Una dècada d’extrems climàtics globals

 

— PUBLICADA EL 18/07/2013 —

A principis d”aquest mes l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) va fer públic l’informe “L’estat del clima mundial 2001-2010: Un decenni de fenòmens climàtics extrems”, on s’analitza rigorosament el clima de la Terra durant la primera dècada d’aquest segle (2001-2010), posant especial èmfasi en la temperatura, la precipitació i diferents fenòmens extrems.

Per exemple, en el següent mapa es mostren les onades de calor més intenses i les condicions de temperatura excepcionalment elevades que s’han registrat a tota la Terra durant la primera dècada del segle XXI.

Aquest informe indica que en tot el món s’han produït fenòmens climàtics extrems de gran impacte i sense precedents durant el decenni 2001-2010, com són l”onada de calor que es va produir a Europa al 2003, les inundacions del 2010 a Pakistan, l”huracà Katrina als EUA, el cicló Nargis a Birmània i les llargues sequeres a la conca de l’Amazones. També aquesta dècada ha estat la més càlida mai registrada des que es van començar a realitzar mesures instrumentals en època moderna i de manera global (cap al 1850). A més s’han batut més rècords de temperatura que en cap altre decenni anterior. Aquesta calor rècord ha estat acompanyada per una ràpida disminució del gel marí de l’Àrtic i una acceleració de la pèrdua de la massa neta de les capes de gel de l’Antàrtida i Groenlàndia, així com de la resta de glaceres del món.

A la següent figura es pot veure la comparativa entre l’extensió mitjana per al període 1979-2000 del gel marí de l’Àrtic des de juliol fins a novembre i l’extensió anual des del 2007 fins al 2010. L’extensió del gel marí per a tots aquests anys ha estat anòmalament baixa, ja que ha estat per sota de les dues desviacions estàndards respecte el valor mitjà 1979-2000.

Com a resultat de la fosa generalitzada del gel marí i de l”expansió tèrmica de l”aigua del mar, la mitjana mundial del nivell del mar ha augmentat uns 3 mm per any, aproximadament el doble de la tendència observada durant el segle XX (1,6 mm per any). El nivell mitjà del mar a nivell mundial és uns 20 cm més alt que al 1880.

Al mateix temps, durant aquesta primera dècada del segle XXI s’ha produït un augment de la concentració atmosfèrica de gasos amb efecte d’hivernacle. La concentració atmosfèrica mitjana mundial de diòxid de carboni (CO2) ha arribat a les 389 parts per milió al 2010 (un augment del 39 % des de l”inici de l”era preindustrial al 1750), el metà (CH4) ha arribat a les 1.808 parts per mil milions ( 158 %) i l”òxid nitrós (N2O) a les 323,2 parts per mil milions ( 20 %). Tots aquests valors actualment són més elevats.

Amb més detall, a l’informe s’afirma el següent:

S’estima que la temperatura anual mundial a la superfície de la terra i de l”oceà durant la dècada 2001-2010 ha estat de 14,47 ºC, és a dir 0,47 ºC respecte de la mitjana mundial del període 1961-1990 (14,0 ºC) i 0,21 ºC per sobre de la dècada anterior (1991-2000).

Tots els anys del decenni, excepte 2008, s’han comptat entre els 10 anys més càlids dels quals es té registre. L’any més càlid mai registrat a nivell global ha estat el 2010, amb una anomalia de temperatura mitjana estimada de 0,54ºC respecte la mitjana climàtica 1961-1990, seguit molt de prop pel 2005.

A la major part del món s’ha observat una temperatura superior a la normal durant el decenni 2001-2010, especialment a les latituds altes de l’hemisferi nord. Groenlàndia ha enregistrat la major anomalia de temperatura decennal, 1,71ºC per sobre de la mitjana climàtica 1961-1990 i una temperatura al 2010 de 3,2 °C per sobre de la mitjana. L’Àfrica ha registrat condicions més càlides que la mitjana climàtica en cadascun dels anys d’aquesta última dècada.

El decenni 2001-2010 ha estat el segon amb més precipitacions des del 1901 (el primer va ser 1951-1960). L’any 2010 va ser el més plujós mai registrat a nivell mundial des que van començar a emprar-se mesures instrumentals de manera global. La major part de la Terra va registrar precipitacions superiors a les normals durant aquesta dècada. Bona part d’Europa, l’est dels EUA, el nord i l”est del Canadà, i l’Àsia central van enregistrar condicions particularment humides. Les inundacions van ser el fenomen extrem que es va produir amb major freqüència al llarg de la dècada. L’Europa de l’Est (2001 i 2005) es va veure especialment afectada, l’Índia (2005), l’Àfrica (2008), Austràlia (2010) i l’Àsia (2010, en particular al Pakistan, on hi van morir 2.000 persones i 20 milions es van veure afectades).

També han tingut lloc sequeres severes a tot el món. Algunes de les sequeres més duradores i de major impacte han succeït a Austràlia (2002), l’Àfrica meridional (2004 i 2005, provocant pèrdues de vides i escassetat d”aliments) i la conca de l’Amazones (2010).

Per a més informació es pot consultar l’informe complet elaborat per l’OMM en anglès , o bé la seva versió reduïda en castellà

Data d'actualització: 20.02.2018