FENOCAT, la xarxa fenològica de Catalunya

Què és la fenologia?

pomera

Pomera en flor – Font: SMC.

La fenologia és la branca de l’ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies (floració de les plantes, migració dels ocells, etc.).

L’evolució dels registres fenològics mostra la resposta dels éssers vius a les variacions del clima. A Catalunya cada cop hi ha més dades sobre els canvis fenològics associats al canvi climàtic en diversos grups d’organismes. Els ocells, per exemple, han modificat les seves pautes de migració amb un avançament de l’arribada primaveral a les àrees de cria d’Europa. Les plantes, amb cicles fenològics de fases molt marcades, mostren un avançament de diversos esdeveniments fenològics clau, com ara la brostada o la floració. Diversos treballs basats en un seguiment continuat de les poblacions de papallones indiquen també canvis en la fenologia i la distribució d’espècies.

Per a què serveix?

Parnassius_apollo_cliclnatura

Apol.lo – Imatge cedida per clicnatura.

El clima de la Terra ha canviat des de sempre i no podem entendre la biodiversitat actual del nostre planeta sense aquests canvis. Durant el darrer segle, el clima ha patit alteracions sense precedents pel que fa a la magnitud i velocitat dels canvis observats. Les proves que vinculen aquests canvis amb l’activitat humana són ja irrefutables.

Les plantes, els ocells i les papallones són exemples d’organismes sensibles al canvi climàtic ja que no romanen indiferents davant dels canvis que està patint el seu entorn. De fet s’han detectat respostes atribuïbles al canvi climàtic en tota mena d’organismes arreu del planeta i a casa nostra.

La fenologia permet estudiar l’evolució d’aquests canvis al llarg del temps. Però cal recollir més dades per estudiar millor aquests canvis i per determinar si els desacoblaments fenològics de diverses espècies ecològicament relacionades posen en risc el correcte funcionament dels nous ecosistemes derivats del canvi climàtic.

Per què el Servei Meteorològic de Catalunya impulsa aquest tipus d’observacions?

Rossinyol_Jordi-Vives

Rossinyol – Imatge cedida per Jordi Vives.

L’Organització Meteorològica Internacional (precursora de l’Organització Meteorològica Mundial actual) va recomanar als diferents serveis meteorològics iniciar les observacions fenològiques l’any 1919 durant la Conferència Meteorològica de Copenhaguen. El primer Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939) va fer serva la recomanació constituint l’any 1932 la Comissió Catalana de Meteorologia agrícola, que organitzà les observacions fenològiques entre els observadors meteorològics catalans que ja col·laboraven amb la institució.

Per definir les observacions va adaptar les normes més modernes establertes fins el moment, triant una llista de plantes entre les recomanades per la Fenologia internacional i afegint altres de les més abundants del nostre país. El grup de plantes es va completar amb observacions sobre l’aparició dels animals de temporada i amb referències a les grans operacions de conreu.

Poc temps després, l’any 1936, es va publicar la Nota d’Estudi del Servei Meteorològic de Catalunya “Primers resultats de conjunt de les observacions fenològiques a Catalunya” (E. Fontserè i M. Campmany) que es pot trobar al Fons històric del Servei Meteorològic de Catalunya ubicat a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Amb el tancament i destrucció del Servei Meteorològic, el gener de 1939, s’interromp l’activitat fenològica oficial a Catalunya. No va ser fins l’any 1942 que el Servicio Meteorológico Nacional va crear la Red Fenológica prenent com a base l’esquema català.

El progressiu abandonament de l’activitat fenològica per part de l’Estat al llarg dels anys 90 i principis del 2000 ha anat acompanyat del naixement de xarxes específiques per a determinades espècies (papallones, ocells…) o en institucions concretes (centres de recerca, jardins botànics, etc.).Actualment l’observació fenològica està experimentant un important desenvolupament a diferents països d’arreu del món degut a la problemàtica específica del canvi climàtic, motiu pel qual l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, a través de l’Equip de Canvi Climàtic, va plantejar la necessitat de reprendre les observacions d’aquest tipus.

Per això l’any 2013 el Servei Meteorològic de Catalunya reprèn l’activitat d’observació instaurant de nou la Xarxa Fenològica de Catalunya i adaptant-la als nous temps. Les observacions fenològiques es duran a terme seguint els criteris internacionals per a que es realitzin de forma estandarditzada i tinguin correspondència dins de cada espècie amb l’objectiu de posar-les a disposició de la comunitat científica. Les dades fenològiques referents a plantes, per exemple, formaran part de la Pan European Phenological Database, la base de dades europea de referència en aquest àmbit de la fenologia.

Amb la represa de l’observació fenològica, el Servei Meteorològic de Catalunya recupera una activitat que li és pròpia per preservar el patrimoni fenològic del país. No deixar perdre el coneixement dels ritmes de la natura en aquest punt concret de la conca mediterrània és una necessitat bàsica per poder preveure els futurs canvis que poden arribar.

Qui pot observar?

Tothom pot ser observador fenològic. La Xarxa Fenològica de Catalunya neix amb la intenció d’aplegar les observacions realitzades per qualsevol persona interessada en el tema. Només es requereix constància i precisió en l’observació.

És preferible seguir molt poques espècies –i fins i tot pocs estadis fenològics- però amb precisió i continuïtat any rere any.

Durant els primers mesos les observacions les realitzaran els actuals col·laboradors voluntaris del Servei Meteorològic de Catalunya a mode de període de proves. Es preveu que més endavant aquesta activitat es pugui obrir al públic en general.

Qui més fa observació fenològica a Catalunya?

Durbec_m_clicnatura

Durbec – Imatge cedida per clicnatura.

Hi ha diverses entitats que ja realitzen observació fenològica a Catalunya, treballant de forma eficient en un àmbit concret. A l’Institut Català d’Ornitologia, a través del portal Ornitho.cat enregistren les observacions d’ocells. Des del Museu de Ciències Naturals de Granollers es coordina la Catalan Butterfly Monitoring Scheme dedicada a l’observació de papallones.

En el camp vegetal, fan activitat fenològica els jardins botànics, les Associacions de Defensa Vegetal (ADV), les escoles tècniques d’agronomia i els centres de recerca com l’IRTA o l’INCAVI.

Guia bàsica d’observació fenològica

Fredeluga_Jordi-Vives

Fredeluga – Imatge cedida per Jordi Vives.

La Xarxa Fenològica de Catalunya (FENOCAT) és la resposta que dóna el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) a la necessitat de disposar d’observacions fenològiques sistemàtiques arreu del territori, atès que aquestes dades són de gran utilitat, entre d’altres, en els estudis de canvi climàtic.

Amb la Guia bàsica d’observació fenològica es pretén oferir protocols d’observació fenològica que serveixin d’estàndard i garanteixin que les dades preses pels observadors siguin perfectament comparables.

Després d’un apartat inicial amb consells generals per fer les observacions fenològiques, en els apartats següents es diferenciaran els tres grans grups d’organismes a observar: plantes, ocells i papallones diürnes, explicant en cada cas el cicle fenològic, la metodologia a seguir per a l’observació i el llistat d’espècies a observar.

Descàrrega de la guia per capítols

Annex guia: Fitxes de cada espècie

A continuació podeu trobar les fitxes de cada espècie a observar, classificades en funció del col·lectiu. Pel cas dels ocells s’ofereix també una gravació del seu cant (gentilesa d’Eloïsa Matheu).

Plantes


Ocells


Papallones

Data d'actualització: 10.11.2017