{"id":1213,"date":"2014-11-20T11:48:34","date_gmt":"2014-11-20T11:48:34","guid":{"rendered":"http:\/\/\/wpweb\/?page_id=1213"},"modified":"2020-10-29T10:00:15","modified_gmt":"2020-10-29T10:00:15","slug":"com-sobtenen-les-imatges-radar","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/equipaments-meteorologics\/radar-meteorologic\/com-sobtenen-les-imatges-radar\/","title":{"rendered":"Com s&#8217;obtenen les imatges radar?"},"content":{"rendered":"\n<h2>Composici\u00f3 d\u2019imatges volum\u00e8triques de 4 radars<\/h2>\n\n\n\n<p>La visualitzaci\u00f3 radar que s\u2019ofereix al web de l\u2019SMC \u00e9s una imatge composta a partir de les dades de la xarxa de radars meteorol\u00f2gics (XRAD), formada pels radars de Vallirana, Puig d&#8217;Arques, La Panadella i Tivissa-Llaberia. Es genera a partir de la informaci\u00f3 de les observacions volum\u00e8triques dels quatre radars, introduint-hi les correccions que es descriuen m\u00e9s endavant. Cada volum radar t\u00e9 un abast de fins a 130 km de radi (excepte en el cas de la Panadella, l&#8217;abast del qual arriba fins als 150 km). La informaci\u00f3 corresponent a les \u00e0rees d&#8217;intersecci\u00f3 entre m\u00e9s d\u2019un radar prov\u00e9 del valor m\u00e0xim observat, sempre que aquest valor s&#8217;hagi generat amb informaci\u00f3 volum\u00e8trica. La resoluci\u00f3 de la imatge \u00e9s d\u20191 km i s&#8217;actualitza cada 6 minuts. La informaci\u00f3 corresponent a punts m\u00e9s allunyats dels radars (fins 250 km) s\u2019obt\u00e9 a partir d\u2019un escombrat \u00fanic de llarg abast que nom\u00e9s es realitza per la primera elevaci\u00f3 d\u2019antena, tenint en compte les particularitats atmosf\u00e8riques que s\u2019han observat a la zona amb informaci\u00f3 volum\u00e8trica.<\/p>\n\n\n\n<p>Una observaci\u00f3 volum\u00e8trica d&#8217;un radar es genera a partir de s\u00e8ries d&#8217;observacions realitzades amb diferents angles d&#8217;elevaci\u00f3 de l&#8217;antena sobre l&#8217;horitz\u00f3 (imatges tipus PPI, o Indicadors de la Posici\u00f3 al Pla). Un cop es disposa d\u2019aquesta informaci\u00f3 s\u2019inicia un tractament de les dades per tal d\u2019estimar el valor de la reflectivitat a nivell de la superf\u00edcie del terreny. Aquesta \u00e9s una dada indirecta que cal calcular, ja que els radars no mesuren prop de la superf\u00edcie, sin\u00f3 a una certa al\u00e7ada. Realitzar aquest tractament de les dades de forma eficient i innovadora ha suposat anys de treball.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20114834\/com-sobtenen-les-imatges-radar1.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"300\" height=\"296\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20114834\/com-sobtenen-les-imatges-radar1-300x296.jpg\" alt=\"Com s'obtenen les imatges radar\" class=\"wp-image-1918\" \/><\/a><figcaption>Resultat de l\u2019algorisme de composici\u00f3 aplicat a dades dels radars de Tivissa-Llaberia i la Panadella enregistrades el 17 de Setembre de 2009 a les 20:24 UTC. La imatge superior esquerra mostra el producte composat de curt abast, la superior dreta el producte composat de llarg abast, i la imatge inferior el resultat del nou algorisme de composici\u00f3<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<h2>Recerca necess\u00e0ria pel tractament de les dades<\/h2>\n\n\n\n<p>L\u2019any 2001 va arrencar un projecte de col\u00b7laboraci\u00f3 en R+D+I entre el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (SMC), el Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya (CRAHI-UPC) i l\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de l\u2019Aigua (ACA). Des d\u2019aleshores aquests organismes han treballat conjuntament per aconseguir una eina de tractament de les dades radar que pugui donar suport a la vigil\u00e0ncia i a la previsi\u00f3 hidrometeorol\u00f2gica, facilitant les tasques de generaci\u00f3 d\u2019avisos d\u2019observaci\u00f3 d\u2019intensitat de precipitaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta eina, anomenada Eina Hidrometeorol\u00f2gica Integrada (EHIMI), es basa en un processat avan\u00e7at d\u2019imatges radar a partir d\u2019una s\u00e8rie d\u2019algorismes que milloren la qualitat de les estimacions fetes pels radars meteorol\u00f2gics i que permeten anar molt m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol dels aplicatius de processat que ofereixen els fabricants de radars, especialment pel que fa a l\u2019estimaci\u00f3 quantitativa de la pluja.<\/p>\n\n\n\n<h2>Correccions implementades<\/h2>\n\n\n\n<p>Les correccions addicionals incorporades al llarg d\u2019aquests anys han estat:<\/p>\n\n\n\n<ul><li>Identificaci\u00f3 avan\u00e7ada d\u2019ecos no-meteorol\u00f2gics (mitjan\u00e7ant un algorisme de l\u00f2gica difusa adaptat a cada radar), que permet eliminar ecos orogr\u00e0fics i d\u2019altres ecos no precipitants.<\/li><li>Correcci\u00f3 de zones parcialment apantallades, b\u00e9 per obstacles orogr\u00e0fics o edificis i antenes.<\/li><li>Identificaci\u00f3 de les zones amb diferents tipus de precipitaci\u00f3 i tractament diferenciat en l\u2019aplicaci\u00f3 dels algorismes en funci\u00f3 de les seves caracter\u00edstiques.<\/li><li>Estimaci\u00f3 de la precipitaci\u00f3 al terra eliminant efectes com el de la Banda Brillant (zona d\u2019alta reflectivitat en l\u2019estrat on es produeix el pas de neu a pluja) o la subestimaci\u00f3 introdu\u00efda per la dist\u00e0ncia al radar.<\/li><li>Avaluaci\u00f3 i correcci\u00f3 de l\u2019atenuaci\u00f3 causada per precipitaci\u00f3 intensa prop del radar.<\/li><li>M\u00f2dul de composici\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 provinent de diversos radars.<\/li><li>Introducci\u00f3 de factors de correcci\u00f3 variables en el temps extrets a partir de la comparaci\u00f3 entre l\u2019estimaci\u00f3 radar i els 166 pluvi\u00f2metres de la Xarxa d\u2019Estacions Meteorol\u00f2giques Autom\u00e0tiques (XEMA).<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Aquests algorismes han estat seleccionats per la Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Mundial per a participar en el projecte internacional d\u2019intercomparaci\u00f3 d\u2019algorismes de tractament d\u2019imatges de radar meteorol\u00f2gic amb la finalitat d\u2019establir recomanacions de com s\u2019hauria de fer el processat radar en els propers anys.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20114834\/com-sobtenen-les-imatges-radar2.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"300\" height=\"172\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20114834\/com-sobtenen-les-imatges-radar2-300x172.jpg\" alt=\"Gr\u00e0fic del punt de xoc del feix amb l'orografia\" class=\"wp-image-1919\" \/><\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20114834\/com-sobtenen-les-imatges-radar3.png\"><img loading=\"lazy\" width=\"300\" height=\"138\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20114834\/com-sobtenen-les-imatges-radar3-300x138.png\" alt=\"Exemples apantallament de l'orografia en els radars\" class=\"wp-image-1921\" \/><\/a><figcaption>Quan el feix radar xoca amb l\u2019orografia diem que es produeix un apantallament, ja que una part de l&#8217;energia emesa es perd degut al xoc (esquerra). Mapes d\u2019apantallaments del radar de Puig d&#8217;Arques per al PPI m\u00e9s baix(centre) i per a un PPI a 1\u00ba d&#8217;elevaci\u00f3 (dreta), on es mostra la p\u00e8rdua d\u2019energia simulada (en %).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20114834\/com-sobtenen-les-imatges-radar4.png\"><img loading=\"lazy\" width=\"300\" height=\"300\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/20114834\/com-sobtenen-les-imatges-radar4-300x300.png\" alt=\"Mapa de freq\u00fc\u00e8ncies d'ocurr\u00e8ncia d'ecos no meteorol\u00f2gics\" class=\"wp-image-1922\" \/><\/a><figcaption>Mapa de freq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;ocurr\u00e8ncia d&#8217;ecos no meteorol\u00f2gics en el domini del radar de Puig d\u2019Arques sobre la mostra de casos utilitzada per a l&#8217;ajust de l&#8217;algorisme de l\u00f2gica difusa<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<h2>Imatge radar d\u2019alta qualitat<\/h2>\n\n\n\n<p>Un dels subproductes nascuts arran d\u2019aquest projecte \u00e9s la imatge composada radar que apareix a la p\u00e0gina web de l\u2019SMC. En aquesta imatge s\u2019ha aconseguit eliminar, de forma gaireb\u00e9 total, els ecos no corresponents a precipitaci\u00f3 que abans apareixien, com ara els associats a vaixells, avions, parcs e\u00f2lics, interfer\u00e8ncies, onatge important, i els originats per la propagaci\u00f3 an\u00f2mala de les microones en certes situacions meteorol\u00f2giques, especialment en fortes inversions t\u00e8rmiques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Composici\u00f3 d\u2019imatges volum\u00e8triques de 4 radars La visualitzaci\u00f3 radar que s\u2019ofereix al web de l\u2019SMC \u00e9s una imatge composta a partir de les dades de la xarxa de radars meteorol\u00f2gics (XRAD), formada pels radars de Vallirana, Puig d&#8217;Arques, La Panadella i Tivissa-Llaberia. Es genera a partir de la informaci\u00f3 de les observacions volum\u00e8triques dels quatre [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"parent":146,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1213"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1213"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1213\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29734,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1213\/revisions\/29734"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/146"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1213"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}