Duplicitats entre serveis meteorològics? SMC o AEMet?

 

— PUBLICADA EL 27/06/2013 —

Fa uns dies el president del govern proposava unes reformes a l’administració per evitar duplicitats. Una d’aquestes duplicitats, segons ell, són els serveis meteorològics autonòmics com el català, el basc i el gallec.

Motius per rebatre-ho  en tenim i molts!

El 31 de març de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el Decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya,  i  Eduard Fontserè en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal·lació, i el Servei va quedar sota la dependència científica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Durant els seus 17 anys d’existència, l’antic Servei va donar un impuls extraordinari a la meteorologia a Catalunya, i, amb alguns dels seus treballs, de gran valor científic, va adquirir un important prestigi internacional. Entre els seus treballs de ressò fora de casa nostra destaquen la participació en l’elaboració de l’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel, la contribució a l’Any Polar Internacional (1932-33) amb la creació de dos observatoris d’alta muntanya a Sant Jeroni (Montserrat) i el Turó de l’Home (Montseny), i el disseny del pluviògraf Jardí. L’any 1939, però, l’SMC va ser suprimit i els seus arxius i dependències requisats.

Aquest butlletí ja es feia l’any 1936.

Butlletí del Servei Meteorològic de Catalunya l’any 1936

Posteriorment, l’Estatut d’autonomia de 1979, recollint la llarga tradició meteorològica de Catalunya, va atribuir a la Generalitat, en el seu article 9.15, competència exclusiva sobre l’SMC sens perjudici del que disposa l’article 149.1.20 de la Constitució.  Responent a aquest punt de l’Estatut, l’any 1996 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Meteorologia de Catalunya com a òrgan administratiu adscrit a la Direcció General de Qualitat Ambiental de l’aleshores Departament de Medi Ambient.

Els arxius de l’antic SMC van ser retornats a la Generalitat l’any 1983. Anys més tard, aquest fons, que conté dades meteorològiques, documents administratius, correspondència i abundant documentació gràfica, va ser catalogat i des de l’any 2003 es conserva i és a disposició del públic a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

L’aprovació de la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va suposar el restabliment del Servei Meteorològic de Catalunya com a entitat amb personalitat jurídica pròpia.

L’article 144.5 de l’Estatut d’autonomia de 2006, donant continuïtat a les lleis anteriors, esmenta que correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, indicant a continuació altres competències de la Generalitat en matèria de meteorologia.

 

  • La Llei de Meteorologia consolida l’SMC

L’any 2001 el Parlament de Catalunya aprova la Llei de Meteorologia i arran d’aquesta aprovació, el 2002 neix el nou Servei Meteorològic de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia i amb plenes competències en l’assessorament meteorològic de la Generalitat de Catalunya, com ja reconeixia implícitament l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 en l’enumeració que feia de les competències de la Generalitat:

Des d’aleshores ençà l’SMC ha dut a terme la implantació d’una moderna Xarxa d’Equipaments Meteorològics tecnològicament avançats que ha dut Catalunya a una situació capdavantera al món. Actualment la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de Catalunya compta amb:

–       171 estacions meteorològiques automàtiques completes

–       136 observadors amb estacions manuals

–       130 observadors vigilants per seguiment d’episodis de perill

–       4 radars meteorològics Doppler de baixa potència

–       4 detectors de llamps (núvol-núvol i núvol-terra)

–       1 equip de radiosondatge meteorològic

Tant és així que projectes internacionals de primer nivell com el de la mesura de la precipitació des de satèl·lit liderada per la NASA (projecte GPM), o l’estudi de descàrregues elèctriques atmosfèriques a l’interior i per sobre de les tempestes (ASIM) s’han interessat per Catalunya com a camp de validació de les seves mesures experimentals a causa de l’elevada densitat i alta qualitat de les mesures instrumentals existents.

 

  • Estacions meteorològiques

L’evolució del creixement del nombre d’estacions meteorològiques automàtiques de l’SMC fins l’actual xifra de 171 i la d’AEMet queda prou clara en aquesta gràfica:

Es fa difícil pensar en una duplicitat en aquest aspecte, a no ser que ens referim a les duplicitats en les que AEMet ha incorregut arran del seu creixement a partir de l’any 2009, instal·lant estacions en llocs propers a estacions preexistents de l’SMC.

Un exemple ben clar és l’estació de Sant Pau de Segúries, instal·lada l’any 1995 pel Servei Meteorològic de Catalunya i 14 anys després, l’any 2009  l’AEMET n’instal·la una a 40 metres.

Vista de l’EMA de Sant Pau de Segúries instal·lada per l’SMC l’any 1995 i a 40 metres la de l’AEMET instal·lada el 2009

 

  • Radiosondatge

El 1997 l’SMC  inaugura l’estació de radiosondatge de Barcelona per disposar de dades de l’estructura vertical de l’atmosfera, vitals per al bon funcionament dels models de predicció meteorològica. L’INM no havia instal·lat mai un equipament com aquest a Catalunya, i quan l’SMC ho va fer (no hi va haver duplicitat), l’INM va trigar 10 anys en autoritzar que aquestes dades entressin a la xarxa mundial, amb la qual cosa no van poder ser aprofitades per la comunitat internacional durant molt de temps. Van ser precisament pressions fetes des de França les que van abocar l’INM a homologar el radiosondatge de l’SMC.

 

  • Radars

L’SMC instal·la una Xarxa de Radars Meteorològics de baixa potència basant-se en la necessitat de donar cobertura a un país orogràficament complex i tenir mesures que puguin convertir-se en un camp de pluja real a base de combinar-les amb les dades procedents de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques, en contraposició amb l’esquema d’AEMet d’un sol radar d’alta potència pensat per donar imatges composades a nivell qualitatiu amb els radars de la resta d’Espanya.

 

  • Llamps

Tot i que l’INM instal·la dos detectors de llamps a Catalunya (Girona i Reus) el 1992, la xarxa no evoluciona durant molts anys.

El 2003 l’SMC estrena una Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques, que avui en dia està formada per quatre detectors amb un error de localització de llamps de menys d’1 km, capaç de distingir entre llamps núvol-núvol i llamps núvol-terra, cosa que la xarxa d’AEMet no pot fer.

 

  • Protecció Civil

Des de febrer de 2002 l’SMC assessora Protecció Civil i transmet la informació referent a Situacions Meteorològiques de Perill a partir de la qual es decideix l’activació o no dels diferents Plans d’Emergències a Catalunya.

Des del primer moment els responsables de la predicció meteorològica del SMC han mantingut un estret contacte amb Protecció Civil, assistint a totes les reunions de crisi i a totes les d’elaboració dels Plans d’Emergències (NEUCAT 2002, INFOCAT 2003, INUNCAT 2006), participant-hi activament. Això ha generat un clima de treball conjunt i de sentiment de col·laboració en un projecte comú que ha revertit en la qualitat de la informació.

 

  • Informació pública

La pàgina web de l’SMC ofereix, des de 1997, un enorme ventall d’informació oberta a tothom. Molt abans que AEMet, l’SMC va decidir ensenyar imatges radar, dades de llamps, dades de satèl·lit, de radiosondatge, d’estacions meteorològiques, etc. de forma lliure i amb una elevada freqüència d’actualització. Actualment ofereix fins i tot prediccions en format vídeo.

Una de les xifres que dóna més la idea de l’interès de la societat catalana per la informació que li ofereix l’SMC és la dels 140.000.000 de pàgines del web www.meteo.cat visitades en un any.

L’aparició de les xarxes socials ha fet palesa, un cop més, la vocació de l’SMC de lideratge i d’organisme capdavanter que aposta per las noves tecnologies i, alhora, pel contacte molt directe i estret amb la societat catalana. Aquesta combinació, junt amb la forma de transmetre de forma clara i propera la informació a través d’aquestes xarxes, ha dut l’SMC a fidelitzar en poc temps 42.500 seguidors al Twitter i 19.000 al Facebook, molt per sobre de la major part de serveis meteorològics del món. AEMet, amb un públic potencial 6 vegades més gran que l’SMC té 10.900 seguidors al Twitter i no té pàgina al Facebook.

 

  • Duplicitats?

La diferència entre el volum d’infraestructures operatives d’una i l’altra institució i les aplicacions i els productes que se’n deriven, molt sovint diferents, no porten a pensar en l’existència de duplicitats reals.

El desplegament tecnològic que inicia l’AEMet a partir de 2009 respon, probablement, al repte plantejat des de l’SMC. És la feina ben feta de l’SMC la que genera una resposta des d’AEMet, que es decideix a donar un pas endavant. La competència, com en molts altres casos, ajuda a millorar.

La proximitat de l’SMC a la societat catalana, treballada a partir de la implicació en el món de l’associacionisme, de la creació de la Xarxa d’Observadors Meteorològics, de la implicació en les Xarxes Socials i Internet, del sentiment de país, i de compartir la tan arrelada afició dels catalans al seguiment de la meteorologia, no és comparable amb la que pugui tenir AEMet.

I el coneixement del territori dels tècnics de l’SMC, nascuts a Catalunya i apassionats per aquesta ciència, no es pot comparar amb el que es pot tenir des d’una estructura tan gran com la d’AEMet.

 

Servei Meteorològic de Catalunya.

Data d'actualització: 20.02.2018