Sc – Estratocúmulus

Definició

Tipus de núvols baixos que formen masses globulars o acanalades. Tenen més extensió horitzontal que vertical, però conserven un cert gruix.

No acostumen a produir precipitacions, i, si tenen lloc, sempre seran febles en forma de pluja, neu o neu granulada.

Es poden presentar tant isolats com formant masses, en aquest darrer cas en formacions regulars, amb la base a una altura homogènia. Sovint els acanalats estan tan junts que formen masses nuvoloses contínues.

Estan constituïts principalment per gotes d’aigua acompanyades, de vegades, de gotes de pluja o de neu granulada i, rarament, de cristalls i flocs de neu.

Consells per a l’observació

Les diferències d’espessor permeten veure la llum del sol en els llocs més prims o en la separació entre els seus elements.

Hi ha totes les formes de transició entre estratocúmulus i estratus, d’una banda, i estratocúmulus i altocúmulus, de l’altra. Per distingir-los, cal recordar els matisos diferents del gruix dels núvols i de l’altura a la qual es troba la base.

També es poden formar a partir de cúmuls de bon temps a darrera hora de la tarda. Llavors es diferencien del seu origen per perdre gruix i per tenir la part superior molt més aplanada.

Vistos per sobre, els Sc tenen un aspecte molt similar al que presenten vistos des de la perspectiva habitual per sota. Aquest aspecte vist de la muntanya és el que s’anomena mar de núvols.

S’observen sovint mantells d’estratocúmulus a dos o més nivells, sempre amb la base per sota dels 2.000 metres.

Fotografies