La precipitació a Catalunya l’any 2050

Aquí trobareu resumides les principals projeccions per a la precipitació i els seus índexs climàtics relacionats, per a l’horitzó 2050, segons dos conjunts de simulacions regionalitzades desenvolupades des del Servei Meteorològic de Catalunya: les projeccions regionalitzades estadísticament a 1 km de resolució (ESCAT-2020) presentades el 30/09/2020 i les simulacions regionalitzades dinàmicament a 10 km de resolució (ESCAT) presentades a finals de l’any 2012.

Les variacions projectades dels escenaris ESCAT-2020 dels camps mitjans de precipitació i diversos índexs climàtics relacionats per al període 2021-2050 poden ser utilitzades per a aquells investigadors i centres de recerca que ho desitgin, prèvia petició a dades.meteocat@gencat.cat

Escenaris regionalitzats a 1 km ESCAT-2020

Resum

Les projeccions per a la precipitació no són tan robustes com en el cas de la temperatura, ja que aquesta variable presenta una gran variabilitat interanual, la qual cosa fa difícil trobar una tendència clara i robusta en aquesta variable. Així doncs, la seva evolució és molt incerta, però sembla haver-hi una tendència a una disminució general de la precipitació mitjana anual, sobretot segons l’escenari RCP8.5. Aquesta disminució seria molt important a l’estiu al conjunt del país, i considerable a la tardor per a la zona litoral i prelitoral. Aquestes reduccions cap al 2050, segons l’escenari RCP8.5, podrien assolir valors de l’ordre del −40 % per a tot el domini i la precipitació mitjana anual, de cara a la primavera de l’ordre del −45 %, i a l’estiu de l’ordre del −75 %.

Geogràficament, les disminucions projectades per a la precipitació cap al 2050 s’esperen a les comarques del nord-est i al prelitoral tarragoní, mentre que les menors es donarien al Pirineu occidental. Així doncs, tenim una reducció projectada de la precipitació mitjana anual, segons l’escenari RCP8.5 i per al període 2021-2050, per davall del −15 % al nord-est de Catalunya.

En relació als índexs climàtics pluviomètrics, es projecta una disminució considerable en els dies amb precipitació feble (PPT ≤ 5 mm) independentment de l’escenari i model considerat per a tot el conjunt de Catalunya. En canvi, en algunes zones del país, sobretot a les Terres de l’Ebre i més lleugerament a les comarques del nord-est, s’espera que augmentin els dies amb precipitació abundant (PPT ≥ 50 mm). Finalment, S’espera que la longitud màxima de la ratxa seca anual (dies consecutius amb PPT < 1 mm) augmenti a tot el territori fent més intenses les sequeres, especialment a tota la zona litoral-prelitoral i les Terres de Ponent. Aquest augment és preocupant, perquè els majors augments projectats es donarien a zones agrícoles importants del país amb un més que previsible augment de les necessitats de reg d’aquestes zones.

Evolució temporal i variació territorial

Els resultats es mostren en forma gràfica i cartogràfica. Pel que fa a l’evolució temporal 1971-2050 s’ofereixen les gràfiques de tendència conjunta per a Catalunya, per a tres àmbits territorials (litoral i prelitoral, interior i Pirineu) i per al percentil 50 de les simulacions per a cada escenari (RCP4.5 i RCP8.5).

Imatge seleccionada

Llegenda:

  • CTROL, simulacions de control.
  • P5, P50 i P95, percentils 5, 50 (o mediana) i 95 de les simulacions regionalitzades desenvolupades.
  • OBS, mitjana de les observacions disponibles per al període 1971-2018 i àrea considerada. Totes les sèries utilitzades provenen del BAIC.
Imatge seleccionada

Més informació

Escenaris regionalitzats a 10 km ESCAT (2012)

Resum

Les projeccions per a la precipitació no són tan robustes com en el cas de la temperatura. Tot i que es projecta que la precipitació mitjana anual (PMA) disminueixi (-5 a -13%) cap a mitjans del s. XXI respecte 1971-2000, aquesta tendència no és estadísticament significativa per a tota la zona d’estudi. Geogràficament, la PMA disminuirà (-10 a -25% per a 2021-2050 respecte 1971-2000) molt probablement al Pirineu i al sistema Ibèric, independentment de l’escenari considerat. En canvi, a la zona interior les variacions projectades de la PMA no són estadísticament significatives aplicant-hi una prova bilateral de la t de Student. Per una altra banda, es projecta un augment de la variabilitat interanual de la PMA, sent més important aquest augment a la zona litoral i prelitoral que no pas al Pirineu. En el conjunt del territori es passaria d’un coeficient de variació (CV) del 17-19% per a 1971-2000 a un CV=18-23% per a 2031-2050, tot i que sobreestimada per les simulacions. Les observacions presenten un CV=14% per a 2001-2013 en front de CV~26% per a les diferents projeccions regionalitzades.

Per una altra banda, l’evolució futura de la precipitació acumulada estacional presenta força incertesa, ja que les variacions projectades són altament dependents de l’escenari d’emissions i de la simulació del model global considerada. En general es pot concloure que podria incrementar-se en àrees costaneres durant l’hivern, fins a valors propers al 50% per a l’escenari B1, i decreixeria en zones muntanyoses de l’interior, especialment a la tardor, fins al 30% per a l’escenari A2. A la primavera s’espera una disminució general de la precipitació en tot el territori, tret d’alguns punts costaners que presenten increments de precipitació per als escenaris A1B i B1. La precipitació al Pirineu (sobretot la seva cara nord) s’estima que disminueixi en tots els escenaris per a totes les estacions, excepte a l’estiu, que no presenta una tendència clara.

Pel que fa a la precipitació en forma de neu, es projecten disminucions en tots els escenaris en particular per l’àrea del Pirineu i Prepirineu, i especialment per a les cotes més baixes de la serralada. Aquestes reduccions serien més importants en els escenaris A1B i A2, i podrien arribar al 30% per aquelles zones on la precipitació acumulada anual és més gran (zones més elevades).

En relació als extrems de precipitació, la probabilitat d’ocurrència dels episodis de pluja diària superior als 500 mm, que en el període de control és pràcticament nul·la, passaria a tenir una probabilitat no nul·la. En referència als episodis de més de 200 mm en 24h la probabilitat per a 2021-2050 seria el doble que l’existent per a 1971-2000. Aquestes projeccions podrien comportar un augment de les inundacions catastròfiques. Per una altra banda, la durada de les sequeres podria augmentar significativament tenint en compte la combinació de l’augment projectat de les temperatures i la disminució de la precipitació.

Evolució temporal i variació territorial

Els resultats es mostren en forma gràfica i cartogràfica. Pel que fa a l’evolució temporal 1971-2050 s’ofereixen les gràfiques de tendència conjunta per a Catalunya, per a tres àmbits territorials (litoral i pre-litoral, interior i Pirineu) i per a una mitjana dels tres escenaris (A2, B1 i A1B).

Imatge seleccionada

Llegenda:

  • CTL_s1, simulació de control s1
  • CTL_s3, simulació de control s3
  • P5, P50 i P95, percentils 5, 50 (o mediana) i 95 de les simulacions regionalitzades desenvolupades
  • OBS, mitjana de les observacions disponibles per al període 1971-2014 i àrea considerada. Totes les sèries utilitzades provenen del BAIC.
Imatge seleccionada

Més informació

Data d'actualització: 21.10.2020