci\u00f3 abundant a la superf\u00edcie del s\u00f2l<\/li><li> la immobilitat relativa de l\u2019aire (o escassa turbul\u00e8ncia de l\u2019aire).<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Les dues condicions s\u2019han de complir, de fet, quan augmenta l\u2019evaporaci\u00f3 a l\u2019aire per l\u2019escalfament solar o s\u2019incrementa la velocitat del vent, desapareix la boira.<br><\/p>\n\n\n\n<p>La freq\u00fc\u00e8ncia i intensitat del fenomen t\u00e9 una estreta relaci\u00f3 amb el relleu (fons de les valls o conques tancades), de manera que tot i la radiaci\u00f3 solar, de vegades, no arriba a desapar\u00e8ixer del tot en dies sencers, ni tan sols a les hores centrals del dia.<br><\/p>\n\n\n\n<p>La constituci\u00f3 de la boira \u00e9s id\u00e8ntica a la dels n\u00favols amb gotes d\u2019aigua l\u00edquida. En realitat, es tracta d\u2019un <strong>estrat <\/strong>en contacte amb el terra. A m\u00e9s a m\u00e9s, l\u2019\u00fanica difer\u00e8ncia \u00e9s el mecanisme i el lloc de formaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<h2>Consells per a l\u2019observaci\u00f3:<\/h2>\n\n\n\n<p>En els punts on hi hagi aparells per al mesurament de la humitat relativa, aquesta haur\u00e0 de marcar valors pr\u00f2xims al 100% en cas de boira.<br><\/p>\n\n\n\n<p>En conjunt, la boira \u00e9s blanquinosa, llevat de les regions industrials, on pot tenir una tonalitat grisosa o groguenca, per la pres\u00e8ncia afegida de fums o part\u00edcules en suspensi\u00f3. Si la posici\u00f3 de l\u2019observador \u00e9s enlairada i pot veure que la capa de boira no t\u00e9 gaire gruix i per sobre la visibilitat \u00e9s molt superior, cal anotar el fenomen igualment.<br><\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s molt important identificar els objectes o elements geogr\u00e0fics coneguts que actu\u00efn de refer\u00e8ncia i se situ\u00efn a una dist\u00e0ncia inferior a 10 km del lloc de l\u2019observaci\u00f3, per ajudar a determinar la difer\u00e8ncia entre la boira (menys d\u20191 km) i la boirina, els fums o la calitja (entre 1 i 10 km).<br><\/p>\n\n\n\n<p>En certes circumst\u00e0ncies, mirant-ho atentament, es poden veure les gotes d\u2019aigua en suspensi\u00f3.<br><\/p>\n\n\n\n<p>No hi ha una \u00e8poca de l\u2019any on sigui m\u00e9s freq\u00fcent l\u2019observaci\u00f3 de la boira, i est\u00e0 molt lligada a la geografia de l\u2019indret des d\u2019on s\u2019observa, malgrat tot, la meitat freda de l\u2019any \u00e9s l\u2019\u00e8poca m\u00e9s favorable. En el cas de boires mar\u00edtimes, la primavera i la tardor s\u00f3n les \u00e8poques m\u00e9s prop\u00edcies.<\/p>\n\n\n\n<h2>Per saber-ne m\u00e9s:<\/h2>\n\n\n\n<p>D\u2019acord amb els processos f\u00edsics de generaci\u00f3, es distingeixen diversos tipus de boires:<br><\/p>\n\n\n\n<ul><li><strong>Les boires de radiaci\u00f3.<\/strong> Es formen pel descens de la temperatura de l\u2019aire en contacte amb la superf\u00edcie que es troba m\u00e9s freda, per efecte de la p\u00e8rdua de calor per radiaci\u00f3 nocturna. S\u00f3n pr\u00f2pies de nits clares i estables, formant-se una inversi\u00f3 t\u00e8rmica en superf\u00edcie; la baixada de la temperatura produeix en primer lloc rosada o gelada i a continuaci\u00f3 estrats de boira, en transmetre\u2019s el fred a les capes baixes de l\u2019aire. Tot i que la formaci\u00f3 requereix estabilitat atmosf\u00e8rica, \u00e9s necess\u00e0ria la pres\u00e8ncia de vent feble, entre 3 i 10 km\/h, que agiti lleugerament l\u2019aire i afavoreixi la mescla, per difusi\u00f3 turbulenta, amb les capes immediatament superiors.<\/li><li><strong>Les boires d\u2019advecci\u00f3. <\/strong>Tenen lloc quan es refreden les capes superficials de l\u2019aire que es desplacen horitzontalment. L\u2019origen pot ser doble: pel despla\u00e7ament d\u2019aire c\u00e0lid i humit per sobre d\u2019una superf\u00edcie freda o per l\u2019arribada d\u2019una massa d\u2019aire freda a sobre d\u2019una superf\u00edcie c\u00e0lida. El primer cas \u00e9s molt freq\u00fcent sobre el mar quan l\u2019aire c\u00e0lid transita sobre d\u2019una \u00e0rea d\u2019aig\u00fces fredes i es crea llavors una boira molt densa i estratificada a baixa altura, la seva intensitat dep\u00e8n del contrast t\u00e8rmic entre l\u2019aire c\u00e0lid i l\u2019aigua freda. El seu m\u00e0xim desenvolupament s\u2019afavoreix amb vents de velocitats entre els 6 i els 24 km\/h, amb velocitats inferiors queda redu\u00efda a un estrat superficial feble per manca de mescla a diferents nivells de l\u2019aire i amb vents m\u00e9s forts, la boira s\u2019eleva i d\u00f3na origen a cels tapats per n\u00favols baixos. El segon tipus de boires d\u2019advecci\u00f3 son les anomenades boires d\u2019evaporaci\u00f3, s\u00f3n de poc gruix i aspecte fumejant i vapor\u00f3s, es tracta d\u2019un fenomen habitual en llacs d\u2019aig\u00fces c\u00e0lides en passar aire fred per sobre seu, o sobre els corrents oce\u00e0nics c\u00e0lids, o en qualsevulla zona costanera en temps de fort contrast entre el terra molt fred i el mar molt m\u00e9s c\u00e0lid.<\/li><li><strong>Les boires industrials.<\/strong> S\u00f3n una varietat de boires de radiaci\u00f3 t\u00edpiques de fons de vall i depressions topogr\u00e0fiques pr\u00f2ximes a ciutats i extensos nuclis industrials. En aquestes \u00e0rees la manca de ventilaci\u00f3 per efecte de la topografia se suma amb l\u2019emissi\u00f3 a l\u2019aire de part\u00edcules higrosc\u00f2piques procedents de l\u2019activitat urbana i fabril i es formen boires espesses, amb humitats de vegades alguns punts inferiors al 100%. La barreja de boira amb fums i altres contaminants d\u00f3na lloc al <strong>boirum<\/strong>, d\u2019efectes nocius per a la salut.<\/li><li><strong>Les boires frontals. <\/strong>S\u2019associen al pas d\u2019un front c\u00e0lid per un territori. Aquest front ha d\u2019estar molt a prop de la superf\u00edcie. S\u00f3n molt poc usuals a Catalunya.<\/li><li>Algunes de les boires m\u00e9s espesses que poden reduir la visibilitat a tan sols uns pocs metres dipositen aigua sobre el terreny, com un fi plugim, s\u00f3n les anomenades popularment <strong>boires ploraneres o pixaneres<\/strong>.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<h2>Fotografies<\/h2>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21080737\/BIG_537235615022712_00.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"700\" height=\"526\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21080737\/BIG_537235615022712_00.jpg\" alt=\"Boira\" class=\"wp-image-2510\"\/><\/a><figcaption>Fen\u00f2mens de reducci\u00f3 de visibilitat. Boira amb estrats i corona solar. Autor Josep Pascual<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21080737\/BIG_146335615022712_00.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"700\" height=\"526\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21080737\/BIG_146335615022712_00.jpg\" alt=\"Boira\" class=\"wp-image-2508\"\/><\/a><figcaption>Fen\u00f2mens de reducci\u00f3 de visibilitat Boira. Autor: Enric Estragu\u00e9s<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21080737\/BIG_662335615022712_00.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"700\" height=\"526\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21080737\/BIG_662335615022712_00.jpg\" alt=\"Boira\" class=\"wp-image-2511\"\/><\/a><figcaption>Fen\u00f2mens de reducci\u00f3 de visibilitat Boira. Autor: Llu\u00eds Reginc\u00f3s<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21080737\/BIG_271345615022712_00.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"700\" height=\"526\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21080737\/BIG_271345615022712_00.jpg\" alt=\"Boira gebradora\" class=\"wp-image-2509\"\/><\/a><figcaption>Fen\u00f2mens de reducci\u00f3 de visibilitat Boira gebradora. Autor: Aleix Serra<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21080737\/BIG_678345615022712_00.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"700\" height=\"525\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/21080737\/BIG_678345615022712_00.jpg\" alt=\"Pluja gelant\" class=\"wp-image-2512\"\/><\/a><figcaption>Fen\u00f2mens superficials i de reducci\u00f3 de visibilitat Pluja gelant. Autor: Eliseu Vilaclara<\/figcaption><\/figure><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Definici\u00f3: Suspensi\u00f3 a l\u2019atmosfera de gotes d\u2019aigua molt petites arran de terra que redueixen la visibilitat horitzontal sobre la superf\u00edcie, o a una part, a menys d\u20191 km. Les condicions per a la seva formaci\u00f3 s\u00f3n dues: l\u2019evaporaci\u00f3 abundant a la superf\u00edcie del s\u00f2l la immobilitat relativa de l\u2019aire (o escassa turbul\u00e8ncia de l\u2019aire). Les [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"parent":1222,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1541"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1541"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1541\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":28912,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1541\/revisions\/28912"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1222"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1541"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}