{"id":12186,"date":"2017-03-07T10:11:49","date_gmt":"2017-03-07T10:11:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/?page_id=12186"},"modified":"2025-08-19T14:14:41","modified_gmt":"2025-08-19T14:14:41","slug":"pedra-a-catalunya","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/observacions\/campanya-meteocatpedra\/pedra-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Pedra a Catalunya"},"content":{"rendered":"\n<p><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"taula-continguts-titol\" id=\"taula_continguts\">Taula de continguts<\/h2>\n\n\n\n<ol class=\"taula-continguts\"><li><a href=\"#distribucio\">Distribuci\u00f3 de les pedregades a Catalunya<\/a><\/li><li><a href=\"#validacio\">Validaci\u00f3 de la metodologia \u2018lightning jump\u2019 pel pron\u00f2stic de pedregades i avisos de temps violent<\/a><\/li><li><a href=\"#densitat\">Estimaci\u00f3 de la densitat de massa d\u2019aigua precipitable a partir de les imatges de radar<\/a><\/li><li><a href=\"#comson\">Morfologia de les tempestes que deixen pedra gran<\/a><\/li><li><a href=\"#passa\">Una passa m\u00e9s en el coneixement del creixement de la pedra<\/a><\/li><\/ol>\n\n\n\n<div style=\"height:50px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<hr class=\"wp-block-separator is-style-default\"\/>\n\n\n\n<h2 id=\"ditribucio\"><strong><strong>Distribuci\u00f3 de les pedregades a Catalunya<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Els registres de les campanyes dels \u00faltims anys i les observacions dutes a terme des de la Xarxa d\u2019Observadors Meteorol\u00f2gics (XOM) i els gran\u00edmetres gestionats per l\u2019ADV-Terres de Ponent a la Plana de Lleida, han perm\u00e8s millorar el coneixement espacial i temporal de les pedregades i calamarsades al nostre pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/03075143\/Resum_recull_fotos.png\" alt=\"Fotos de pedres de diferents mides amb objectes per tenir una refer\u00e8ncia de la mida.\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>Si b\u00e9 pot pedregar en qualsevol moment de l\u2019any, aquest fenomen \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent entre el mar\u00e7 i el setembre, coincidint amb la maduraci\u00f3 de la fruita i els cereals, la qual cosa fa que tingui una gran repercussi\u00f3 econ\u00f2mica. S\u2019estima que una pedregada de mida mitjana pot destruir la collita d\u2019un any sencer a gaireb\u00e9 tota una comarca.<\/p>\n\n\n\n<p>Recull de notes de premsa sobre pedregades:<\/p>\n\n\n\n<ul><li>6 de juny de 2024 <a href=\"https:\/\/govern.cat\/salapremsa\/agenda-govern\/590273\/conseller-mascort-visita-vinyes-lalt-penedes-afectades-pedregada-dissabte,\">El conseller Mascort visita les vinyes de l&#8217;Alt Pened\u00e8s afectades per la pedregada de dissabte<\/a>.<\/li><li>15 de maig de 2018  <a href=\"https:\/\/govern.cat\/salapremsa\/agenda-govern\/251609\/visita-zona-afectada-pedregada-noguera-reunio-alcaldes-dels-municipis-afectats\">Visita a la zona afectada per la pedregada a la Noguera i reuni\u00f3 amb els alcaldes dels municipis afectats<\/a>.<\/li><li>26 de setembre de 2016 <a href=\"https:\/\/govern.cat\/salapremsa\/notes-premsa\/295641\/pedregada-divendres-afecta-2720-hectarees-conreus-diversos-municipis-del-segria\">La pedregada de divendres afecta 2.720 hect\u00e0rees de conreus de diversos municipis del Segri\u00e0<\/a>.<\/li><li>12 de setembre de 2016 <a href=\"https:\/\/govern.cat\/salapremsa\/agenda-govern\/236008\/agricultura-valora-danys-causats-pedregada-batea-caseres\">Agricultura valora els danys causats per la pedregada a Batea i Caseres<\/a>. <\/li><li>17 d&#8217;agost de 2016 <a href=\"https:\/\/govern.cat\/salapremsa\/notes-premsa\/294952\/pedregada-dahir-al-pla-lleida-afectar-mes-9300-hectarees-conreus-agricoles-duna-quinzena-municipis-del-pla-durgell-noguera\">La pedregada d&#8217;ahir al pla de Lleida va afectar m\u00e9s de 9.300 hect\u00e0rees de conreus agr\u00edcoles d&#8217;una quinzena de municipis del Pla d&#8217;Urgell i de la Noguera<\/a>.<\/li><li>30 de maig de 2016 <a href=\"https:\/\/govern.cat\/salapremsa\/notes-premsa\/293248\/darreres-pedregades-provoquen-danys-3340-hectarees-fruita-dolca-2150-cereals-diversos-municipis-comarques-lleida\">Les darreres pedregades provoquen danys a 3.340 hect\u00e0rees de fruita dol\u00e7a i 2.150 de cereals en diversos municipis de les comarques de Lleida<\/a>.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Els episodis de pedra gran s\u00f3n els m\u00e9s perjudicials, tant quan cauen com en anys posteriors, pel mal fet als arbres, per\u00f2 un de pedra petita a l\u2019abril tamb\u00e9 pot fer molt de mal. A m\u00e9s, des de 2022, s\u2019ha relacionat la pres\u00e8ncia del fong de la dipl\u00f2dia en boscos de pins amb la concurr\u00e8ncia de la sequera i episodis de pedra, especialment a la Catalunya central. Tanmateix, si la pedregada afecta un nucli urb\u00e0 i la mida \u00e9s prou gran, els danys poden ser molt quantiosos, com va passar als episodis de l\u2019Empord\u00e0 l\u2019agost de 2022, del Montsi\u00e0 l\u2019agost de 2023 i d\u2019Osona l\u2019agost de 2024.<\/p>\n\n\n\n<p>Notes de premsa de les pedregades de mida m\u00e9s gran:<\/p>\n\n\n\n<ul><li>30 d&#8217;agost de 2022 <a href=\"https:\/\/govern.cat\/salapremsa\/notes-premsa\/436222\/pedregada-historica-catalunya\">Pedregada hist\u00f2rica a Catalunya<\/a>.<\/li><li>21 d&#8217;octubre de 2022 <a href=\"https:\/\/govern.cat\/salapremsa\/notes-premsa\/450322\/convocats-ajuts-retirar-descontaminar-cobertes-damiant-afectades-historica-pedregada-bisbal-demporda\">Convocats els ajuts per retirar i descontaminar les cobertes d&#8217;amiant afectades per la hist\u00f2rica pedregada de la Bisbal d&#8217;Empord\u00e0<\/a>.<\/li><li>28 d&#8217;agost del 2023 <a href=\"https:\/\/govern.cat\/salapremsa\/notes-premsa\/534062\/tempestes-del-cap-setmana-acumulen-mes-100-mm-pluja-punts-del-pirineu\">Les tempestes del cap de setmana acumulen m\u00e9s de 100 mm de pluja a punts del Pirineu<\/a>.<\/li><li>23 d&#8217;agost de 2024 <a href=\"https:\/\/govern.cat\/salapremsa\/convocatories\/230236\/consellera-paneque-visita-sant-pere-torello\">La consellera Paneque visita Sant Pere de Torell\u00f3<\/a>.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns\">\n<div class=\"wp-block-column\">\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpresswebpre\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/08092941\/pomes.jpg\" alt=\"Pomes picades per les pedres.\"\/><figcaption>Pomes picades per les pedres.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column\">\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpresswebpre\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/08093031\/pomeres.jpg\" alt=\"Pomeres caigudes conseq\u00fc\u00e8ncia de les fortes ratxes de vent associades a la pedregada.\"\/><figcaption>Pomeres caigudes conseq\u00fc\u00e8ncia de les fortes ratxes de vent associades a la pedregada.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<p>A la figura seg\u00fcent es mostra la distribuci\u00f3 mensual de casos de calamarsa i pedra a Catalunya, a partir de dades recollides des de 2017. En el cas de la calamarsa, els episodis s\u00f3n m\u00e9s habituals entre abril i juny, mentre que el nombre m\u00e9s gran de casos de pedra es presenten entre juny i setembre. Malgrat tot, cal recordar que s\u2019han registrat casos fins i tot al gener i al desembre, per\u00f2 amb afectacions poc importants.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large is-resized\"><img loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/03075125\/barplot_mes.png\" alt=\"Distribuci\u00f3 mensual al llarg d\u2019un any d\u2019episodis de calamarsa i pedra registrats a partir de l\u2019any 2017 (un episodi equival a un dia amb al menys un registre).\" width=\"884\" height=\"492\"\/><figcaption>Distribuci\u00f3 mensual al llarg d\u2019un any d\u2019episodis de calamarsa i pedra registrats a partir de l\u2019any 2017 (un episodi equival a un dia amb almenys un registre).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>Per hores, s\u2019observa un clar lligam amb el cicle di\u00fcrn de la convecci\u00f3, tot i que no es pot descartar l\u2019ocurr\u00e8ncia d\u2019una calamarsada o pedregada en qualsevol hora del dia. De fet, el m\u00e0xim no coincideix, influint clarament el m\u00e0xim d\u2019insolaci\u00f3 primaveral (cap a les 14 UT) per la calamarsa i l\u2019estival (al voltant de les 16 UT) per la pedra.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large is-resized\"><img loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/03075124\/barplot_hora.png\" alt=\"Distribuci\u00f3 hor\u00e0ria al llarg d\u2019un dia dels casos de calamarsa i pedra registrats a partir de l\u2019any 2017.\" width=\"908\" height=\"488\"\/><figcaption>Distribuci\u00f3 hor\u00e0ria al llarg d\u2019un dia dels casos de calamarsa i pedra registrats a partir de l\u2019any 2017.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>La distribuci\u00f3 espacial dels casos de calamarsa i pedregades observats al llarg dels \u00faltims anys permet entendre els factors geogr\u00e0fics que intervenen en el desenvolupament de les tempestes que precipiten de forma s\u00f2lida, per\u00f2 tamb\u00e9 est\u00e0 influenciada per la distribuci\u00f3 de la poblaci\u00f3 sobre el territori, aix\u00ed com la sensibilitzaci\u00f3 social envers el fenomen: en general, s\u2019aprecien dues zones de m\u00e0xims: una al Pla de Lleida i la segona que engloba l\u2019\u00e0rea compresa entre el Prepirineu oriental i interior del quadrant nord-est i el Litoral central.<\/p>\n\n\n\n<p>En el cas de la calamarsa, s\u2019observa la influ\u00e8ncia social, amb el m\u00e0xim a cavall del Barcelon\u00e8s i el Vall\u00e8s, \u00e9s a dir, la zona on es concentra m\u00e9s poblaci\u00f3, la qual cosa contribueix de forma molt positiva en la notificaci\u00f3 d\u2019episodis de poc impacte, mentre que en altres regions, o b\u00e9 no s\u00f3n observats per ning\u00fa, o b\u00e9 estan m\u00e9s avesats a aquest fenomen i, per tant, no se li dona tanta import\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/03145014\/distribucio_calamarsa.jpg\" alt=\"Distribuci\u00f3 dels episodis de calamarsa a Catalunya.\"\/><figcaption>Distribuci\u00f3 dels episodis de calamarsa a Catalunya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>Pel que fa a la pedra, el m\u00e0xim es reparteix de forma gaireb\u00e9 equitativa entre tres zones: el Prepirineu oriental, el Pla de Lleida i interior del quadrant nord-est Prelitoral central. En aquest cas \u00e9s quan es pot distingir tres factors que s\u2019han observat en altres \u00e0mbits i que s\u00f3n importants en les climatologies de pedra: l\u2019orografia, l\u2019agricultura i la densitat de poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/03145015\/distribucio_pedra.jpg\" alt=\"Distribuci\u00f3 dels episodis de pedra a Catalunya.\"\/><figcaption>Distribuci\u00f3 dels episodis de pedra a Catalunya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<a href=\"#taula_continguts\" class=\"go-top\">Puja<\/a>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 id=\"validacio\"><strong>Validaci\u00f3 de la metodologia \u2018lightning jump\u2019 pel pron\u00f2stic de pedregades i avisos de temps violent<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Des del 2020, l\u2019SMC emet els <a href=\"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/la-prediccio-meteorologica\/situacio-meteorologica-de-perill\/\">avisos de temps violent<\/a>, que alerten a la poblaci\u00f3 de tempestes que potencialment poden produir pedregades de m\u00e9s de 2 cm de di\u00e0metre, ratxes fortes de vent, esclafits o tornados, a m\u00e9s d\u2019intensitats elevades de precipitaci\u00f3. Els avisos s\u2019envien a Protecci\u00f3 Civil i es publiquen al web, a l\u2019APP i a les xarxes socials. Aquests avisos es generen quan es detecta un lightning jump, un increment sobtat de l\u2019activitat el\u00e8ctrica dins una tempesta amb gran quantitat de llamps per minut.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<iframe loading=\"lazy\" width=\"560\" height=\"315\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/vCRNSoD2Vrc?si=xfr0YHkcOxOXv918\" title=\"YouTube video player\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen=\"\"><\/iframe>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns\">\n<div class=\"wp-block-column\">\n<p>Les dades dels registres de pedra permeten validar aquesta metodologia i demostren que l\u2019algoritme del Lightning jump emprat \u00e9s capa\u00e7 de detectar un 80% de les tempestes violentes.<\/p>\n\n\n\n<p>Per saber m\u00e9s sobre el lightning jump i els avisos de temps violent, pots consultar:<\/p>\n\n\n\n<ul><li><a href=\"https:\/\/www.sciencedirect.com\/science\/article\/abs\/pii\/S0169809516302800\">Lightning jump as a nowcast predictor: Application to severe weather events in Catalonia <\/a><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.mdpi.com\/2073-4433\/11\/4\/397\">The Lightning Jump Algorithm for Nowcasting Convective Rainfall in Catalonia<\/a><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=96EcJFhknKQ&amp;pp=ygUkbWV0ZW9jYXQgZWxzIGF2aXNvcyBkZSB0ZW1wcyB2aW9sZW50\">V\u00eddeo: presentaci\u00f3 Temps violent<\/a><\/li><li><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=9YxzgHIZ3J4&amp;pp=ygUkbWV0ZW9jYXQgZWxzIGF2aXNvcyBkZSB0ZW1wcyB2aW9sZW50\">V\u00eddeo: explicaci\u00f3 dels Avisos de Situaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica de Perill del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya<\/a><\/li><\/ul>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column\">\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/03075123\/avis.png\" alt=\"\"\/><figcaption>Exemple av\u00eds de temps violent<\/figcaption><\/figure><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<a href=\"#taula_continguts\" class=\"go-top\">Puja<\/a>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 id=\"densitat\"><strong>Estimaci\u00f3 de la densitat de massa d\u2019aigua precipitable a partir de les imatges de radar<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Els registres de les campanyes de pedra i calamarsa tamb\u00e9 han perm\u00e8s detectar els llindars de la densitat de massa d\u2019aigua precipitable (o DVIL, de les seves sigles en angl\u00e8s), calculada mitjan\u00e7ant les dades volum\u00e8triques de radar, a partir dels quals la precipitaci\u00f3 pot ser en forma de calamarsa o pedra. Es demostra aix\u00ed que les observacions en superf\u00edcie s\u00f3n imprescindibles per a determinar aquests llindars.<\/p>\n\n\n\n<p>A la figura seg\u00fcent es mostra el camp DVIL per al dia 2 d\u2019agost de 2024 a les 15.24 UT (17.24 hora local), amb diferents tempestes al Pirineu i Prepirineu.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/03075127\/densitat_mapa.png\" alt=\"Densitat de massa d\u2019aigua precipitable a Catalunya\"\/><figcaption>Densitat de massa d\u2019aigua precipitable (DVIL) a Catalunya<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>En el cas de l\u2019SMC, aquests llindars permeten distingir, de manera for\u00e7a acurada, entre calamarsa, pedra i pedra gran (m\u00e9s de 2 cm), tal com es mostra a la imatge seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/03075128\/distribucio_dvil.png\" alt=\"Relaci\u00f3 DVIL i tamany calamarsa o pedra\"\/><figcaption>Relaci\u00f3 DVIL i mida calamarsa o pedra<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<a href=\"#taula_continguts\" class=\"go-top\">Puja<\/a>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 id=\"comson\"><strong>Morfologia de les tempestes que deixen pedra gran<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Gr\u00e0cies a la tecnologia radar i al programari Visual Cortex, \u00e9s possible visualitzar en forma tridimensional les estructures de les tempestes.<\/p>\n\n\n\n<h3>Episodi de 28 de juliol de 2022 (Segri\u00e0)<\/h3>\n\n\n\n<p>Les tempestes de la Franja d\u2019Arag\u00f3 varen activar un potent nucli convectiu al oest del Segri\u00e0 que es va anar despla\u00e7ant lentament per la comarca, en direcci\u00f3 NE. Pots consultar l<a href=\"https:\/\/advponent.com\/pedregada\/pedregada-28-7-22\/\">&#8216;informe de l&#8217;episodi de l&#8217;ADV<\/a>. <\/p>\n\n\n\n<iframe loading=\"lazy\" width=\"560\" height=\"315\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/MWdWpMjO3fk?si=qzT3fFNRQN9qvwMz\" title=\"YouTube video player\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen=\"\"><\/iframe>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h3>Episodi de 6 de juliol de 2024 (Segri\u00e0)<\/h3>\n\n\n\n<p>Com en el cas anterior, la tempesta va n\u00e9ixer davant d\u2019una l\u00ednia de tempestes procedent de l\u2019interior de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, entrant al Segri\u00e0 pel SO i amb una direcci\u00f3 de despla\u00e7ament semblant. Trobar\u00e0s m\u00e9s informaci\u00f3 al <a href=\"https:\/\/advponent.com\/pedregada\/pedregada-6-7-24\/\">web de l&#8217;ADV.<\/a> )<\/p>\n\n\n\n<iframe loading=\"lazy\" width=\"560\" height=\"315\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/CmqSSiP2y8U?si=uAjG3QPD8AyfB1JC\" title=\"YouTube video player\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen=\"\"><\/iframe>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h3>Episodi de 30 d\u2019agost de 2022 (Empord\u00e0)<\/h3>\n\n\n\n<p>La tempesta es va desenvolupar al nord del Pirineu occidental, va entrar a Catalunya per l\u2019oest de l\u2019Alt Empord\u00e0 i va acabar sortint per la costa del Baix Empord\u00e0, despr\u00e9s d\u2019haver afectat una gran part de les dues comarques. Es tracta de la tempesta amb el desenvolupament vertical (20 km) i el nucli convectiu (zona de colors c\u00e0lids, fins a 16 km) m\u00e9s gran mai observat amb la xarxa de radars (XRAD) de l\u2019SMC. La mida de la pedra va arribar a superar els 12 cm. Trobar\u00e0s m\u00e9s detalls a <a href=\"https:\/\/residus.gencat.cat\/web\/.content\/aux_\/comunes\/docs\/informe_area_afectacio_pedra_20240902.pdf\">l&#8217;informe de l&#8217;SMC.<\/a> <\/p>\n\n\n\n<iframe loading=\"lazy\" width=\"560\" height=\"315\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/Wugr3gnwrC8?si=qg5gQl7zT08GCIP-\" title=\"YouTube video player\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen=\"\"><\/iframe>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h3>Episodi de 26 d\u2019agost de 2023 (Montsi\u00e0)<\/h3>\n\n\n\n<p>Una forta tempesta iniciada al sistema Ib\u00e8ric es va despla\u00e7ar lentament cap al Montsi\u00e0, deixant una de les pedregades m\u00e9s grans mai observades a Catalunya (superant els 10 cm). Es tracta de la tempesta amb l\u2019enclusa m\u00e9s llarga mai detectada per la XRAD, superant els 100 km de llarg\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n<iframe loading=\"lazy\" width=\"560\" height=\"315\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/g9lQE4ft2Cc?si=sUjKUIGwuYLfJBJd\" title=\"YouTube video player\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen=\"\"><\/iframe>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h3>Episodi de 2 d\u2019agost de 2024 (Osona)<\/h3>\n\n\n\n<p> Trobareu m\u00e9s informaci\u00f3 de l\u2019episodi del 2 d\u2019agost a Osona a l\u2019informe que va publicar l\u2019SMC: <a href=\"https:\/\/residus.gencat.cat\/web\/.content\/aux_\/comunes\/docs\/informe_area_afectacio_pedra_20240902.pdf\">estimaci\u00f3 de la zona afectada per la pedregada del 2 d\u2019agost de 2024<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<iframe loading=\"lazy\" width=\"560\" height=\"315\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/a0zi2D8BrjY?si=7Naw1rvnQdP_j7fS\" title=\"YouTube video player\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen=\"\"><\/iframe>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<a href=\"#taula_continguts\" class=\"go-top\">Puja<\/a>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 id=\"passa\"><strong>Una passa m\u00e9s en el coneixement del creixement de la pedra<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Dins del marc de la campanya de detecci\u00f3 de les pedregades, i arran de l\u2019episodi de l\u2019Empord\u00e0 del 30 d\u2019agost de 2022, l\u2019SMC va iniciar un nou projecte que ha perm\u00e8s fer una passa m\u00e9s en el coneixement del creixement de la pedra dins de les tempestes, i que ha tingut un gran ress\u00f2 cient\u00edfic.<\/p>\n\n\n\n<h4>El treball de camp<\/h4>\n\n\n\n<p>Un cop es t\u00e9 const\u00e0ncia d\u2019un episodi de pedra amb di\u00e0metre superior als 5 cm, les t\u00e8cniques de l\u2019SMC es posen en contacte amb els informadors que han guardat mostres d\u2019aquesta precipitaci\u00f3 just despr\u00e9s que l\u2019episodi hagi acabat. Les pedres es col\u00b7loquen en bosses de pl\u00e0stic (preferiblement de forma individualitzada) que despr\u00e9s es guarden dins d\u2019un congelador.<\/p>\n\n\n\n<p>En el moment que s\u2019acorda la visita, el treball de camp consisteix en:<\/p>\n\n\n\n<ul><li>Explicar com es va viure l\u2019episodi, abans, durat i despr\u00e9s de la tempesta.<\/li><li>Presentar les diferents mostres recollides<\/li><li>Mesurar els diferents eixos de cada pedra (1) i obtenir-ne la massa (2)<\/li><li>Envasar cada pedra al buit (3) i (4)<\/li><li>Etiquetar cada pedra (5)<\/li><li>Guardar les mostres al congelador port\u00e0til (6)<\/li><li>Portar totes les mostres al congelador de les oficines de l\u2019SMC (7)<\/li><\/ul>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/03075145\/treball_de_camp.png\" alt=\"Seq\u00fc\u00e8ncia dels passos en el treball de camp\"\/><figcaption>Seq\u00fc\u00e8ncia dels passos en el treball de camp<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<h4>Mirar per dins les pedres: l\u2019\u00fas del TAC<\/h4>\n\n\n\n<p>Les pedres s\u2019escanegen amb un TAC (o Tomografia Axial Computeritzada) per obtenir imatges volum\u00e8triques tant de la capa externa com de l\u2019interior, a partir de valors en unitats Hundsfield (HU). Com m\u00e9s baixos s\u00f3n aquests valors (zones de color fosc), menys densitat t\u00e9 el punt (a causa de la pres\u00e8ncia d\u2019aire), mentre que com m\u00e9s blanquin\u00f3s \u00e9s el p\u00edxel, major \u00e9s la densitat (el contingut d\u2019aigua en estat s\u00f2lid \u00e9s m\u00e9s gran). Aix\u00f2 facilita la detecci\u00f3 de bombolles d\u2019aire (zones de color fosc) que queden atrapades dins de la pedra, aix\u00ed com a identificar les diferents capes i etapes de creixement.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<iframe loading=\"lazy\" width=\"560\" height=\"315\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/xt9wq7bY5gA?si=VCBd8fVTCe9HSf39\" title=\"YouTube video player\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen=\"\"><\/iframe>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns\"><\/div>\n\n\n\n<p>A difer\u00e8ncia de la t\u00e8cnica tradicional, consistent en fer un tall a la pedra per veure\u2019n l\u2019interior, la t\u00e8cnica del TAC no \u00e9s invasiva i permet fer m\u00e9s d\u2019un escanejat a la pedra, un per a cada eix espacial: frontal (de davant cap endarrere), lateral (d\u2019esquerra a dreta) o parietal (de dalt a baix). Aix\u00f2 permet veure quin ha sigut el creixement de la pedra en cadascun dels eixos, i \u00e9s molt important, ja que un dels primers resultats obtinguts (com es veu a la imatge seg\u00fcent) demostra que no creix de forma homog\u00e8nia en els tres plans.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/03075140\/pedra_05.png\" alt=\"Vistes de la pedra a trav\u00e9s del TAC\"\/><figcaption>Vistes de la pedra a trav\u00e9s del TAC<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<h4>Primers resultats<\/h4>\n\n\n\n<p>Gr\u00e0cies a la t\u00e8cnica del TAC \u00e9s possible identificar les diferents capes i etapes de creixement de la pedra. A la imatge seg\u00fcent es mostren aquestes etapes en dues pedres diferents, caigudes al mateix episodi de l\u2019Empord\u00e0 de 2022. A l\u2019esquerre, una de forma m\u00e9s esf\u00e8rica, i una de m\u00e9s irregular a la dreta. \u00c9s important veure com les diverses etapes s\u00f3n diferents en ambd\u00f3s casos i que el contingut d\u2019aigua i el nombre de bombolles tamb\u00e9 canvia. Es demostra aix\u00ed que les pedres poden tenir un proc\u00e9s de creixement diferent fins i tot dins de la mateixa tempesta. El TAC, doncs, permet confirmar de forma m\u00e9s eficient que amb els m\u00e8todes tradicionals (tall amb un ganivet de la pedra), les diferents teories sobre la formaci\u00f3, el creixement, i la caiguda de les pedres.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><img src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2025\/06\/03075141\/pedra_06.png\" alt=\"Vista de diferents seccions de la pedra a trav\u00e9s del TAC\"\/><figcaption>Vista de diferents seccions de la pedra a trav\u00e9s del TAC<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Taula de continguts Distribuci\u00f3 de les pedregades a Catalunya Validaci\u00f3 de la metodologia \u2018lightning jump\u2019 pel pron\u00f2stic de pedregades i avisos de temps violent Estimaci\u00f3 de la densitat de massa d\u2019aigua precipitable a partir de les imatges de radar Morfologia de les tempestes que deixen pedra gran Una passa m\u00e9s en el coneixement del creixement [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"parent":12175,"menu_order":3,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12186"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12186"}],"version-history":[{"count":50,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12186\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":44206,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12186\/revisions\/44206"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/12175"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12186"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}