Tendència per sèries climàtiques

La tendència anual i estacional es mostra per a diferents sèries climàtiques de qualitat i amb dades des de 1950. Aquesta aproximació permet identificar patrons territorials diferenciats de l’evolució de la temperatura i la precipitació anual i estacional.

Els canvis en la temperatura es mostren per a 23 sèries, mentre que per a la precipitació s’utilitzen dades de 70 sèries. Podeu consultar la distribució territorial de les sèries utilitzades a aquest mapa.

 

Temperatura de l’aire. 1950-2016

Distribució territorial de la tendència de la temperatura per a diferents resolucions temporals (anual o estacional) i per a la temperatura mitjana. L’àrea dels cercles és proporcional al valor de la tendència decennal (en ºC/decenni). El cercle sòlid indica que l’increment és estadísticament significatiu, segons el test de Mann-Kendall (p<0,05).

Variable:

Tendència anual: bona part del territori registra tendències a l’increment tèrmic des de 1950 i estadísticament significatives arreu. No s’aprecien diferències territorials i en tot cas per damunt de +0,20ºC/decenni.

Hivern: es tracta de l’estació amb increments més moderats (al voltant de +0,20ºC/decenni), juntament amb la tardor.

Primavera: augment de la temperatura significatiu a tot el territori i gairebé per damunt dels +0,23ºC/decenni.

Estiu: l’estació amb un increment més marcat, amb tendències que superen els +0,32ºC/decenni a tot el país.

Tardor: com a la primavera, patró no tant marcat (increments de +0,20ºC/decenni) però amb significació estadística a tot arreu.

 

Precipitació. 1950-2016

Distribució territorial de la tendència de la precipitació per a diferents resolucions temporals (anual o estacional). L’àrea dels cercles és proporcional al percentatge de canvi per dècada experimentat (en %/decenni) i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens). La circumferència taronja indica que la tendència es estadísticament significativa segons el test de Mann-Kendall (p<0,05).

Variable:

Tendència anual: a grans trets bona part del territori registra tendències al descens de la precipitació des de 1950, però només són estadísticament significatives a algunes sèries del Pirineu i del centre. Només hi ha dos sectors, l’Empordà i al voltant de la Conca de Barberà, amb valors lleugerament positius.

Hivern: són freqüents les tendències negatives per bé que no significatives (a excepció de Puigcerdà i Organyà). El sector costaner central i nord registra tendències molt lleugeres a l’increment.

Primavera: patró espacial força variat, lleuger increment als extrems sud-oest i nord-est i lleugera disminució al Prepirineu central.

Estiu: període de l’any amb un descens de la precipitació més marcat, especialment al sud i oest amb abundància de valors significatius.

Tardor: com a la primavera, patró molt variat i amb una distribució espacial variada. Només a l’extrem sud hi ha una tendència més àmplia al descens, però en cap cas però hi ha significació estadística.

 

Més informació

El monitoratge del clima a Catalunya s’avalua a través del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC). L’edició de 2016 es pot consultar per apartats i de forma completa:

1. Fonts de dades i metodologia [PDF 2,0 MB]

2. Temperatura de l’aire [PDF 7,2 MB]

3. Precipitació [PDF 4,0 MB]

4. Variables marines [PDF 2,3 MB]

5. Índexs climàtics [PDF 12,8 MB]

6. Conclusions [PDF 1,6 MB]

7. Resum executiu [PDF 2,3 MB]

Butlletí complet [PDF 25,6 MB]

 

Podeu accedir als butlletins complets d’anys anteriors:

Data d'actualització: 29.05.2017