L’aire gairebé no està mai quiet. I no ho està perquè la temperatura no és igual a tot arreu. Al capítol anterior explicàvem que una diferència de temperatura, segons la vertical, podia originar convecció (corrents verticals d’aire), però tots sabeu que sovint fa vent i això vol dir que l’aire també és mou en el pla horitzontal. L’aire càlid és meu lleuger que el fred, i això fa que la pressió atmosfèrica (el pes de l’aire sobre els nostres caps) també sigui diferent d’unes zones a les altres.L’aire viatja de les zones de més pressió atmosfèrica a les de menys, intentant igualar-la.

Hi ha diversos motius perquè la temperatura variï:

La distribució de mars i terres n’és un, ja que la terra s’escalfa molt més i molt més ràpid que no pas al mar.

La coberta vegetal o rocosa del sòl també origina temperatures diferents, sobretot quan els toca el Sol.

Però hi ha un motiu determinant i importantíssim que provoca una distribució de temperatura molt diferent a la Terra: la seva forma.

Si la terra fos plana i orientada cap al Sol, s’escalfaria tota de manera semblant, però no és així. La Terra, com segur que sabeu, és rodona. Això fa que les àrees properes a l’equador, que estan encarades al Sol, s’escalfin molt, mentre que les zones polars, situades als dos extrems de la Terra, s’escalfen poc, ja que els raigs solars hi arriben molt inclinats. Per entrendre-ho millor podeu fer un experiment senzill: en una habitació fosca enceneu una llanterna i il·lumineu des de prop una pilota apuntant al seu centre. Veureu un cercle petit de llum. Ara desplaceu la llanterna, sense variar-ne la inclinació, cap a un extrem de la pilota. Veureu que el feix de llum s’allarga i ocupa una superfície molt més gran. Podeu imaginar fàcilment que l’energia associada al feix de llum es reparteix en més superfície i, per tant, escalfa menys que quan està molt concentrada. Per això fa molt més fred als pols que a l’equador.

A més, la Terra viatja al voltant del Sol al llarg de l’any, i com que l’equador terrestre està una mica inclinat respecte del pla de la seva òrbita al voltant del Sol, la part de la Terra que està ben encarada cap al Sol varia al llarg de l’any. Això és el que fa que existeixin les estacions: la primavera, l’estiu, la tardor i l’hivern. Quan és estiu a l’hemisferi nord és hivern a l’hemisferi sud!

Ara ja hem entès per què fa més calor a l’equador que als pols. A l’equador tenim aire calent, que és menys dens (pesa menys) que l’aire fred que hi ha als pols. Com que pesa menys hi haurà baixes pressions, és a dir, hi haurà depressions. Com les D que segur que heu vist pintades als mapes del temps.

Als pols, l’aire fred i dens farà que la pressió sigui alta i hi haurà altes pressions, o anticiclons, com els que s’assenyalen amb una A als mapes. L’aire equatorial ascendirà i el lloc que deixarà serà ocupat per aire més fred procedent dels pols. L’aire, circulant, intentarà igualar les pressions.

D’aquesta manera sempre hi hauria vent del nord a l’hemisferi nord i vent del sud a l’hemisferi sud. Per sobre d’aquests vents n’hi hauria de sentit contrari per tancar la circulació. Aquest seria un model molt senzill de circulació atmosfèrica, però al capítol següent veurem que no és el real. I per què no és real? Doncs perquè la terra no està quieta sinó que gira!