Suport a la interpretació de la cartografia climàtica

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet periòdicament informes i butlletins sobre l’estat del clima a Catalunya. La representació cartogràfica de diverses variables mesurades per a un determinat període (mes, estació, any) ajuda a caracteritzar de manera fàcil i ràpida el comportament del clima del país.

Hi ha dues maneres bàsiques de representació: les variables en valor absolut o com a anomalia (o diferència), respecte d’un període de referència.

Cartografia basada en valor absolut

Es basa en la representació dels registres tal com s’han generat, és a dir, un valor mitjà de temperatura o de precipitació acumulada en un període concret. Aquesta representació permet copsar la diversitat climàtica del territori i el paper destacat de la geografia sobre la seva distribució.

La figura de l’esquerra mostra la mitjana de temperatura de la tardor de 2018 on s’aprecia la gran diferència que es pot donar al país, amb una mitjana que pot ser de més de 18 ºC a parts de la costa, i de menys de 2 ºC a les parts més altes del Pirineu occidental.

Igualment, per la variable precipitació i la mateixa tardor (mapa de la dreta) mostra un ampli contrast pluviomètric, amb totals de precipitació que superen els 600 mm als Ports i al Pirineu Oriental, amb d’altres que no arriben als 200 mm, com és el cas de la depressió Central.

Cartografia basada en l’anomalia o la diferència

Es fonamenta en la representació dels mateixos registres però expressats com a diferència o anomalia respecte d’un període de referència. Aquest període de referència ha de tenir una àmplia cobertura temporal, per tal de garantir que queda ben representada la variabilitat climàtica de cada indret i normalment sol ser de 30 anys. L’SMC utilitza el període 1961-1990 com a referència, tal com recomana l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Al mapa de l’esquerra es mostra l’anomalia de la temperatura mitjana a Catalunya per la tardor de 2018, és a dir, la diferència entre aquesta mitjana i la d’una tardor típica, resultant d’obtenir la mitjana de les trenta tardors, dins del període 1961-1990. Aquesta representació permet copsar ràpidament les àrees on la temperatura ha estat més càlida (tons vermellosos) i més freda (tons blavosos), i determinar la seva magnitud.

La figura de la dreta presenta l’anomalia de la precipitació la mateixa tardor de 2018, expressada com a anomalia respecte de la mitjana. En aquest cas el 100% indica que aquell indret ha recollit una precipitació igual a la seva mitjana, per tant, no té ni dèficit ni superàvit. Si s’està per damunt d’aquest valor (tons blavosos) indicarà que s’haurà recollit una precipitació per sobre de la mitjana i podrem qualificar el període com a humit, per contra els sectors per sota (tons ataronjats i vermellosos) hauran experimentat una precipitació inferior a l’esperada.

Des del 2015, també és possible consultar els mapes d’anomalia de la irradiació solar, expressada com a diferència (en %) respecte de la mitjana d’un període climàtic de referència més breu, 2005-2014 (mapa de l’esquerra). En aquests mapes el valor “0” s’associa a condicions iguals a la mitjana, en tons grisosos es mostren els àmbits on la irradiació ha estat per sota, i en tons grogosos o ataronjats on ha estat per damunt.

Criteri per qualificar un període com càlid/fred o sec/humit

En funció de les diferències respecte de la mitjana, l’SMC utilitza un criteri per qualificar un període des del punt de vista tèrmic o pluviomètric:

Qualificació tèrmicaDiferència respecte de la mitjana climàtica (ºC)Qualificació pluviomètricaDiferència respecte de la mitjana climàtica (%)
Molt càlid> 3 ºCMolt sec< 30%
Càlid entre 0,5 ºC i 3 ºCSecentre 30% i 90%
Normalentre 0,5 ºC i -0,5 ºCNormalentre 90% i 110%
Fredentre -0,5 ºC i -3 ºCHumitentre 110% i 190%
Molt fred< -3 ºC Molt humit> 190%
Data d'actualització: 25.06.2019