Els vents es diferencien segons la direcció des de la que bufen. Per conveni sempre es prèn la direcció d'allà on vénen. Per a denominar un cert vent, o bé es parla del sector geogràfic concret des d'on bufa, o bé se li dóna un nom propi. A Catalunya existeixen molts noms per a designar els vents, depenent tant de l'àmbit geogràfic com de les situacions meteorològiques concretes. Tot i això, els noms genèrics que prenen a la rosa dels vents són els següents:

(*) El llebeig correspon al vent del SW impulsat per les situacions depressionàries, mentre que el nom de garbí és millor deixar-lo per a la marinada que a Catalunya prèn aquesta direcció (SW o SSW) en molts trams de la costa.

sectors (en graus sexagesimals) que corresponen a cada vent
Vent del nord o tramuntana (N):	de 337.5° a 22.5°
Vent del nord-est o gregal (NE):	de 22.5° a 67.5°
Vent de l'est o llevant (E):	de 67.5° a 112.5°
Vent del sud-est o xaloc (SE):	de 112.5° a 157.5°
Vent del sud o migjorn (S):	de 157.5° a 202.5°
Vent del sud-oest, llebeig o garbÌ (SW):	de 202.5° a 247.5°
Vent de l'oest o ponent (W):	de 247.5° a 292.5°
Vent del nord-oest o mestral (NW):	de 292.5° a 337.5°

De vegades, quan la direcció del vent oscil·la en més de 45 graus, es parla de:

vent de component nord (entre 315° i 45°)

vent de component est (emtre 45° i 135°)

vent de component sud (entre 135° i 225°)

vent de component oest (entre 225° i 315°)