{"id":1260,"date":"2014-11-20T11:59:29","date_gmt":"2014-11-20T11:59:29","guid":{"rendered":"http:\/\/\/wpweb\/?page_id=1260"},"modified":"2020-10-29T10:19:58","modified_gmt":"2020-10-29T10:19:58","slug":"deteccio-de-tempestes","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/equipaments-meteorologics\/llamps-descarregues-electriques\/deteccio-de-tempestes\/","title":{"rendered":"Detecci\u00f3 de tempestes"},"content":{"rendered":"\n

Els radars meteorol\u00f2gics utilitzen la reflectivitat dels hidrometeors per detectar i caracteritzar els n\u00favols, per\u00f2 no donen cap informaci\u00f3 sobre la naturalesa el\u00e8ctrica dels n\u00favols. Hi ha altres sistemes m\u00e9s espec\u00edfics per detectar tempestes, que es basen en la mesura de les radiacions emeses pels llamps, ja siguin n\u00favol-n\u00favol o n\u00favol-terra.<\/p>\n\n\n\n

Sistemes de prevenci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
\"Sistema<\/a>
Sistema de prevenci\u00f3 PREVISTORM. Font: INGESCO.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Aquests sistemes mesuren les variacions en el camp electrost\u00e0tic que es produeixen durant la formaci\u00f3 de la tempesta. S\u00f3n pr\u00e0ctics a l\u2019hora d\u2019anticipar l\u2019arribada d\u2019una tempesta i en la generaci\u00f3 autom\u00e0tica d\u2019alertes, per\u00f2 el seu radi d\u2019acci\u00f3 es limita a una vintena de quil\u00f2metres. Aix\u00ed, aquests sistemes s\u00f3n \u00fatils per a la protecci\u00f3 d\u2019empla\u00e7aments sensibles (centrals el\u00e8ctriques, ind\u00fastries, aeroports, complexos d\u2019oci a l\u2019aire lliure, etc.) per\u00f2 a l\u2019\u00e0mbit meteorol\u00f2gic s\u00f3n d\u2019\u00fas limitat.<\/p>\n\n\n\n

Sistemes de detecci\u00f3 de llamps<\/h2>\n\n\n\n
\"Radiacions<\/a>
Radiacions emeses per les desc\u00e0rregues n\u00favol-n\u00favol i n\u00favol-terra.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Les desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques atmosf\u00e8riques generen emissions electromagn\u00e8tiques en un ampli rang de l\u2019espectre. Les desc\u00e0rregues a l\u2019interior dels n\u00favols o entre n\u00favols generen b\u00e0sicament radiaci\u00f3 en VHF (Very High Frequency), mentre que les desc\u00e0rregues n\u00favol-terra emeten radiaci\u00f3 de baixa freq\u00fc\u00e8ncia (LF, Low Frequency).<\/p>\n\n\n\n

Per localitzar geogr\u00e0ficament els llamps, es mesuren de forma simult\u00e0nia, des de diversos punts del territori, aquests senyals. Les mesures que fa cada detector s\u2019envien en temps real a un processador central, que s\u2019ocupa d\u2019integrar les dades i de discriminar el senyal que correspon als llamps i en calcula la seva localitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Sistemes de detecci\u00f3 terrestre<\/h2>\n\n\n\n
\"Sensor<\/a>
El sensor IMPACT m\u00e9s septentrional d\u2019Europa a Noruega. Font: NORDLIS.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Estaci\u00f3<\/a>
Estaci\u00f3 de detecci\u00f3 LS8000 de l\u2019SMC.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Les t\u00e8cniques de detecci\u00f3 terrestre es poden dividir en tres grans grups, segons el rang de l\u2019espectre electromagn\u00e8tic que fan servir per detectar l\u2019activitat el\u00e8ctrica atmosf\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n

En les freq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s baixes (VLF, Very Low Frequency) trobem sistemes de llarg abast per\u00f2 baixa efici\u00e8ncia com el sistema ATDnet del servei meteorol\u00f2gic de la Gran Bretanya (Met Office). Si b\u00e9 el sistema que cobreix tot Europa, no \u00e9s tan prec\u00eds ni eficient com els sistemes que treballen en freq\u00fc\u00e8ncies superiors. En freq\u00fc\u00e8ncies baixes (LF) el detector m\u00e9s usat \u00e9s el LS-7000. El trobem a la xarxa que cobreix tots els Estats Units i Canad\u00e0, aix\u00ed com a la majoria de serveis meteorol\u00f2gic europeus.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, cal indicar que hi ha sistemes que treballen a altes freq\u00fc\u00e8ncies (VHF, Very High Frequency), com l\u2019utilitzat pel Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (SMC). Aquest sistema de detecci\u00f3 de llamps combina el mateix sistema de detecci\u00f3 LF de LS-7000 per les desc\u00e0rregues n\u00favol-terra, amb un sensor de VHF que serveix per detectar les desc\u00e0rregues n\u00favol-n\u00favol.<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 les desc\u00e0rregues n\u00favol-n\u00favol no provoquen danys directes en superf\u00edcie, en meteorologia s\u00f3n molt interessants, ja que apareixen durant els primers estadis de formaci\u00f3 de la tempesta. En aquest moment encara no hi ha desc\u00e0rregues n\u00favol-terra i per tant s\u00f3n molt \u00fatils per poder fer pron\u00f2stics a molt curt termini (~10 min.).<\/p>\n\n\n\n

Detecci\u00f3 de llamps des de sat\u00e8l\u00b7lits<\/h2>\n\n\n\n
\"Detecci\u00f3<\/a>
Figura 5.Distribuci\u00f3 dels llamps (llamps\/km2 any) a escala global
a partir de les observacions de l\u2019OTD. Font: MSFC\/ NASA.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Els sistemes de detecci\u00f3 de llamps embarcats en sat\u00e8l\u00b7lits es basen en la identificaci\u00f3 de les emissions \u00f2ptiques. Aquests sensors tenen un abast global i han perm\u00e8s veure com cauen molts m\u00e9s llamps sobre els continents que sobre els oceans. Segons les dades de l\u2019OTD (Optical Transient Detector) de la NASA (vegeu la figura 5), a la zona de Catalunya cauen entre 6 i 8 llamps per km2 cada any.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els radars meteorol\u00f2gics utilitzen la reflectivitat dels hidrometeors per detectar i caracteritzar els n\u00favols, per\u00f2 no donen cap informaci\u00f3 sobre la naturalesa el\u00e8ctrica dels n\u00favols. Hi ha altres sistemes m\u00e9s espec\u00edfics per detectar tempestes, que es basen en la mesura de les radiacions emeses pels llamps, ja siguin n\u00favol-n\u00favol o n\u00favol-terra. Sistemes de prevenci\u00f3 Aquests […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"parent":136,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1260"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1260"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1260\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29740,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1260\/revisions\/29740"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/136"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1260"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}