25 anys de la Gran Calorada de juliol de 1994

— PUBLICADA EL 12/07/2019 —

La setmana passada es van complir 25 anys de la Gran Calorada de juliol de 1994 i els devastadors incendis forestals de la Catalunya Central, que van afectar principalment al Bages i Berguedà, cremant gairebé 45.000 ha [1] i produint la mort de cinc persones [2]. Va ser l’onada de calor més intensa de la dècada dels anys 90 del segle XX i la més important a tot el país des de la Gran Calorada de juliol de 1982. Val a dir que l’excepcional onada de calor del 26-30 de juny de 2019, ha fet caure aquesta calorada a un tercer lloc de la llista.

Imatge d’un dels incendis produïts al Berguedà a principis de juliol de 1994 prop de Berga. La magnitud d’aquest incendi va provocar la formació d’un pirocúmul, tal i com es pot veure a l’esquerra de la fotografia. Imatge procedent de l’Arxiu Luigi Berga i autor Climent Escobet i Farguell.
  • Descripció de l’episodi

L’onada de calor va començar els últims dies del mes de juny, arribant al seu punt àlgid entre el 3 i el 5 de juliol. Va afectar a tot Catalunya, però va ser especialment intensa a les Terres de Ponent, la Catalunya Central, la zona prelitoral i les valls prepirinenques del Pallars Jussà i l’Alt Urgell (veure mapa de la temperatura màxima assolida entre l’1 i 5 de juliol de 1994, més avall). En aquestes zones els termòmetres es van disparar per damunt dels 40 °C, valor poc freqüent a Catalunya i al qual no s’hi arriba cada estiu (en terme mitjà, actualment a dos de cada tres estius es registra en algun punt del país i en dies aïllats un valor superior o igual als 40 °C).

L’onada de calor va començar els últims dies del mes de juny, arribant al seu punt àlgid entre el 3 i el 5 de juliol. Va afectar a tot Catalunya, però va ser especialment intensa a les Terres de Ponent, la Catalunya Central, la zona prelitoral i les valls prepirinenques del Pallars Jussà i l’Alt Urgell (veure mapa de la temperatura màxima assolida entre l’1 i 5 de juliol de 1994, més avall). En aquestes zones els termòmetres es van disparar per damunt dels 40 °C, valor poc freqüent a Catalunya i al qual no s’hi arriba cada estiu (en terme mitjà, actualment a dos de cada tres estius es registra en algun punt del país i en dies aïllats un valor superior o igual als 40 °C).

El 4 de juliol de 1994 van registrar-se 43,0 °C a Montblanc (Conca de Barberà) i Esparreguera (Baix Llobregat), i 42,5 °C a Manresa (Bages) i Piera (Anoia). Fins i tot a zones elevades del Pirineu la temperatura va assolir valors molt alts, com els 25 °C de l’1 de juliol a la cota 2.041 m de l’Estació d’esquí de Boí-Taüll (Alta Ribagorça).

Una nova calorada menys intensa va produir una altra vegada valors de la temperatura per damunt dels 40 °C als punts més càlids del país, afectant especialment a les comarques del nord-est i de la Costa Central. Aquest cop no es van produir les brises marines que haguessin frenat la temperatura, així que a la zona litoral van assolir-se els valors màxims de temperatura del mes en aquesta segona calorada.

Tot seguit es mostra un mapa aproximat del camp de la temperatura màxima assolida entre l’1 i 5 de juliol de 1994 per a tot Catalunya, a partir d’una malla de dades observades preliminar d’1 km de resolució espacial (Altava-Ortiz et al., 2016). Aquesta malla ha estat calculada tenint en compte l’altitud, latitud, longitud i distància al mar de totes les estacions termomètriques disponibles. En ser una malla de dades, els valors de temperatura puntuals queden suavitzats a una parcel·la o cel·la d’1 km per 1 km. S’hi pot veure que les zones amb els valors més elevats de temperatura durant la calorada de juliol de 1994 van ser la Catalunya Central, el prelitoral Central, la Conca de Barberà i la Ribera d’Ebre. També s’hi observa que els cims del Pirineu varen ser les úniques zones del país amb valors de la temperatura màxima per sota dels 28 C.

A la resta de la península Ibèrica també va fer molta calor. A l’Horta de Múrcia, el 4 de juliol de 1994 l’estació de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) de Múrcia – Alfons X va arribar als 47,2 °C i la de la Cantarella a 46,1 °C; i a Andalusia, els aeroports de Còrdova i Màlaga van registrar 44,0 °C i l’Aeroport de Sevilla, 43,9 °C.

Al País Valencià, els valors més elevats van donar-se a les comarques de l’Alacantí i del Baix Vinalopó, amb 41,4 °C als observatoris de l’AEMET d’Alacant – Ciutat Jardí i Elx – Aeroport de l’Altet, mentre que a les Balears van quedar-se per sota dels 40 °C, registrant-se una màxima de 39,4°C a Palma – Aeroport  de Son Sant Joan. A la Catalunya Nord, la calorada va tenir una menor incidència, ja que el valor més elevat van ser els 36,0°C a Prats de Molló (Vallespir) el 3 de juliol de 1994.

A continuació s’ofereix un llistat dels valors de temperatura màxima superiors o iguals a 40 °C entre l’1 i 5 de juliol de 1994 enregistrats a la Xarxa d’Observadors de Catalunya:

Els valors màxims assolits a punts de muntanya per damunt dels 1.500 m, entre l’1 i 5 de juliol de 1994, es mostren a la següent taula:

  • Anàlisi meteorològica

Durant la primera setmana de juliol de 1994 una bombolla d’aire molt càlid d’origen africà va afectar gran part de la península Ibèrica i la zona sud-occidental d’Europa amb valors de temperatura a 850 hPa que van arribar als 30 °C sobre la vertical d’Andalusia, 25 °C a la vall de l’Ebre, 22 °C als Pirineus i 20 °C als Alps, entre el 3 i 4 de juliol de 1994. L’entrada d’aquesta massa tan càlida es va veure afavorida per un flux de vent meridional a tots els nivells provocat per una important dorsal a 500 hPa centrada sobre el mar d’Alboran i que s’allargassava fins a Escandinàvia.

En els següents mapes es mostren les reanàlisis del 20CRP (NCAR-NCEP, EUA) per als dies 03/07/1994 (dreta) i 04/07/1994 (esquerra) a les 18UTC dels camps d’alçada geopotencial, temperatura i velocitat del vent a 500 hPa (imatge superior) i a 850 hPa (imatge central), així com els camps de pressió al nivell del mar en superfície, de temperatura a 2 m i velocitat del vent a 10 m (imatge inferior), on es poden apreciar els trets meteorològics descrits anteriorment.

Les dues calorades del mes de juliol de 1994 van comportar una important anomalia tèrmica a 850 hPa a la península Ibèrica i gran part de l’Europa occidental, així com una important anomalia positiva de l’alçada geopotencial a 850 hPa sobre Escandinàvia.

Sobre la vertical del Pirineu occidental es van assolir valors mensuals de temperatura a 850 hPa gairebé superiors als 3,5 °C, respecte la mitjana climàtica del període 1851-2014; van ser superiors als 4 °C, a l’interior de la península Ibèrica, gran part de França, el Benelux i el nord d’Alemanya. Al centre de la península Ibèrica l’anomalia de temperatura a 850 hPa es van superar els 4,5 °C, sent el valor màxim de l’anomalia a tot el continent europeu per al juliol de 1994.

El camp mitjà de l’altura geopotencial a 500 hPa també mostra un clar domini en la circulació de vent de component sud a l’Europa occidental, afavorint-se així l’entrada d’aire càlid procedent del Desert del Sàhara cap a la península Ibèrica i l’Europa occidental durant gran part del mes. Aquesta configuració és molt diferent a la predominant durant el mes de juliol a tota l’Europa occidental, amb una circulació del vent amb component majoritàriament de l’oest (veure imatges més avall) que afavoreix el pas de borrasques i fronts a la meitat nord del continent europeu. A continuació es mostren les reanàlisis del 20CRP dels camps mitjans mensuals de l’alçada geopotencial, la temperatura i la velocitat del vent a 850 hPa per als valors mitjans de tots els mesos de juliol (1851-2014, imatge superior), valors mitjans de juliol de 1994 (imatge central) i les anomalies de juliol de 1994 respecte la mitjana climàtica del període 1851-2014:

  • Danys produïts

L’hivern i la primavera de 1994 havien estat molt secs a gran part del país. Els valors acumulats de precipitació es trobaven clarament per sota de la mitjana climàtica, sobretot els corresponents a la primavera (al Berguedà i Bages havia plogut la meitat del que és habitual). Per tant, a principis de l’estiu de 1994 els boscos de Catalunya estaven en una situació d’important estrès hídric.

La temperatura tant elevada que va registrar-se a l’interior del país a conseqüència de la gran onada de calor, juntament amb la baixa humitat a causa del vent ressec del sud d’intensitat moderada que va bufar aquells dies, van facilitar que es produïssin els devastadors incendis forestals que van cremar més de 45.000 ha, entre el 4 i 8 de juliol de 1994 [1]. Els Bombers de Catalunya van haver d’atendre fins a 80 incendis forestals simultanis a tot el país durant aquells dies, la qual cosa va dificultar encara més les tasques d’extinció.

Cal destacar que dos incendis independents, un iniciat a Sant Mateu del Bages (Bages) i l’altre a Gargallà (Montmajor, Berguedà), van acabar ajuntant-se en un de sol a Viver i Serrateix (Berguedà), cremant prop de 30.000 ha al Berguedà i unes 15.000 ha al Bages. Aquestes superfícies representaven el 50 % del boscos d’ambdues comarques. El foc va arrasar també un nombre important de masies i granges de la Catalunya Central i va produir pèrdues econòmiques valorades en uns 170 milions d’euros.

Dos avis van morir a Casserres (Berguedà) a la seva masia envoltats per les flames el 5 de juliol i durant cinc dies, més de 6.500 persones van ser evacuades de la zona. En un altre incendi, van morir tres excursionistes el 4 de juliol quan es refugiaven del foc a les coves del Salnitre de Collbató (Baix Llobregat) [2]. Els mitjans de comunicació s’han fet ressò, durant els primers dies de juliol d’enguany, dels 25 anys transcorreguts des de l’incendi forestal del Bages i Berguedà. L’onada de calor que els va propiciar ja ha estat superada per una altra que ha succeït del 26-30 de juny de 2019 i que ha assolit valors màxims de temperatura més alts encara. Sabem que la freqüència de les onades de calor anirà en augment amb els anys com a conseqüència del canvi climàtic i que els incendis forestals formen part de l’ecosistema mediterrani. Per aquest motiu, cal dedicar esforços per tal d’evitar el despoblament rural i l’abandó de la gestió forestal per tal que efemèrides com aquesta no es tornin a repetir.

  • Referències

[1] Departament de Presidència (2014): “20 anys dels incendis al Bages i al Berguedà (1994-2014)”. Commemoracions 2014. Publicació interna. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

[2] Anuaris.CAT (1995): L’any dels focs. Disponible en línia. Fundació Catalunya i Secretaria de de Telecomunicacions i Societat de la Informació de Generalitat de Catalunya.

  • Enllaços d’interès
  1. Especial 25 anys dels incendis del 1994 a la Catalunya Central”. Monogràfic del diari Nació Digital del 3 de juliol de 2019, amb un recull d’articles, fotografies i vídeos dels devastadors incendis del juliol de 1994 al Bages i Berguedà.
  2. Incendis a Catalunya: Per què Catalunya crema?” Monogràfic interactiu del Diari Ara publicat l’any 2016, amb un recull de dades i fotografies sobre els principals incendis forestals que ha patit Catalunya durant el període 1970-2015.
  3. Catalunya s’haurà d’adaptar i aprendre a conviure amb el foc” Article publicat el 3 de juliol de 2019 al Blog del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) sobre la problemàtica dels incendis forestals a Catalunya.
Data d'actualització: 12.07.2019