Campanya meteocatpedra

Equip de Canvi Climàtic

L’Equip de Canvi Climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) treballa bàsicament en dues grans línies de recerca en canvi climàtic: l’anàlisi de la variabilitat climàtica del passat recent (darrers 200-250 anys) a Catalunya i el càlcul de les projeccions climàtiques futures (segle XXI) també a Catalunya.

Anàlisi de la variabilitat climàtica del passat recent

El treball desenvolupat en la primera línia de recerca se centra en l’anàlisi de les dades instrumentals, és a dir, de les dades de variables meteorològiques enregistrades amb els diferents aparells de mesura des de fa uns 200-250 anys. L’objectiu d’aquesta tasca es pot resumir amb la frase “conèixer el passat per entendre el futur”. Per assolir aquest coneixement del temps passat recent s’estan realitzant les tasques següents:

1.  Rescat de dades climàtiques.

La identificació, l’inventari i la digitalització d’informació climàtica esdevé un element clau en la recerca climàtica. Catalunya té una llarga tradició d’observació meteorològica, i bona part d’aquest material continua preservat en documents històrics i dispers en diferents arxius. El rescat d’aquesta informació no només inclou la digitalització de la dada climàtica, sinó també de tot allò relacionat amb la forma d’adquisició de les dades (emplaçament de l’estació, tipus de sensors, etc.), és a dir, la metadada.

Observacions meteorològiques a Mataró

Full d’observacions meteorològiques corresponent a Mataró, abril de 1899. Font: Fons Històric del Servei Meteorològic de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya.

Observacions pluviomètriques d’Alcanar

Recull d’observacions pluviomètriques d’Alcanar pel període 1921-1925. Font: Fons Històric del Servei Meteorològic de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya

2.  Control de qualitat i anàlisi d’homogeneïtat.

Abans d’iniciar qualsevol estudi d’una sèrie climàtica cal fer un control de qualitat de la mateixa per extraure’n els valors considerats erronis o dubtosos. També cal assegurar-se que els canvis que es pugin detectar en els valors de les dades de la sèrie analitzada estan únicament lligats a factors climàtics i no a elements externs com poden ser canvis en l’emplaçament del punt d’observació, canvis en l’entorn d’aquest punt, canvis en els sensors utilitzats, o d’altres. Aquest segon punt es coneix com l’anàlisi d’homogeneïtat de la sèrie.

Mètode de Caussinus-Mestre

Resultat gràfic de l’aplicació del mètode de Caussinus-Mestre per a la detecció de punts d’inhomogeneïtat a la sèrie de temperatura màxima de Lleida ciutat.

3.  Anàlisi de tendències.

L’objectiu d’aquesta anàlisi és determinar com han variat les diferents variables climàtiques al llarg de tot el període temporal estudiat. Per obtenir resultats concloents d’aquesta evolució temporal, que és el que anomenem tendència, convé que el període estudiat sigui el més llarg possible, i que tota la sèrie de dades hagi superat els processos anteriors de control de qualitat i d’anàlisi d’homogeneïtat.

Finalment, només cal esmentar que a l’SMC es fa l’estudi de la tendència de les diferents variables des de dos vessants: l’anàlisi dels valors mitjans i l’anàlisi dels valors extrems. Ambdues perspectives s’inclouen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC), informe que anualment elabora l’SMC per al seguiment de la variabilitat climàtica de Catalunya.

Nits fredes Observatori de l’Ebre

Evolució del percentatge anual de nits fredes (aquelles amb temperatura mínima inferior al percentil 10) a l’Observatori de l’Ebre per al període 1905 – 2010. Font: Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics 2010 (BAIC-2010).

Càlcul de les projeccions del clima a Catalunya

Aquesta segona gran línia de recerca en canvi climàtic desenvolupada a l’SMC té l’objectiu de projectar l’evolució del clima a Catalunya per a tot el segle XXI.

Cal explicar breument el perquè en aquest cas no es parla de pronòstics del clima futur, sinó de projeccions climàtiques. En aquests estudis cal tenir en compte l’evolució de variables socio-econòmiques a nivell global (creixement econòmic i demogràfic, consum energètic, ús de combustibles fòssils i energies renovables, …). Aquestes variables no són pròpies dels models numèrics de pronòstic del temps ja que defineixen les emissions futures dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Atès que hi ha una gran incertesa en l’evolució futura d’aquestes variables socio-econòmiques, s’ha definit un conjunt d’escenaris teòrics que cobreixen un ampli rang de variació d’aquestes. La resposta del sistema climàtic serà diferent per a cada un d’aquests escenaris, però com no hi ha una certesa de quin escenari és el més probable, l’única solució és analitzar l’evolució del clima per a diferents escenaris, i definir un rang de variació dels resultats (projeccions), el qual s’anirà ajustant a mesura que es conegui més acuradament l’evolució de les emissions dels GEH.

D’altra banda, per obtenir informació detallada de les projeccions del clima a diferents zones de Catalunya, i avaluar així els impactes de l’escalfament global a escala regional o local, cal desenvolupar tècniques de regionalització climàtica que permeten augmentar la resolució horitzontal dels models de circulació general climàtics. Dels diferents mètodes que hi ha per fer aquesta regionalització, l’SMC ha desenvolupat un mètode dinàmic, que consisteix, a grans trets, en l’ús de models meteorològics d’alta resolució inicialitzats amb els resultats dels models de circulació general climàtics de més baixa resolució.

Així, a l’SMC va realitzar una regionalizació dinàmica del clima futur a Catalunya a partir del model mesoescalar MM5 niat a les condicions de contorn subministrades pel model de circulació general acoblat atmosfera-oceà ECHAM5/MPI-OM (EH5OM) sota diferents escenaris per al segle XXI. El model MM5 és un dels models que s’utilitzen en la predicció meteorològica que cada dia elabora l’SMC i la seva fiabilitat és força elevada. Per una altra banda, el model EH5OM ha mostrat ser un dels models globals que reprodueixen millor el clima actual de la Terra sota els forçaments radiatius i, en especial, a la zona Mediterrània. Per tant, es pot considerar un dels millors models per a realitzar projeccions futures del clima a la nostra zona. Es presenten tot seguit els resultats de les projeccions climàtiques obtinguts tenint en compte dos escenaris definits a l’informe especial sobre escenaris d’emissions (IEEE): un de sever (A2) i un altre de moderat (B1).

Variacions projectades en la TMA respecte la mitjana anual 1971-

Variacions en la PMA respecte la mitjana anual 1971-2000

 

Data d'actualització: 18.12.2016