Com funciona un radar

Com funciona un radar

Utilitzacio dades radar

El funcionament d’un radar meteorològic és similar al d’un far. L’antena del radar gira contínuament per tal d’escombrar, o il·luminar, els blancs que es volen observar en un cert volum de l’atmosfera. Després d’un sofisticat processament del senyal retornat pels ecos observats, el radar proporciona informació valuosa sobre les característiques d’aquests ecos que es poden relacionar amb la intensitat de la precipitació que els causa o amb la seva velocitat respecte el radar.

En el cas d’un radar meteorològic, els blancs són les partícules de precipitació, bé siguin gotetes de pluja, flocs de neu, grans de calamarsa, o , com passa a vegades, una barreja de tots ells.

Un radar meteorològic funciona de forma similar a altres tipus de radars, com els radars dels aeroports utilitzats per localitzar avions, els radars marítims dels vaixells, o els que utilitza la policia per a detectar els vehicles que circulen massa ràpid per la carretera. En el cas d’un radar meteorològic, l’objectiu principal és observar la precipitació.

 

El funcionament bàsic d’un radar és el següent:

com funciona un radar1

1. El radar envia energia a través de l’antena cap a una certa direcció.

com funciona un radar 2

2. Si l’energia enviada troba un blanc en el seu camí, el blanc retorna un eco al radar, és a dir, una part de l’energia rebuda. Si l’energia no troba cap blanc no retorna cap eco.

com funciona un radar 3

3. El radar processa l’eco rebut i determina la seva posició, intensitat i moviment.

 

Grafisme sobre el funcionament del radar realitzat pel Grup de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia, UPC.

Aquest procés de transmissió i recepció es repeteix unes mil vegades per segon i permet determinar la presència de precipitació fins a uns 100 km al voltant del radar.

A més de la precipitació, les muntanyes també retornen l’energia rebuda pel radar. Per aquest motiu, en una zona muntanyosa com ara Catalunya, la presència de muntanyes s’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar l’estructura de la xarxa de radars. Aquests ecos fixes i d’altres problemes associats (atenuació, ocultació, propagació anòmala, banda brillant, etc.) requereixen una sèrie de correccions posteriors, especialment si es vol fer un ús quantitatiu de les observacions radar.

Data d'actualització: 27.11.2014