Definició

Tipus de núvols alts, generalment isolats, en forma de filaments blancs i delicats. Altres vegades formen bancs o faixes estretes totalment o parcialment blanques.
Tenen un aspecte fibrós (com de cabells) i sovint una lluentor sedosa.
Estan compostos totalment per cristalls de glaç i la seva transparència es deu a l’estat de dispersió d’aquests cristalls.
Normalment, quan passen davant del sol deixen passar pràcticament tota la llum.
En les latituds mitjanes es troben per sobre dels 6.000 metres. Són els núvols més alts i mai no poden tenir altres núvols per damunt.

Consells per a l’observació

Tot i tenir diferents formes, el color blanc, la transparència al sol i el fet de no crear ombra els fa generalment fàcils de distingir.
Es tenyeixen d’un color groc o vermell viu abans de la sortida i després de la posta del sol. També s’il·luminen molt abans i s’apaguen força més tard que la resta de núvols. En aquestes hores d’inici i final del dia és quan es veuen millor.
A la nit són difícils de veure per la seva transparència, ja que poden passar davant de les estrelles sense ocultar-les.
Quan apareixen sols al cel acostumen a indicar bon temps. Si van seguits a l’horitzó per núvols cada cop més espessos, són senyal de l’arribada d’un front càlid.
No produeixen mai precipitació.
Són un tipus de núvols molt habitual en les nostres contrades.

Fotografies

Cirrus

Gèneres de núvols Cirrus. Autor: Sergi Corral

Data d'actualització: 31.07.2017