Definició

Un núvol és una porció d’aire enterbolida pel vapor d’aigua condensat en forma de gotes d’aigua o de glaç (unes 1.000 per cm3), de mida molt petita (un diàmetre comú és 0,01 mm), la qual cosa vol dir que la distància mitjana entre les gotes és d’1 mm.

La mida de les gotes d’aigua i dels cristalls de glaç dels núvols afavoreix que es mantinguin en suspensió en l’aire o facin una caiguda molt lenta.

Diversos tipus de núvols comparteixen en el seu si gotes d’aigua i cristalls de glaç.

Es formen per la condensació (pas de gas a líquid) o la sublimació (de gas a sòlid) del vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera, provinent de l’evaporació per escalfament de les masses d’aigua superficials: oceans, mars, rius, etc.

La presència en l’aire de petites partícules de pols de diferent origen afavoreix l’aparició de les gotes d’aigua i dels cristalls de glaç. Aquestes partícules són anomenades nuclis de condensació.

Per l’altura de la seva base, els núvols es classifiquen en alts, mitjans i baixos.

L’altura dels núvols augmenta durant el dia i disminueix a la nit. L’altura sol ser major a l’estiu que a l’hivern. Aquestes oscil•lacions s’expliquen per la variació de la temperatura diària i estacional.

Consells per a l’observació

Els 10 gèneres de núvols existents se subdivideixen en espècies, varietats i detalls accidentals que donen lloc a diversos tipus dins del mateix gènere.

Gairebé tots els núvols es troben en la capa inferior de l’atmosfera, la troposfera. Tan sols són fora d’aquesta zona els núvols nacrats i els noctilucents.

L’altura de la base dels núvols és un dels millors detalls per identificar-los:

  • Núvols alts (base entre 6 i 12 km): cirrus, cirrostrats i cirrocúmuls.
  • Núvols mitjans (base entre 2 i 6 km): altostrats, altocúmuls i nimbostrats (aquests són els únics que poden classificar-se com a mitjans i baixos).
  • Núvols baixos (base entre 600 m i 1.500 m): estratocúmuls, estrats, cúmuls, cumulonimbus i nimbostrats.

A banda d’identificar els núvols, cal indicar la fracció de cel cobert, expressada en octes o vuitenes parts.

Si en una observació els núvols presents són inferiors a una octa, cal posar 1 igualment. Per indicar el zero, cal que el cel estigui absolutament ras.

En cas d’observar el cel gairebé tapat, però amb algun punt de clariana, cal posar 7 octes; el 8 es reserva només per a quan és absolutament tapat.

Si l’observador realitza la seva tasca des d’un lloc elevat es pot trobar amb núvols visibles per sota del seu nivell. En aquest cas, s’han de consignar a part, però no s’han de sumar en el nombre d’octes de cel cobert.

En el mateix cas anterior d’observacions en llocs enlairats, es pot donar el cas que en el moment de l’observació l’indret estigui totalment o parcialment envoltat de núvols i, per tant, amb molt poca visibilitat. En aquests casos s’ha d’anotar com a boira.

En una observació de núvols, tots els que siguin visibles s’han d’anotar en algun dels deu gèneres definits.

Fotografies

Altocúmuls i cirrostrats
Gèneres de núvols Altocúmuls en primer terme i al fons, amb cirrostrats en tot l’horitzó amb halo solar. Autor: Josep Paret
Cúmuls i cumulonimbus
Gèneres de núvols Cúmuls, en primer terme, i cumulonimbus amb cortines de precipitació, al fons. Autor: Josep Pareta
Cirrocúmuls i cirrus
Gèneres de núvols Cirrocúmuls i cirrus. Autor: Alfred Mariné
Estratocúmuls i altostrats
Gèneres de núvols Estratocúmuls al centre i fons. En primer terme altostrats, a la cantonada esquerra superior. Autora: Aida Garriga