50 anys dels catastròfics aiguats del 25 de setembre de 1962 a Catalunya

PUBLICADA EL 31/01/2013

L’any passat es van complir 50 anys dels aiguats durant el vespre-nit del 25 de setembre de 1962, els quals van provocar a Catalunya una de les majors catàstrofes hidrològiques que ha patit el nostre país amb la mort d’un miler de persones. Per aquest motiu el Servei Meteorològic de Catalunya ha recopilat i ordenat informació de diverses fonts per a recordar aquest episodi, la qual es presenta a continuació.

La situació meteorològica es va caracteritzar en superfície per una advecció d”aire càlid molt humit de la Mediterrània que va permetre una acumulació molt important de vapor d”aigua i d”inestabilitat potencial a les capes baixes de la troposfera, a la qual s’hi va ajuntar l”arribada d”aire humit i relativament fred en capes mitjanes i altes de la troposfera pel pas d’un tàlveg sobre la Península Ibèrica. Tots aquests factors van causar la formació d’importants tempestes, organitzades probablement en un sistema convectiu de mesoescala que va afectar durant unes quatre hores (entre les 19:30 i les 23:30 del dia 25, hora oficial) principalment el nord del Baix Llobregat, el Vallès i el Baix Maresme (més info: article1, article2, article3).

Es van registrar valors superiors als 200 mm en menys de 3 h. A Sabadell-Can Marcet van caure 95 mm en 45 min amb una intensitat màxima de 6 mm/min. El màxim de precipitació enregistrat va ser de 250 mm a Martorelles. Aquests valors de precipitació tenen un període de retorn superior als 100 anys per alguns punts de la zona afectada segons l’estudi realitzat a l’any 2005 per l’SMC “Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per a diferents períodes de retorn”. Aquest episodi va tenir lloc després d”una llarga sequera, ja que feia uns 4 mesos que gairebé no hi plovia. Els aiguats van produir el creixement sobtat de diverses rieres i rius afluents del Llobregat i del Besòs (principalment la Riera de les Arenes i el Riu Ripoll). El barri de les Arenes a Terrassa, l”Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada.

Al llarg del dia 25 de setembre les precipitacions van arribar a Catalunya, amb plugims febles que van començar pel sud i que s”anaren intensificant mentre es desplaçaven cap al nord.Sobre les sis de la tarda (hora oficial) les pluges es van fer més intenses, tot i que havia estat plovent durant tot el dia de forma feble i dispersa a gran part del país. Entre les deu i les onze de la nit les tempestes van descarregar amb una intensitat molt elevada, causant les grans crescudes i desbordaments de rius i rieres de les conques del Besòs i del Llobregat.

A continuació es presenta un llistat dels valors acumulats de precipitació des de les 07 UTC del dia 25 a les 07 UTC del dia 26 de setembre de 1962 a les estacions pluviomètriques de la xarxa d’observadors de l’AEMET (en aquella època,Servicio Meteorológico Nacional) per sobre dels 100 mm. Els màxims de precipitació van correspondre a Martorelles amb 250 mm, Corbera de Llobregat amb 240 mm i a Terrassa amb 223 mm.

En el següent mapa es pot veure la distribució espacial de la precipitació acumulada per al 25 de setembre de 1962. Aquest mapa ha estat elaborat per l’SMC a partir de les dades de totes les estacions de la xarxa pluviomètrica de l’antic Servicio Meteorológico Nacional. En aquest mapa es poden veure que els màxims de precipitació van tenir lloc al voltant de la Serralada de Marina, entre el Vallès Oriental i el Maresme, i la Serra de l’Ordal, al Baix Llobregat. Altres màxims importants apareixen a les Serres de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, al Vallès Occidental, i la Serralada de Montserrat.

En el següent mapa es poden veure els municipis afectats per les inundacions degudes als forts aiguats que van caure. Les inundacions estan classificades segons els danys que produeixen en extraordinàries (danys lleus en les infraestructures com carreteres, ponts, molins, dics, murs, habitatges…) o catastròfiques (danys importants amb la destrucció d’infraestructures). Tot i que la zona més afectada pels forts aiguats va ser el litoral i prelitoral centrals, van haver-hi efectes en altres indrets del país com la Seu d’Urgell, Igualada, Manresa i Vilafant.

Per a més informació d’aquest episodi, i sobretot d’imatges dels efectes produïts pels aiguats, és interessant consultar el blog que s’ha creat per part dels museus municipals de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Terrassa i Sabadell on també s’apleguen les accions d’homenatge i record amb què, enguany, cada ajuntament ha planejat commemorar el 50è aniversari de les inundacions del 25 de setembre de 1962 al Vallès.