Definició

Tipus de núvols alts que es presenten sempre agrupats en formacions regulars (bancs) de diàmetre individual inferior a 1º i formats, gairebé exclusivament, per cristalls de glaç.

No tenen ombra pròpia i són de color blanc molt nítid.

El contorn de cada núvol acostuma a ser ben delimitat i les formes més habituals són similars a llenties o ametlles.

Estan formats gairebé del tot per cristalls de glaç i la seva transparència es deu a l’estat de dispersió d’aquests cristalls.
Acostumen a ser prou transparents per deixar veure la posició del sol i de la lluna quan passen davant seu. Per la mateixa raó, són difícils de distingir a la nit.

S’associen a corones i irisacions.

Consells per a l’observació

És molt habitual trobar-los associats als cirrus i cirroestratus, dels quals són una evolució.

Aquests núvols agrupats mostren un aspecte amb ondulacions com el rastre de l’onatge a la sorra de la platja.

Mirant les seves formacions en direcció a l’origen del vent, si darrere seu els núvols són cada cop més espessos, pot indicar l’arribada d’un front fred, i, per tant, de precipitacions. Si no és així, el bon temps està assegurat.

No produeixen mai precipitació i no són gaire habituals al nostre país.

Fotografies

Cirrocúmuls.
Gèneres de núvols Cirrocúmulus. Autor: Alfons Puertas