Tendència per sèries climàtiques

La tendència anual i estacional es mostra per a un conjunt de sèries climàtiques de qualitat i homogènies, i amb dades des de 1950. Aquesta aproximació permet identificar patrons territorials diferenciats de l’evolució de la temperatura i la precipitació anual i estacional.

Els canvis en la temperatura es mostren per a 23 sèries, mentre que per a la precipitació s’utilitzen dades de 70 sèries. Podeu consultar la distribució territorial de les sèries utilitzades a aquest mapa.

Temperatura de l’aire. 1950-2018

Distribució territorial de la tendència de la temperatura per a diferents resolucions temporals (anual o estacional) i per a la temperatura mitjana. L’àrea dels cercles és proporcional al valor de la tendència decennal (en ºC/decenni). El cercle sòlid indica que l’increment és estadísticament significatiu, segons el test de Mann-Kendall (p<0,05).

Variable:

La tendència anual de la temperatura mitjana envers un escalfament és robusta i força uniforme arreu del territori, amb un valor que se situa al voltant del +0,25 ºC/decenni.

L’hivern, és l’estació de l’any amb increments tèrmics més moderats (al voltant de +0,19 ºC/decenni), sent la sèrie de l’Observatori Fabra la que registra una tendència més evident (+0,23 ºC/decenni), possiblement influenciada per l’illa de calor barcelonina.

La primavera presenta una tendència clara cap a l’augment de la temperatura, significativa a tot el territori, i al voltant de +0,24 ºC/decenni. En aquesta estació, s’aprecia un ritme de creixement tèrmic més marcat al Pirineu occidental i a la franja litoral central i meridional.

L’estiu és el període amb un increment tèrmic més marcat i generalitzat, amb una tendència de la temperatura mitjana que supera els +0,34 ºC/decenni, i no s’aprecia una pauta espacial clara.

Finalment, la tardor, té un ritme d’increment tèrmic similar a la primavera (+0,20 ºC/decenni, sent una tendència força uniforme arreu del país.

Precipitació. 1950-2018

Distribució territorial de la tendència de la precipitació per a diferents resolucions temporals (anual o estacional). L’àrea dels cercles és proporcional al percentatge de canvi per dècada experimentat (en %/decenni) i el color indica el signe (blau=augment, taronja=descens). La circumferència taronja indica que la tendència es estadísticament significativa segons el test de Mann-Kendall (p<0,05).

Variable:

A grans trets bona part del territori registra tendències envers el descens de la precipitació mitjana anual des de 1950, però sense significació estadística. Només hi ha dos sectors, l’Empordà i al voltant de la Conca de Barberà, registren valors lleugerament positius. L’elevada pluviometria de l’any 2018 ha fet disminuir el nombre de sèries amb un descens de la precipitació significatiu.

A l’hivern són freqüents les tendències negatives per bé que no significatives. Determinats sectors del Pirineu central i occidental tendeixen a concentrar els valors més negatius de tendència, per bé que apareixen tres àmbits amb tendències lleugerament positives: litoral central, litoral nord sector a cavall de les Garrigues i la Conca de Barberà.

A la primavera es registra un patró espacial força variat, però sense assolir el nivell de significació estadística. S’aprecia un lleuger increment als extrems sud-oest, nord-est i Pirineu més occidental, i una lleugera disminució en un eix imaginari que anira del Ripollès fins al Maresme.

L’estiu és sense cap mena de dubte l’època de l’any amb un descens més marcat de la precipitació, assolint valors de significació a la meitat de les sèries tractades. Ponent, depressió Central, Prepirineu i litoral i prelitoral central i sud són els sectors amb una tendència negativa més robusta.

Finalment, la tardor, com a la primavera, presenta un patró espacial molt variat i sense cap significació estadística cap a una disminució o augment de la precipitació. A grans trets, a l’extrem sud-oest dominen els valors negatius i els positius es concentren especialment al Prepirineu, sectors al voltant de la Conca de Barberà i litoral nord.

Més informació

El monitoratge del clima a Catalunya s’avalua a través del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC). L’edició de 2018 es pot consultar per apartats i de forma completa (documents en pdf):

Aquí podeu accedir als butlletins complets d’anys anteriors:

Data d'actualització: 04.06.2019