Definició

Són núvols de desenvolupament vertical que ocupen els tres pisos d’altura definits per als núvols (alt, mitjà i baix), i arriben fins al límit superior de la troposfera, la capa inferior de l’atmosfera. Aquest límit superior és conegut com tropopausa.

Tenen forma de muntanya o de torre. La part superior és habitualment llisa, fibrosa o estriada, de color blanc molt intens i gairebé sempre aplanada, en forma d’enclusa.

La part mitjana i baixa és cumuliforme i amb diverses tonalitats de grisos, habitualment molt foscos.

El més usual és que siguin formacions d’un sol cumulonimbus amb força núvols associats. En altres ocasions, es presenten en grups que adquireixen la forma d’una gran muralla i poden causar episodis de precipitacions molt intenses, són els anomenats trens convectius.

La pedra i la calamarsa, els xàfecs i les tempestes són fenòmens associats en exclusiva als cumulonimbus, la qual cosa no vol dir que un núvol d’aquest gènere hagi de generar obligatòriament sempre algun o tots aquests fenòmens.

Estan constituïts per gotes líquides en la part inferior i mitjana, i per una barreja de gotes líquides i glaçades i de cristalls de glaç en la superior.

Els desplaçaments verticals d’aire al seu interior són molt violents i ràpids.

Consells per a l’observació

Vist en perspectiva, és un núvol difícil de confondre.

Els cumulonimbus van associats a d’altres classes de núvols i són també veritables fàbriques de núvols: poden produir bancs d’altocúmulus, estratocúmulus espessos i cirrus densos.

L’aspecte del cel quan passa un cumulonimbus per sobre de l’observador pot ser caòtic, amb multitud de núvols trencats i esquinçats i amb cortines de precipitació que poden evaporar-se abans d’arribar a terra (virga).

Fotografies

Cumulonimbus arcus
Gèneres de núvols Cumulonimbus arcus. Autora: Brunya Surinyach
Cumulonimbus
Gèneres de núvols Cumulonimbus. Autor: Manel Dot