{"id":1234,"date":"2014-11-20T11:51:18","date_gmt":"2014-11-20T11:51:18","guid":{"rendered":"http:\/\/\/wpweb\/?page_id=1234"},"modified":"2022-11-30T08:15:52","modified_gmt":"2022-11-30T08:15:52","slug":"meteosat","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/equipaments-meteorologics\/meteosat\/","title":{"rendered":"Meteosat"},"content":{"rendered":"\n<h2>El sat\u00e8l\u00b7lit Meteosat<\/h2>\n\n\n\n<p>El Meteosat ens observa des de 36.000 quil\u00f2metres, en una \u00f2rbita geoestacion\u00e0ria. A aquesta dist\u00e0ncia, el per\u00edode de rotaci\u00f3 del sat\u00e8l\u00b7lit \u00e9s igual al de la Terra, i per tant sempre est\u00e0 sobre el mateix punt de la superf\u00edcie, que correspon a la conflu\u00e8ncia de l&#8217;equador amb el meridi\u00e0 zero (punt que es troba al golf de Guinea). Amb el primer sat\u00e8l\u00b7lit meteorol\u00f2gic, el TIROS americ\u00e0, llan\u00e7at a l&#8217;espai l&#8217;any 1960, va quedar palesa la utilitat de les imatges preses des de l&#8217;espai. La primera proposta d&#8217;un sat\u00e8l\u00b7lit geoestacionari a Europa per part dels francesos s&#8217;acaba concretant en una proposta a la ESA (Ag\u00e8ncia Espacial Europea) per desenvolupar el Meteosat a nivell europeu. El primer Meteosat va ser llan\u00e7at des de Florida l&#8217;any 1977, mentre que Meteosat-2 ja va ser posat en \u00f2rbita amb el Ariane, que ha enviat a l&#8217;espai els seg\u00fcents Meteosat, fins al Meteosat-7 que ser\u00e0 operatiu fins a finals de 2005. El M-7 \u00e9s una r\u00e8plica del primer Meteosat i per tant fins ara s&#8217;ha disposat d&#8217;un sat\u00e8l\u00b7lit amb tecnologia de la d\u00e8cada dels 70. \u00c9s per aix\u00f2 que l&#8217;Organitzaci\u00f3 Europea per a l&#8217;Explotaci\u00f3 de Sat\u00e8l\u00b7lits Meteorol\u00f2gics (<a href=\"https:\/\/www.eumetsat.int\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Eumetsat<\/a>) i la <a href=\"http:\/\/www.esa.int\/ESA\">ESA<\/a> han desenvolupat una segona generaci\u00f3 de Meteosat, amb prestacions molt superiors a les dels seus predecessors.<\/p>\n\n\n\n<h2>Meteosat de Segona Generaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20115118\/meteosat1.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"150\" height=\"156\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20115118\/meteosat1.jpg\" alt=\"Sat\u00e8l\u00b7lit Meteosat\" class=\"wp-image-1967\"\/><\/a><\/figure>\n\n\n\n<p>El primer sat\u00e8l\u00b7lit de la nova generaci\u00f3 del Meteosat, els MSG (<i>Meteosat Second Generation<\/i>) va ser posat en \u00f2rbita el dia 28 d&#8217;agost de 2002 des de Kourou a la Guayana Francesa. Despr\u00e9s d&#8217;un per\u00edode de proves, aquest sat\u00e8l\u00b7lit ha passat a ser operatiu, rebent el nom de Meteosat-8 i substituint al fins llavors sat\u00e8l\u00b7lit nominal M-7. El programa MSG es composa inicialment de 3 sat\u00e8l\u00b7lits (possiblement seran 4) i proporcionar\u00e0 imatges cada quinze minuts com a m\u00ednim durant els 12 propers anys. Les noves prestacions dels MSG s\u00f3n b\u00e0sicament les seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n<ul><li>Dotze canals espectrals (tres fins ara) que proporcionaran dades m\u00e9s exactes de les condicions atmosf\u00e8riques.<\/li><li>El cicle de registre de la imatge passa a ser de 15 minuts (30 minuts fins ara). L&#8217;augment en la freq\u00fc\u00e8ncia de recepci\u00f3 d&#8217;imatges ajudar\u00e0 a millorar l&#8217;exactitud en el pron\u00f2stic a curt termini.<\/li><li>La resoluci\u00f3 espacial del canal visible s&#8217;incrementa a 1 quil\u00f2metre (2,5 quil\u00f2metres anteriorment).<\/li><li>El MSG incorpora un nou instrument a bord, el GERB (<i>Geostationary Earth Radiation Budget Experiment<\/i>), destinat a estudis clim\u00e0tics i que proporcionar\u00e0 dades sobre el balan\u00e7 radiatiu.<\/li><li>La transmissi\u00f3 de dades passa a ser totalment digital, fet que suposar\u00e0 una millora en el funcionament del sistema de recepci\u00f3 de les dades per part dels usuaris.<\/li><li>Els sat\u00e8l\u00b7lits d&#8217;aquesta segona generaci\u00f3 tindran una vida nominal en \u00f2rbita de set anys (dos m\u00e9s que en el sistema actual).<\/li><\/ul>\n\n\n\n<h2>El sensor<\/h2>\n\n\n\n<p>El principal sensor a bord del MSG es un radi\u00f2metre (anomenat SEVIRI), instrument que mesura la radiaci\u00f3 infraroja i visible en dotze canals espectrals diferents. A continuaci\u00f3 es fa una descripci\u00f3 general d&#8217;aquests canals, ordenats en trams de l&#8217;espectre.<br><\/p>\n\n\n\n<p><b>Zona del visible<\/b>: en aquesta zona hi trobem els canals 1, 2 i 12. Els dos primers registren zones concretes de l&#8217;espectre del visible (a 0,6 i 0,8 mm), mentre que el canal 12 \u00e9s el visible d&#8217;alta resoluci\u00f3. Aquest canal cobreix tot l&#8217;espectre del visible i a difer\u00e8ncia de la resta de canals, t\u00e9 una resoluci\u00f3 espacial (dimensions de p\u00edxel) d&#8217;un quil\u00f2metre.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20115118\/meteosat2.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"300\" height=\"216\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20115118\/meteosat2-300x216.jpg\" alt=\"Canal visible del sat\u00e8l\u00b7lit Meteosat\" class=\"wp-image-1969\"\/><\/a><figcaption>Exemple del canal visible d&#8217;alta resoluci\u00f3. Boira sobre la Mediterr\u00e0nia (5 de febrer de 2004).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p class=\"FW_sEditPro\"><b>Zona de l&#8217;infraroig proper i mitj\u00e0<\/b>: el MSG incorpora dos canals en aquesta regi\u00f3 de l&#8217;espectre, que no estava coberta per l&#8217;antic Meteosat. El canal 3 (infraroig proper, centre de banda a 1,6 mm) serveix per discriminar millor entre neu\/gel i n\u00favols. Tamb\u00e9 d\u00f3na informaci\u00f3 sobre aerosols. El canal 4 (3,9 mm) serveix per detecci\u00f3 de n\u00favols baixos i boira tant de dia com de nit, i detecci\u00f3 de fum de focs forestals entre d&#8217;altres.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20115118\/meteosat3.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"300\" height=\"168\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20115118\/meteosat3-300x168.jpg\" alt=\"Imatge composada del sat\u00e8l\u00b7lit Meteosat\" class=\"wp-image-1972\"\/><\/a><figcaption>Exemple d&#8217;imatge composada (combinaci\u00f3 de 3 canals) en que es fa servir els dos canals del visible i el canal de l&#8217;infraroig proper. Destacar de la imatge la boira que cobreix gran part de l&#8217;Europa central i de l&#8217;Est, aix\u00ed com la neu dels Pirineus i dels Alps.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p class=\"FW_sEditPro\"><b>Zona del Vapor d&#8217;aigua<\/b>: la radiaci\u00f3 que capta el sensor en aquest canal est\u00e0 relacionada amb la quantitat de vapor de aigua que hi ha en la columna d&#8217;aire per sobre de cada punt de la superf\u00edcie. El MSG conserva el canal de vapor d&#8217;aigua present en els antics Meteosat i a m\u00e9s t\u00e9 un nou canal de vapor d&#8217;aigua, que mesura el vapor d&#8217;aigua de la troposfera mitjana.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"FW_sEditPro\"><b>Infraroig T\u00e8rmic<\/b>: el MSG t\u00e9 tres canals en aquesta zona (canals 7, 9 i 10). S\u00f3n canals que permeten mesurar la temperatura de la superf\u00edcie i la dels n\u00favols. El canal 9 correspon a l&#8217;infraroig t\u00e8rmic que hi ha en els Meteosat anteriors. Aquest canal permet el seguiment de la din\u00e0mica dels n\u00favols les 24 hores de dia. Els altres dos nous canals, el 7 i el 10, serveixen per discriminar tipus diferents de n\u00favols.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20115118\/meteosat4.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"300\" height=\"212\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20115118\/meteosat4-300x212.jpg\" alt=\"Infraroig t\u00e8rmic del sat\u00e8l\u00b7lit Meteosat\" class=\"wp-image-1974\"\/><\/a><figcaption>Exemple de detecci\u00f3 de boira nocturna combinant canals del MSG. En aquesta imatge de l&#8217;onze de novembre de 2003, es pot veure la boira (colors grocs) que hi ha a la vall del Po i centre d&#8217;Europa. Els colors rosats corresponen a zones sense boira.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p><b>Altres canals<\/b>: el MSG incorpora dos canals que no tenen una aplicaci\u00f3 directa en la vigil\u00e0ncia meteorol\u00f2gica, sin\u00f3 que estan pensats per al control de la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica. El canal 8 mesura les concentracions d&#8217;oz\u00f3 a la baixa estratosfera, mentre que el canal 11 est\u00e0 situat en la zona de m\u00e0xima absorci\u00f3 del di\u00f2xid de carboni.<\/p>\n\n\n\n<h2>Les imatges<\/h2>\n\n\n\n<p>La presa de cada imatge es realitza combinant la rotaci\u00f3 continuada del sat\u00e8l\u00b7lit amb el moviment progressiu d&#8217;un mirall que permet al radi\u00f2metre anar registrant tot el seu camp de visi\u00f3 l\u00ednia a l\u00ednia. Aix\u00ed, les imatges s&#8217;enregistren de sud a nord i de est a oest, en un per\u00edode de 12 minuts. En els minuts restants fins als 15 on torna a comen\u00e7ar un cicle, es fa un autocalibratge, el mirall torna a la posici\u00f3 inicial i el sat\u00e8l\u00b7lit envia les dades a les estacions receptores terrestres. Les imatges s&#8217;adquireixen a dues resolucions espacials. Onze dels dotze canals MSG tenen una resoluci\u00f3 al nadir de 3 quil\u00f2metres. El canal restant, el visible d&#8217;alta resoluci\u00f3, t\u00e9 una resoluci\u00f3 nominal d&#8217;un quil\u00f2metre. Aquesta resoluci\u00f3 correspon al punt just a sota del sat\u00e8l\u00b7lit, i a mesura que ens allunyem cap al nord o cap al sud aquesta va disminuint (el p\u00edxel es fa m\u00e9s gran). Per exemple, a Catalunya, un p\u00edxel representa una superf\u00edcie de 14,8 km2, mentre que en el canal d&#8217;altra resoluci\u00f3 cada p\u00edxel correspon a 1,6 km2 aproximadament.<\/p>\n\n\n\n<h2>Tractament de les imatges<\/h2>\n\n\n\n<p>Les dades rebudes del Meteosat s\u00f3n dades brutes (Raw data) i cal aplicar una s\u00e8rie de calibratges i correccions abans de poder interpretar-les. A m\u00e9s, a partir dels canals originals es generen una s\u00e8rie de productes meteorol\u00f2gics, com poden ser el <i>Cloud analysis<\/i> (an\u00e0lisi de n\u00favols, on es determina el percentatge de cobertura nuvolosa i la seva temperatura) o el <i>Cloud Motion Winds<\/i> (estimaci\u00f3 dels vents a trav\u00e9s de l&#8217;an\u00e0lisi del moviment dels n\u00favols al llarg d&#8217;una seq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;imatges), que ajuden a la interpretaci\u00f3 dels fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El sat\u00e8l\u00b7lit Meteosat El Meteosat ens observa des de 36.000 quil\u00f2metres, en una \u00f2rbita geoestacion\u00e0ria. A aquesta dist\u00e0ncia, el per\u00edode de rotaci\u00f3 del sat\u00e8l\u00b7lit \u00e9s igual al de la Terra, i per tant sempre est\u00e0 sobre el mateix punt de la superf\u00edcie, que correspon a la conflu\u00e8ncia de l&#8217;equador amb el meridi\u00e0 zero (punt que [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"parent":12148,"menu_order":6,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1234"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1234"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1234\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34060,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1234\/revisions\/34060"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12148"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1234"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}