La temperatura a Catalunya l’any 2050

Aquí trobareu resumides les principals projeccions per a la temperatura i els seus índexs climàtics relacionats, per a l’horitzó 2050, segons dos conjunts de simulacions regionalitzades desenvolupades des del Servei Meteorològic de Catalunya: les projeccions regionalitzades estadísticament a 1 km de resolució (ESCAT-2020) presentades el 30/09/2020 i les simulacions regionalitzades dinàmicament a 10 km de resolució (ESCAT) presentades a finals de l’any 2012.

Les variacions projectades dels escenaris ESCAT-2020 dels camps mitjans de temperatura i diversos índexs climàtics relacionats per al període 2021-2050 poden ser utilitzades per a aquells investigadors i centres de recerca que ho desitgin, prèvia petició a dades.meteocat@gencat.cat

Escenaris regionalitzats a 1 km ESCAT-2020

Resum

La temperatura mitjana anual (TMA) s’espera que augmenti cap a mitjans del segle XXI respecte 1971-2000, independentment de l’escenari considerat. Tots els escenaris presenten una tendència estadísticament significativa entre +0,7 i +2,1 ºC en 45 anys i un augment de la variabilitat interanual respecte el període de control, tot i que sobreestimada per les simulacions. Geogràficament, els majors increments projectats es localitzen al Pirineu, i sobretot als cims del Pirineu occidental. En canvi, els menors increments es trobarien a la façana litoral.

A escala estacional es projecten canvis en el mateix sentit i també independentment de l’escenari d’emissions considerats. Els màxims augments de temperatura es projecten per a la tardor seguida per l’estiu, amb augments de la temperatura mitjana que podrien ser superiors als +4 ºC a l’Aran, i els menors durant l’hivern. És probable que tots aquests valors acabin sent menys elevats, tenint en compte que el model sobreestima la variació de la temperatura mitjana anual durant el període 2006-2018 (període de solapament entre observacions i projeccions).

En relació als extrems de temperatura, també es projecta un augment de les màximes (TX) i mínimes (TN) diàries, de fins a +4 i +3,5 ºC cap al 2050 segons l’escenari més intensiu en emissions (RCP8.5), respectivament. També augmentarien considerablement el número de nits tropicals (TN ≥ 20 ºC) i tòrrides (TN ≥ 25 ºC) a la zona litoral, així com els dies càlids (TX ≥ 30 ºC), tòrrids (TX ≥ 35 ºC) i lliures de glaçades (TN ≥ 2 ºC) a l’interior i la zona prelitoral, mentre que els dies de glaçada (TN ≤ 0 ºC) i de fredor (TM ≤ 10 ºC) es reduirien notablement a l’alta muntanya així com algunes zones de l’interior i del prelitoral. A més a més, a zones de la franja litoral podrien deixar d’enregistrar glaçades.

Evolució temporal i variació territorial

Els resultats es mostren en forma gràfica i cartogràfica. Pel que fa a l’evolució temporal 1971-2050 s’ofereixen les gràfiques de tendència conjunta per a Catalunya, per a tres àmbits territorials (litoral i prelitoral, interior i Pirineu) i per al percentil 50 de les simulacions per a cada escenari (RCP4.5 i RCP8.5).

Imatge seleccionada

Llegenda:

  • CTROL, simulacions de control
  • P5, P50 i P95, percentils 5, 50 (o mediana) i 95 de les simulacions regionalitzades desenvolupades
  • OBS, mitjana de les observacions disponibles per al període 1971-2018 i àrea considerada. Totes les sèries utilitzades provenen del BAIC.
Imatge seleccionada

Més informació

Informe complet de les projeccions ESCAT-2020 (NOU)

Resum executiu de les projeccions ESCAT-2020 (NOU)

Escenaris regionalitzats a 10 km ESCAT (2012)

Resum

La temperatura mitjana anual (TMA) s’espera que augmenti cap a mitjans del segle XXI respecte 1971-2000, independentment de l’escenari considerat. Tots els escenaris presenten una tendència estadísticament significativa entre +0,4 i +1,4 ºC en 50 anys i un augment de la variabilitat interanual respecte el període de control, tot i que sobreestimada per les simulacions. Les observacions presenten una dispersió (s=0,4 ºC) per a 2001-2013 en front d’s~0,7 ºC per a les diferents projeccions regionalitzades. Geogràficament, existeix un gradient latitudinal i altitudinal en la variació projectada de temperatura, sent major a més altitud i/o latitud. El Pirineu seria la zona més afectada, independentment de l’escenari considerat.

A escala estacional es projecten canvis en el mateix sentit i també independentment de l’escenari d’emissions considerats. Els màxims augments de temperatura es projecten per a l’estiu, amb augments de la temperatura mitjana que podrien ser propers als 3 ºC a l’Aran, i els menors durant l’hivern. És probable que tots aquests valors acabin sent encara un poc més elevats, tenint en compte que el model subestima la variació de la temperatura mitjana anual durant el període 2001-2011.

En relació als extrems de temperatura, també es projecta un augment de les màximes (TX) i mínimes (TN) diàries, de fins a +3,5 ºC i +1,5 ºC cap al 2050, respectivament. Mentre s’espera que el nombre de mesos càlids augmenti d’una manera considerable durant els propers 40 anys; la freqüència d’ocurrència dels mesos molt freds seria semblant a l’observada en el període de referència (1971-2000). També augmentarien considerablement el número de nits tropicals (TN ≥ 20 ºC) a la zona litoral i prelitoral, mentre que els dies de glaçada (TN ≤ 0 ºC) es reduirien notablement a l’alta muntanya.

Evolució temporal i variació territorial

Els resultats es mostren en forma gràfica i cartogràfica. Pel que fa a l’evolució temporal 1971-2050 s’ofereixen les gràfiques de tendència conjunta per a Catalunya, per a tres àmbits territorials (litoral i pre-litoral, interior i Pirineu) i per a una mitjana dels tres escenaris (A2, B1 i A1B).

Imatge seleccionada

Llegenda:

  • CTL_s1, simulació de control s1.
  • CTL_s3, simulació de control s3.
  • p5, p50 i p95, percentils 5, 50 (o mediana) i 95 de les simulacions regionalitzades desenvolupades.
  • OBS, mitjana de les observacions disponibles per al període 1971-2014 i àrea considerada. Totes les sèries utilitzades provenen del BAIC.
Imatge seleccionada

Més informació

Data d'actualització: 21.10.2020