Campanya Meteocatpedra
Centenari de l'SMC: 100 anys mirant el cel

Clima de Barcelona des de 1780

La ciutat de Barcelona disposa d’observacions meteorològiques diàries pràcticament contínues des de gener de 1780, quan el Dr. Francesc Salvà les va iniciar. Per la seva longitud i continuïtat representa una de les millors sèries climàtiques del sud d’Europa i ha estat recuperada pel Servei Meteorològic de Catalunya els darrers anys.

L’any 2012, en motiu del Dia Meteorològic Mundial, es va presentar la reconstrucció de la sèrie de temperatura mitjana de la ciutat, mentre que l’any 2015 i tot celebrant la mateixa efemèride, es va presentar la sèrie climàtica de precipitació. Tot seguit les podeu consultar.

Temperatura de l’aire a Barcelona. 1780-2021

Imatge seleccionada

Les gràfiques d’anomalia de temperatura s’obtenen a partir de la diferència respecte la mitjana climàtica 1981-2010. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. La sèrie s’inicia el gener de 1780.

La temperatura mitjana anual a Barcelona s’ha incrementat a un ritme de +0,08 ºC/decenni des de 1780, és a dir, un augment global d’1,8 ºC. L’any més càlid de la sèrie és 2020, amb una anomalia de +1,2 ºC, mentre que el més fred és 1816, amb una anomalia de -3,0 ºC (veure la gràfica anual de l’anomalia de temperatura).

Estacionalment, l’estiu és l’època de l’any que ha registrat un increment tèrmic més marcat (+0,10 ºC/decenni), mentre que l’hivern és el que ha mostrat un increment menys accentuat (+0,06 ºC/decenni). Destaca com a estiu càlid el de 2003 amb una diferència de +3,7 ºC respecte de la mitjana i l’hivern més fred el de 1829, amb una anomalia de -3,6 ºC. Pel que fa a les estacions intermèdies, destaca pel seu caràcter fred la primavera de 1837, amb una diferència de -4,0 ºC respecte de la mitjana, mentre que la tardor de 2011 fou la més càlida de la sèrie, amb una anomalia de +2,1 ºC. La tendència de la temperatura primaveral és de +0,07ºC/decenni, mentre que a la tardor aquest increment és lleugerament superior: +0,08 ºC/decenni.

La disponibilitat d’una sèrie tant llarga permet identificar la influència de determinats fenòmens naturals en la variació del clima. Per exemple, el període de temperatura per sota la mitjana de principis del segle XIX, s’associa a l’anomenat mínim solar de Dalton (període de baixa activitat solar entre 1795 i 1820 aproximadament) i a l’erupció del volcà Tambora (l’any 1815), mentre que també s’aprecia un segon període fred, a finals del segle XIX, coincidint també amb un mínim solar secundari i l’erupció del volcà Krakatau (o Krakatoa, l’any 1883). Finalment, la influència de l’escalfament global es percep clarament des de 1980. Aquests “senyals” climàtics són comuns a les sèries d’altres indrets d’Europa i del món, indicant que els fenòmens esmentats tenen un abast global.

Precipitació a Barcelona. 1786-2021

Imatge seleccionada

Les gràfiques d’anomalia de la precipitació s’obtenen a partir de la diferència respecte la mitjana climàtica 1981-2010, expresat com a percentatge (veure la gràfica anual expressada com a anomalia). A tall orientatiu, un 100% indicaria que la precipitació ha estat el doble que la mitjana. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. La sèrie s’inicia el juliol de 1786.

La precipitació mitjana anual a Barcelona pel període 1787-2020 és de 592 mm i s’ha incrementat a un ritme de +4,7 mm/decenni des de 1787, és a dir, un augment global d’un 15%. Estacionalment, l’hivern és el període de l’any que ha experimentat un augment més marcat +1,8 mm/decenni, mentre que la tardor és la que ha mostrat una tendència positiva més modesta: +0,6 mm/decenni.

L’any més plujós de la sèrie és 1971 amb 1122,7 mm, mentre que el més sec és 1817 amb 215,6 mm. L’any 2020 fou el 40è més plujós de la sèrie, amb 723,5 mm. Estacionalment, destaquen els hiverns de 1943/1944 i 1971/1972 per la seva elevada pluviometria (més de 450 mm), mentre que com a estiu més plujós sobresurt el de 1976. Pel que fa a la tardor destaca la seqüència seca entre 1810 i 1840 que també s’evidencia durant l’hivern i la primavera i que estaria associada, al menys parcialment, a la concurrència en pocs anys de diverses erupcions volcàniques tropicals de gran magnitud. La primavera del 2020 és la més plujosa de la sèrie.

Accés a les dades

Podeu accedir a les dades de les sèries de temperatura i precipitació a través d’aquest enllaç.

Més informació

Data d'actualització: 08.03.2021