30 anys dels catastròfics aiguats d’octubre de 1987

 

— PUBLICADA EL 09/10/2017 —

La setmana passada van complir-se 30 anys dels catastròfics aiguats de l’1-5 d’octubre de 1987 que van afectar a gran part del litoral de la Mediterrània occidental des del País Valencià fins a la Costa Blava (Provença) i les Illes Balears, causant greus desbordaments de nombrosos rius i rieres. A Catalunya va produir-se  la mort de 6 persones i pèrdues materials superiors als 1.000 milions de pessetes d’aquella època (~ 6 milions d’euros). En el total de l’episodi van acumular-se valors de precipitació superiors als 200 mm en molts indrets del litoral i prelitoral catalans, destacant els 482,0 mm a Sils (Selva), 426,0 mm a Banyuls de la Marenda (Rosselló, Catalunya Nord), 414,0 mm a Castelló d’Empúries (Baix Empordà) i 397,2 mm al Perelló (Baix Ebre). Els valors màxims en 24 h van donar-se el 3 d’octubre de 1987, amb 305,0 mm a Banyuls de la Marenda – Mas d’en Reig i 291,0 mm a Castelló d’Empúries.

Imatge del carrer de Muntaner de la ciutat de Barcelona convertit en un riu desbordat pel fort aiguat que va caure durant el 4 d’octubre de 1987. (Foto de Kim Manresa, La Vanguardia, núm. 38.003, de 5 d’octubre de 1987. Font: Hemeroteca Digital de La Vanguardia).

 

  • Descripció de l’episodi

Aquest episodi es va caracteritzar per una seqüència d’aiguats forts que van anar repetint-se durant 5 dies seguits (1-5 d’octubre de 1987) gairebé a les mateixes zones, i que deixaren precipitacions superiors als 100 mm en 24 h a diferents punts del litoral i prelitoral català i de la Costa Vermella (Rosselló). Puntualment aquests aiguats deixaren més de 250 mm en 24 h. En canvi, la precipitació va ser més modesta a gran part de l’interior del país i del Pirineu. Com a precedent, entre el 28 i 30 de setembre havien tingut lloc aiguats localment forts amb quantitats superiors als 50 mm en 24 h en alguns indrets del litoral sud.

En detall, el dia 1 els principals aiguats van concentrar-se al litoral sud i al prelitoral del nord-est, recollint-se 187,2 mm al Perelló (Baix Ebre), 153,0 mm a la Central Nuclear de Vandellòs (Baix Camp) i 145,0 mm a Sils (Selva).

El dia 2 els aiguats més forts tingueren lloc a la Costa Daurada i la Costa Brava, destacant els 131,0 mm a Tarragona – Universitat (Tarragonès) i 129,7 mm a Palafrugell (Baix Empordà).

El dia 3 els aiguats més intensos varen ser força generals a gran part del litoral entre la costa Central i la Costa Vermella, així com a zones del sector nord-est del prelitoral i el Ripollès, amb valors acumulats de 305,0 mm a Banyuls de la Marenda – Mas d’en Reig (Rosselló), 291,0 mm a Castelló d’Empúries (Alt Empordà), 230,0 mm a Sils, 188,0 mm a Jafre (Alt Empordà) i 177,1 mm a l’Aeroport de Girona (Selva).

El dia 4 va ser una nova jornada d’aiguats forts força generals a gran part del litoral, però especialment intensos a la costa Central i litoral sud, registrant-se 144,1 mm a l’Observatori Fabra (Barcelonès) i 138,0 mm a Amposta (Montsià) i Barcelona – Gràcia (Barcelonès).

Finalment, el dia 5, els aiguats més forts es van desplaçar cap a l’Anoia, amb valors de 96,0 mm a Piera i 82,2 mm al Bruc.

En el total de l’episodi (des de les 07 UTC del 01/10/1987 fins a les 07 UTC del 06/10/1987), van superar-se els 250 mm en àmplies zones del litoral i prelitoral catalans, destacant els 482,0 mm a Sils (Selva), 426,0 mm a Banyuls de la Marenda – Mas d’en Reig (Rosselló), 414,0 mm a Castelló d’Empúries (Alt Empordà), 397,2 mm al Perelló (Baix Ebre) i 363,7 mm a l’Aeroport de Barcelona (Baix Llobregat). En canvi, a gran part de les Terres de Ponent, els totals acumulats de precipitació durant l’episodi varen ser inferiors als 35 mm.

Aquest episodi va tenir lloc després d’un llarg període de sequera a gran part del país, però sobretot a les capçaleres dels rius. Així, el nivell d’aigua embassada ja es trobava força baix. Com que la precipitació més abundant va caure concentrada al litoral i en alguns punts del prelitoral, el nivell de les reserves hídriques amb prou feines va augmentar. Per tant, les restriccions d’aigua, que ja havien començat a nombroses viles del país, van continuar tot i que algunes d’elles van patir inundacions greus, com per exemple Reus.

A continuació es mostra un llistat dels valors diaris de precipitació mesurats a la Xarxa d’Observadors Meteorològics de Catalunya des les 07 UTC del 01/10/1987 fins a les 07 UTC del 06/10/1987. Es mostren només les dades de les estacions que van superar els 170,0 mm durant l’episodi de forts aiguats.

Tot seguit es mostren uns mapes aproximats del camp de precipitació total acumulada des de les 07 UTC de l’1 d’octubre de 1987 fins a les 07 UTC del 6 d’octubre de 1987 (a tot Catalunya i als sectors litorals i prelitorals del sud i del nord-est), a partir d’una malla de recent creació d’1 km de resolució espacial (Altava-Ortiz et al., 2016) de dades observades (calculada tenint en compte l’altitud, latitud, longitud i distància al mar de totes les estacions pluviomètriques disponibles), on es pot veure com la precipitació més abundant es va quedar concentrada entre la costa i el prelitoral, així com la seva irregular distribució a tot el país. També es pot observar com les zones més allunyades de la influència del mar Mediterrani van ser les que van rebre menys precipitació: les Terres de Ponent, la Val d’Aran i la cara nord del Pirineu. S’ha de comentar que en ser una malla de dades, els valors de precipitació puntuals queden suavitzats a una parcel·la o cel·la d’1 km per 1 km.

  • Anàlisi meteorològica

La situació sinòptica entre l’1 i el 5 d’octubre de 1987 va venir caracteritzada en superfície per la presència d’una baixa davant de les costes de Galícia (amb valors de pressió al seu centre inferiors als 1004-1010 hPa) i un potent anticicló sobre Escandinàvia (amb valors de pressió al seu centre superiors als 1036-1040 hPa), la posició dels quals va romandre força estacionària. En conseqüència, va mantenir-se en superfície un important i constant flux de vent del sud-est, el qual va aportar aire càlid i humit procedent del nord d’Àfrica sobre la costa mediterrània. Aquest aire és potencialment molt inestable i una important font d’humitat a l’hora de desenvolupar-se tempestes intenses, que varen descarregar forts aiguats. Aquest flux va desaparèixer quan la borrasca de Galícia es va anar diluint i l’anticicló escandinau va desplaçar-se cap a Bielorússia i Ucraïna durant el vespre del dia 5. Aquest fet va suposar el final de l’episodi d’aiguats forts.

A nivells mitjans i alts de la troposfera també va romandre força dies un flux constant entre el sud (a 850 hPa, ~ 1.500 m) i sud-oest (a 500 hPa, ~ 5.000 m), aportant una massa d’aire càlid i humit de l’Atlàntic cap a la península Ibèrica. Aquest flux constant va veure’s afavorit per la posició quasi-estacionària d’un embossament d’aire fred situat al nord-est de la costa gallega i una dorsal anticiclònica que dominava gran part de la Mediterrània occidental i l’Europa central. Així doncs, el contingut d’humitat a tota la troposfera va ser molt important durant l’episodi. Per tant, tingué lloc una forta inestabilitat potencial tant a nivells mitjans com alts de la troposfera. Durant l’episodi existí també un marcat cisallament del vent amb l’alçada (del sud-est en superfície, sud a 850 hPa i sud-oest a 500 hPa). Tots aquests factors varen ser claus de cara al desenvolupament de la convecció i forts aiguats.

Aquesta situació, finalment va afavorir la formació d’una línia de convergència quasi-estacionària sobre el mar i molt propera a la costa catalana, facilitant l’inici de la convecció cada dia. A més, com a conseqüència de l’elevat contingut d’humitat a tota la columna vertical d’aire situada damunt de Catalunya, els petits relleus de la serralada Litoral van ser suficients per a disparar la convecció i que els forts aiguats esdevingueren entre el litoral i el prelitoral, entrant així ben poc cap a l’interior o el Pirineu.

Per a una anàlisi més detallada d’aquest episodi consulteu l’article de Ramis et al. (1994), on s’analitzaren en profunditat els principals factors sinòptics i mesoescalars causants dels forts aiguats de l’1 al 5 d’octubre de 1987.

A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP (NCAR-NCEP, EUA) del 03/10/1987 a les 12 UTC (mapes de l’esquerra) i del 04/10/1987 a les 12 UTC (mapes de la dreta) per als camps de temperatura, geopotencial i vent a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps de temperatura, pressió al nivell del mar i vent en superfície (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorològics generals de l’episodi comentats anteriorment.

 

 

  • Danys

Malauradament aquest episodi de precipitació abundant va provocar la mort de 6 persones a Catalunya (14 a tot l’estat espanyol) i pèrdues materials per un valor de més de 1.000 milions de pessetes del 1987 (~ 6 milions d’euros, que equivaldrien actualment a uns 15 milions d’euros). Van haver-hi nombrosos talls de carreteres, inclús l’AP-7 va quedar inundada i tallada durant moltes hores. Durant uns quants dies el subministrament elèctric i l’abastament d’aigua potable es van interrompre, provocant força inconvenients a la població.

Els forts aiguats varen provocar, principalment entre el 3 i 4 d’octubre, el desbordament del Llobregat, el Besòs, el riu Sec, el Ridaura, el Daró, el Ter, el Freser, l’Onyar, el Galligants, el Fluvià i la Muga, així com el de nombroses rieres, barrancs i torrents del litoral i prelitoral catalans, des del Montsià fins a la Costa Vermella (Rosselló, Catalunya Nord).

Nombroses rieres del Baix Llobregat i Maresme varen sortir-se de mare, inundant baixos i provocant força danys en habitatges i cultius, com per exemple a Viladecans, Sant Climent de Llobregat, Torrelles de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Alella, Premià de Mar, Cabrera de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Mataró, Caldes d’Estrac, Arenys de Munt i Arenys de Mar.

Els forts aiguats convertiren els carrers de moltes viles en rius o torrents d’aigua desbordats per la impossibilitat del clavegueram de poder engolir la gran quantitat d’aigua que queia. Això va passar a Amposta, Tortosa, Cambrils, Salou, Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Roda de Berà, Calafell, Segur de Calafell, Cunit, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Montcada i Reixac, Mataró, Maçanet de la Selva, Palamós, Palafrugell, Girona, l’Escala, Figueres, Vilabertran i Cabanes, entre d’altres poblacions.

Les inundacions de molts camps de conreus van provocar la pèrdua de gairebé la totalitat de la collita d’avellana a la Selva, de vinya a l’Empordà i una part important de les collites dels deltes de l’Ebre i del Llobregat.

A la Catalunya Nord, els forts aiguats varen concentrar-se prop del litoral, sobretot a la Costa Vermella, destacant la zona del Mas d’en Reig a Banyuls de la Marenda (Rosselló). Van desbordar-se de forma violenta la ribera de Vallàuria i els seus afluents (principalment el còrrec de Tarabaus) provocant danys molt importants en tot el seu curs fins al mar. Es va inundar també l’avinguda del General de Gaulle situada a la riba esquerra de la Vallàuria. Per una altra banda, la forta crescuda del torrent de Serís va causar danys importants a la residència d’avis Paul Reig i el desbordament del rec de Vall Pompó va provocar també danys importants als afores de la vila, destruint molts camps de vinya. Finalment, a Cervera de la Marenda en sortir-se de mare el Riberal van haver-hi danys greus a les cases properes al seu curs.

 

  • Referències i enllaços d’interès

– Altava-Ortiz, V., A. Barrera-Escoda, M. Barnolas, M. Herrero, A. Serra, A. Sairouni i M. Prohom (2016): “Construction of a temperature and precipitation high-resolution database in Catalonia for the 1970-2014 period. Analyses of recent climatic variability”. 16th European Meteorological Society (EMS) Annual Meeting and 11th European Conference on Applied Climatology (ECAC), 12-16 de setembre de 2016. Trieste, Itàlia (presentació oral). EMS2016-477. (Presentació de l’SMC mostrada al 16è congrés internacional de la Societat Meteorològica Europea, European Meteorological Society, EMS, del 2016).

– Ibáñez Villanueva, J. (2017): “Octubre de 1987: Gota Freda?” Barcelona: Històries del temps, 1981-1990. (Article sobre els aiguats d’octubre 1987 a Catalunya, del Blog meteorològic de l’observador Quim Ibáñez Villanueva de Cerdanyola del Vallès – Can Coll. En aquest blog es comenten curiositats i episodis meteorològics històrics esdevinguts a la ciutat de Barcelona i a Catalunya, des del segle XVII fins a l’actualitat).

– Météo-France (2016): 3 octobre 1987 – Pluies diluviennes sur les Pyrénées-Orientales. Pluies extrêmes en France métropolitaine. Événements mémorables. (Pàgina web en francès del Servei Meteorològic de França, Météo-France, publicada el 06/04/2016 sobre l’episodi de forts aiguats d’octubre de 1987 a la Catalunya Nord. Penja d’una secció dedicada als episodis més intensos de precipitació a França des de mitjans segle XVIII fins a l’actualitat).

– Ramis, C., M.C. Llasat, A. Genovés i A. Jansà (1994): “The October-1987 floods in Catalonia. Synoptic and mesoscale mechanisms”. Meteorological Applications, 1(4), pp.337-350. (Article en anglès on s’analitza els factors sinòptics i mesoescalars que determinaren l’episodi de forts aiguats d’octubre de 1987).

Data d'actualització: 13.03.2018