Temperatura del mar

Els mars i els oceans tenen un paper molt important en l’evolució i variabilitat del clima, per la seva interacció amb l’atmosfera i perquè absorbeixen aproximadament el 25% del CO2 que s’emet anualment a l’atmosfera com a conseqüència de les activitats humanes.

Catalunya disposa d’una sèrie de dades marítimes de més de quaranta anys i que es prenen regularment a 2 milles mar endins del port de l’Estartit (el Baix Empordà) i a poc més d’una milla de les Illes Medes (42° 03’ LAT N / 3° 15’ 15’’ LONG E). En aquest punt de 90 metres de fondària –difícilment assolit per la termoclina– es prenen mesures de la temperatura a set nivells de fondària.

La informació d’aquesta secció és facilitada per l’observador Josep Pascual, amb la col·laboració de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona i del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter.

L’Estartit. Evolució anual

Anomalia de la temperatura a la superfície (0,5m):

L’Estartit. Darreres observacions: 11 d’agost de 2020 (9 h TU)

Temperatura de l’aigua del mar

 

Fondària (m) Temperatura (ºC) Temperatura mitjana (1973-2017) Anomalia (ºC)
0,5 m 24,7 22,9  +1,8
5 m 24,5 22,5 +2,0
20 m 22,4 20,4 +2,0
35 m 15,1 17,2 -2,1
50 m 14,3 15,0 -0,7
65 m 14,1 13,8 +0,3
80 m 14,0 13,5 +0,5

 

Transparència de l’aigua

Transparència (m)Transparència mitjana 1973-2017 (m)Anomalia (m)
2023-3

Comentaris

Les elevades temperatures dels darrers dies han fet pujar la temperatura de l’aigua més propera a la superfície del mar. Els vents dominants han tornat a girar al sector de garbí i, en aquest cas, el corrent provocat a la superfície del mar pel fregament d’aquest vent, per l’efecte de Coriolis es desvia uns 90º a la dreta respecte la direcció del vent. És a dir, un corrent que va de la costa cap a mar en fora, provocant l’aflorament d’aigües més fredes de nivells baixos del mar cap a la superfície, amb el resultat d’una termoclina situada a no massa fondària: entre els 20 i els 30 metres

Data d'actualització: 13.08.2020